Nàpols, 14 de setembre de 1476. Joana d’Aragó i Enríquez (Barcelona, 1454 – Nàpols, 1517), segona descendent de la parella formada pel comte-rei Joan II i la seva segona esposa Joana Enríquez, era casada amb el seu cosinastre Ferran I de Nàpols (València, 1423 – Nàpols, 1494), que li doblava l’edat i que, segons les il·lustracions de l’època, tenia un aspecte poc o gens afavorit. El matrimoni de Joana (22 anys), considerada una de les dones més atractives i cultes de la seva època, i de Ferran (53 anys), vell —a l’època— i amb unes discutibles qualitats polítiques, s’inscrivia en la maniobra de la definitiva incorporació del regne de Nàpols (el terç sud peninsular) a la corona de Barcelona.
Qui era i d’on venia Joana?
Joana havia nascut dos anys després que Ferran, i durant la seva infantesa i joventut (1454-1476) va viure a l’ombra del seu germà, de la seva cunyada Isabel de Castella i dels seus germanastres, els fills del primer matrimoni de Joan II amb Blanca de Navarra: Carles de Viana —hereu legítim als trons de Pamplona i de Barcelona i, presumptament, enverinat per ordre de Joana Enríquez—, Blanca i Elionor de Navarra i, encara, un fill il·legítim del seu pare, oportunament reconegut, que seria presentat com a Alfons de Ribagorça. Per tant, Joana tenia davant seu un bosc molt espès que li impedia adquirir un paper rellevant com a filla d’un rei.
Joana, la germana discreta
Per aquest motiu, i per desig de la seva mare, es va convertir en la germana discreta de Ferran, i se li va encomanar la missió de “passar l’escombra” i endreçar les trencadisses que el seu fogós germà anava causant pel món. Joana va convèncer Ferran per reconèixer els dos fills il·legítims que havia engendrat abans del seu matrimoni amb la futura reina catòlica: Alfons (Cervera, 1470) amb Aldonça Roig d’Ivorra, filla d’un dels seus cancellers reials, i Joana (Agramunt, 1473) amb Joana Nicolau. Joana, la tieta d’aquelles criatures, no tan sols va aconseguir el seu reconeixement (portarien el patrònim “d’Aragó”), sinó que va treballar intensament per llaurar-los un futur.
Joana, la millor agent de Ferran el Catòlic
Joana atresorava una gran intel·ligència, molt necessària per sobreviure en aquell món on el verí era un recurs habitual a les cancelleries per eliminar enemics polítics. Joana es va convertir en l’ombra de Ferran, i molt abans que el Catòlic s’assegués al tron de Toledo —com a rei consort— (1474) i al de Barcelona —per la mort de Joan II— (1479), ja havia propiciat un pacte amb les respectives progenitores d’Alfons i de Joana. A Alfons se’l va reservar per a la carrera eclesiàstica (als vuit anys ja era arquebisbe de Saragossa, i als dotze, també, de València, i va estar a punt d’assolir el Pontificat). I amb Joana es van fer múltiples gestions per casar-la amb els reis d’Anglaterra.
Joana, protectora dels fills il·legítims de Ferran
L’any 1476 va ser enviada i casada a Nàpols. Joana Enríquez, la mare de Ferran i de Joana, havia mort uns anys abans (Tarragona, 1468) a causa d’un càncer de mama. I Joan II, el pare, era quasi un octogenari que havia perdut el tremp i les males puces de la seva joventut. Per tant, el matrimoni de Joana, la germana del Catòlic, va ser negociat directament per Ferran. Però, des de Nàpols va continuar intervenint en els afers catalans. Es va preocupar de la formació de la seva neboda, i li va inocular la ideologia i els mètodes del poder. Més endavant, Joana —la neboda— estaria implicada en l’estranya mort de Felip Habsburg (1506) el gendre i l’amenaça de Ferran el Catòlic.
La preparació de la conquesta de Nàpols
Joana —la germana de Ferran— va enviudar el 1494, però va continuar radicada a Nàpols, mentre regnava el seu fillastre Alfons II, fill del primer matrimoni del difunt Ferran I i d’Isabel de Chiaramonte. Joana va ser un actiu importantíssim (una reconeguda diplomàtica i una discreta espia) que provocaria la caiguda de la branca napolitana Trastàmara. Alfons, el fillastre, només va regnar dos anys (1495-1496), i va acabar vergonyosament abdicant i misteriosament morint. Alfons seria rellevat per un feble Frederic, fillastre també de Joana, però Ferran el Catòlic acabaria clavant els ullals sobre la ciutat i el regne del Vesubi. En el moment en què va avisar Joana.