Ja tenim guanyador. En el marc de la Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia 2023 organitzada per Òmnium Cultural, l'escriptor Jordi Puntí (Manlleu, 1967) ha estat guardonat amb el Premi Sant Jordi 2023 amb la novel·la Confeti, molt particular biografia de Xavier Cugat. L'actriu mallorquina Carme Serna ha estat la guanyadora del Premi Mercè Rodoreda pel recull de contes Perdona'm per desitjar-ho tant. I Meria Calafell s'ha endut el Carles Riba de poesia per Si una emergència.
Gran nit de la literatura catalana, la gala de la 73a edició de la Nit de Santa Llúcia-Festa Òmnium de les Lletres Catalanes s'ha celebrat aquest vespre al Teatre Nacional de Catalunya, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Anna Erra, i el president de l’entitat, Xavier Antich. L'acte ha estat presentat per les actrius Anna Barrachina i Meritxell Huertas i ha comptat amb la participació del grup Marala.
En el seu discurs, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reivindicat el poder de la lectura i la fortalesa de la la literatura i cultura catalana. "Per què llegim Novel·les, contes, poesia, en un món digital en què els llibres semblen anacronisme? Llegim perquè ens fa lliure, per això el primer que fan els regims totalitaris és prohibir llibres. La literatura ens obliga a viure en democràcia i escoltar altres veus diferents a les nostres. La lectura sempre és un suplement de vida. La lectura ens lliga en una comunitat de llengua, la catalana. Una llengua que resegueix tosudament un fil roig que va d'Ausiàs March a Mercè Rodoreda, per això seguim celebrant decidits la Nit de Sant Llúcia de les Lletres Catalanes. Una literatura catalana que té ambició de majories. Aquest és la gran vocació que ens diferencia de les altres llengues sense Estat. Una comunitat de 10 milions de parlants que no renuncia a ser un nou Estat d'Europa. Volem pa i volem roses. Volem justícia i volem bellesa".
De la persona al personatge
Simona Skrabec, membre del jurat del Premi Sant Jordi, ha destacat que el que els ha captivat no ha estat tan el protagonista com el narrador la novel·la de Jordi Puntí, personal biografia novel·lada de la vida de Xavier Cugat, que en el seu estadi inicial es titulava Show Time. "Més enllà de Cugat, l'illa de Cuba també és una de les protagonistes del relat. Com també ho és el retorn de Cugat a casa. Rere aquesta història, però, hi ha diverses reflexions realitzades per un narrador inventant que és el que dóna profunditat a la novel·la". Confeti, indica Skrabec, no és una glorificació del personatge, sinó un relat que genera tendresa però alhora també pena.
Xavier Cugat era una persona que volia ser un personatge i jo l'he convertit en un personatge
"Això no és una biografia del Xavier Cugat. És l'antítesi de les biografies", ha advertit Jordi Puntí. La gènesi de Confeti es troba al viatge que l'escriptor va realitzar a Nova York becat per estudiar la vida de Cugat. Allà va descobrir que el músic gironí era un gran fabulador. El que no li donava la vida ho aconseguia amb la ficció. Una ficció feta de somnis i esperances, però també malsons i paranoies. "Xavier Cugat m'interessava, però m'interessava més la vida del narrador. Un personatge que va existir o no, però que a la novel·la el va acompanyant al llarg de la seva vida fent realitat les seves fabulacions. Xavier Cugat era una persona que volia ser un personatge i jo l'he convertit en un personatge. Va néixer l'1 de gener i sempre va creure que viuria cent anys. Per això anava per la vida creient que era immortal. La novel·la abraça aquests cent anys del segle XX, un segle de grans canvis, però també de grans drames i turbulències".
Els camioners de Maletes perdudes escoltaven Xavier Cugat al camió. El personatge ja era allà
L'escriptor Jordi Puntí és un dels noms més destacats de la literatura catalana de les darreres dues dècades. Vinculat principalment al gènere dels contes, és autor de tres reculls de relats: Pell d'armadillo (1998), Animals tristos (2002) i Això no és Amèrica (2017). El 2010 va publicar la seva primera novel·la, Maletes perdudes. Premi Lletra d'Or, Nacional i Llibreter, ha estat traduïda a 18 idiomes. "Els camioners de Maletes perdudes escoltaven Xavier Cugat al camió. El personatge ja era allà". 14 anys després torna a la novel·la amb Confeti, entre mig també ha publicat l'assaig Tot Messi i més i el relat biogràfic Els castellans.
Contes i poesia
Carme Serna ha estat la guanyadora del premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb l'obra Perdona'm per desitjar-ho tant. "L'obra tracta temes contemporanis relacionats amb l'univers femení, amb una presència del desig d'una manera molt expressiva", ha destacat el jurat. "Amb una gran capacitat de crear un univers literari molt pròpia, tot i tractar-se d'un llibre de contes".
Vaig intentar fer una reflexió sobre relacions, ja sigui de parella, familiars o d'amistat. Vincles molt estrets, però amb escletxes. Tots els contes s'emmarquen dins d'aquest tipus de relacions molt complexes
Serna ha explicat sobre el seu recull de contes, obra que en un principi inclou un total de 16 relats, que "vaig intentar fer una reflexió sobre relacions, ja sigui de parella com familiars o d'amistat. Vincles molt estrets, però amb escletxes. Tots els contes s'emmarquen dins d'aquest tipus de relacions molt complexes. Uns contes que marquen els diferents espais vitals de la vida: infància, joventut i maduresa, fent aquesta sensació de trànsit entre els contes. A més, voldria destacar que tots els contes tenen protagonistes molt fortes".
L'actriu mallorquina, ha destacat a Irene Solà com un dels seus referents a l'hora de posar-se a escriure, "tot i que la meva primera influència ha estat el realisme màgic de la literatura sud-americana". Serna, que també ha esmentat la mateixa Mercè Rodoreda entre les seves influències des que amb 14 anys la va descobrir a l'escola: "ets una de les meves escriptores preferides. És un honor rebre un premi amb el teu nom. Ets referent i ets casa", ha indicat que sempre li ha agradat escriure, però que no va ser fins a la pandèmia que s'hi va posar més decididament apuntant-se als tallers d'escriptura de l'Ataneu Barcelonès que li van donar la seguretat per aventurar-s'hi.
Rebre el Carles Riba és una fita molt important a la meva trajectòria en la poesia que vaig començar el 2006
"Ha estat un any que el premi Carles Riba ha tingut molta presència de poetes i poetesses", ha resaltat el membre del jurat Josep Maria Fonelleres, en la seva presentació de la guanyadora Mireia Calafell amb Si una emergència. "Rebre el Carles Riba és una fita molt important a la meva trajectòria en la poesia que vaig començar el 2006. El punt de partida del poemari és la idea insistent de la fi del món davant de l'auge del feixisme i l'extrema dreta, dels genocidis, de les violències masclistes o el canvi climàtic. L'emergència és l'única solució davant d'aquesta situació", ha apuntat l'autora guardonada, que ja el 2014 havia guanyat el premi Lletra d'Or per Tantes mudes i el 2021 el Josep M. Llompart al millor poemari per Nosaltres, qui. Del poemari amb què ha guanyat el Carles Ribas ha emfatitzat que "són poemes curts sense signes de puntuació. Ha estat interessant endinsar-me en aquesta nova manera d'escriure per a mi. Són gairebé píndoles".
El Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil ha estat per a Raquel Casas Agustí amb Ferida, mentre que el Premi Josep M. Folch i Torres de Novel·les per a Nois i Noies enguany ha estat per Lluis Prats amb Wen i Long.
Es la tercera vegada que Prats guanya el Folch i Torres, premi que ja va obtenir els anys 2014 i 2019. En el seu discurs d'agraïment, l'escriptor ha reivindicat la literatura per a joves perquè les persones comencen a llegir quan són més petits. A més, ha aprofitat per parlar de la importància dels llibres en l'educació dels infants i en el futur del país -en el context de l'informe PISA-.
Els altres premis
El Premi Internacional Joan B. Cendrós ha estat per la futbolista Aitana Bonmatí pel seu compromís en la defensa de la llengua catalana. També es reconeix la seva tasca per la internacionalització del català en el seu discurs durant la gala de la Pilota d’Or, que va ser retransmès i vist per tot el món. “L’Aitana Bonmatí és una referent en la defensa, ús i difusió de la llengua catalana i de molts altres valors, sobretot, entre els i les joves”, assegura el president de l’entitat, Xavier Antich. El jurat, format per Antoni Bassas, Joan Becat, Laura Cendrós, Carme Colomina, Josep Gifreu, Elena Jiménez i Mary Ann Newman, li ha concedit el premi per unanimitat. Aitana Bonmatí, que demà juga partit de la Lliga de Campions a Suècia, ha agraït el premi a través d'un vídeo en què ha declarat sentir-se "molt orgullosa i agraïda de rebre aquest premi. La meva llengua martera és el català i sempre intento portar-la arreu del món. És un orgull ser catalana".
La meva llengua martera és el català i sempre intento portar-la arreu del món. És un orgull ser catalana
Òmnium Cultural ha atorgat el Premi Muriel Casals de Comunicació 2023 a edicions Cavall Fort. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha posat en valor el guardonat com un “referent del poder de la societat civil en la preservació de la cultura catalana arreu dels Països Catalans”. “Les seves publicacions referent per a tantes generacions van articular en plena dictadura un valuós espai de resistència nacional que, avui dia, malauradament, cal mantenir a cada racó on la llengua i la cultura, la nostra identitat, segueixen sent atacades”, ha afegit Antich.
El jurat format per Dani Bramon, Odei A.-Etxearte, Sara González, Àlex Gutiérrez, Miquel Molina, Carles Pont i Mònica Terribas, li concedeix el premi “pel reconeixement a la seva història i per la resiliència d'un projecte en lluita per la llengua i la cultura catalanes” així com “per la capacitat de connexió amb les generacions més joves amb continguts de qualitat”. El jurat alhora desitja que el premi “sigui una empenta per mantenir-se ferms en la lluita amb els nous llenguatges al segle XXI”. El premi vol fer valdre l'aposta durant molts anys per la gestió de les publicacions en mans de dones professionals de la comunicació i la cultura infantil i juvenil i les dones il·lustradores. "Compartim amb Òmnium l'objectiu de difondre la cultura catalana. Editem dues revistes: El tatano i Cavall Fort, destinades a un públic infantil que es molt agraït, però exigent. Però la nosstra funció és formar lectores amb un espírit crític".