Lector irredempt, confessa Jair Domínguez, guionista, presentador, escriptor (acaba de publicar la novel·la Estructures profundes) i enfant terrible del nostre entorn comunicatiu (cada vegada menys enfant i més terrible) que va ser ja de nen quan se li va despertar la voracitat per la lectura. "Vaig llegir molt, de petit, i moltes d'aquestes lectures eren llibres que per edat molt probablement no em tocaven. Recordo que amb 10 anys vaig cruspir-me Escopiré sobre les vostres tombes de Boris Vian. No me l'hauria d'haver llegit mai a aquella edat. També em va marcar molt Acostarse con la reina y otras delicias de Roland Topor. I amb aquests, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders. Dos francesos i un català. Sempre he tirat per aquí i per la literatura nord-americana". D'entre els seus autors ianquis de capçalera, Domínguez apunta escriptors com Cormack McCarthy i Charles Bukowski. "Hi ha llibres que et llegeixes i et deixen devastat i hi ha llibres que et llegeixes i que a més de deixar-te devastat, t'impulsen a escriure". No sabem quin impacte estan tenint en ell, però aquests són els tres llibres que Domínguez té sobre la tauleta de nit.
"M'encanten les autobiografies de músics, que gairebé totes acostumen a ser històries de perdició. Aquesta d'Slash, el guitarrista de Guns N'Roses, és una bogeria. Una cosa increïble. Porto 250 pàgines i l'únic que ha fet és fotre's cavall i tirar-se groupies. Res més, ni tan sols toca la guitarra. Així no anem enlloc".
Sinopsi: Va néixer a Anglaterra, però va créixer a Los Angeles, al vibrant formiguer de música i cultura que van ser els primers anys setanta. La seva adolescència la va passar als carrers, descobrint la beguda, les drogues, la música rock i les dones, alhora que adquiria un notable prestigi com a corredor de bicicròs. Però tot el seu món va canviar el dia que va agafar per primera vegada la guitarra amb una sola corda que va trobar amagada a l'armari de la seva àvia. Ara, després d'haver venut més de 100 milions de discos amb Guns N' Roses i després d'haver guanyat a pols la fama de ser un dels millors guitarristes del món, Slash ha decidit comptar, per primera vegada, la història del grup des de dins: la seva formació, els anys de penúries, la creació de les cançons que van definir una era, la bogeria de l'èxit i, en última instància, el tortuós i trasbalsat camí cap a l'autodestrucció que va acabar acabant amb ells. Però aquesta no és només la història de Guns N' Roses, sinó també una crònica personal plena de triomfs i tragèdies; la d'una vida marcada per l'afany de fugir dels seus dimonis, ofegant-los en vodka, heroïna, cocaïna, actrius porno i el que fos que li sortís al pas. Slash ha sobreviscut a tot això: addiccions, demandes, revoltes al carrer, sobredosi, decadència i destrucció, fins a trobar una sortida a l'evolució de la seva música, des de Snakepit fins Velvet Revolver. Slash és tot el que pot esperar-se de l'home, el mite, la llegenda: divertit, sincer, fresc i abracadabrant. En una paraula: excessiu.
"Amb l'Adrià Pujol Cruells ens coneixem de fa temps. L'estimo i l'admiro molt. Com escriptor ja ha fet tres voltes al marcador. És un paio que domina el llenguatge com li dona la gana, sense tenir en compte res. A més, tracta molt bé el lector, interpel·lant-lo com un ésser intel·ligent. I això s'agraeix molt".
Sinopsi: En Jonàs, programador de videojocs i propietari d’una petita empresa, fa de professor a Figueres a un grapat de mil·lenistes insuportables. Casat i pare de tres fills, no està segur d’haver matat un amor de joventut acabat de retrobar i mentre es recupera d’una nit d'alcohol i altres estupefaents desgrana els records d'una vida inquieta: mirarà d’entendre com ha arribat fins aquí, i ho farà d’una manera singular, ordenant el passat a partir dels llocs on ha dormit. Des de la infància al poble d'Argelers, els primers èxits i fracassos amb les noies, l’afició i addicció als videojocs, els embolics de la indústria de l'entreteniment digital, les classes... i el seu paper com a pare de tres fills i marit imperfecte. Al capdavall, Jonàs no té clar si es pren l’existència com un joc o si viu els videojocs com si fossin part de la realitat.
"Aquest llibre és fantàstic. Té aires de tot el que m'agrada, especialment de Kafka. Una novel·la que parla sobre l'univers del món editorial. Es nota que és un fet que Miquel Adam ha viscut en primera persona. És una crítica ferotge, tot i que ell acaba duent la narració a terrenys més filosòfics, al món laboral dins d'aquest sector Vaig per la meitat, però m'està agradant molt".
Sinopsi: Ludvik Slaby és cap de premsa d’una prestigiosa editorial literària de la ciutat de Praga, però la seva vida laboral, lluny de satisfer-lo, el té angoixat i l’omple de rancúnia. La mecànica inflexible que regeix l’editorial i les particulars i complexes relacions amb els altres protagonistes de la història: K, el vell editor que tiranitza sense escrúpols els seus subordinats mentre espera ser reconegut per una societat literària que el menysprea, i el Primer Hàmster, el seu assistent submís; aniran destruint la moral de Slavy fins a portar-lo a una revisió dolorosa del seu amor incondicional pels llibres i la cultura, i a una lluita aferrissada per aconseguir la salvació. Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d’humor i escrita amb un ritme agilíssim, L’amo és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d’un amo i la misèria vital de qui s’hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la precarietat laboral en general i en el sector cultural en particular.