Iolanda Batallé ha estat guardonada amb el VIII Premi Proa de Novel·la per Lluny de Califòrnia, una obra carregada d'autoficció en la qual s'enfronta al seu 'jo' de vint-i-tres anys amb la mirada d'una dona que ja passa la cinquantena. La novel·la explica a través de la metaficció la història d'una escriptora que mira trenta anys enrere i el seu periple de joventut per Los Angeles per encarar el seu pròxim llibre. És una narració d'amor, llibertat i culpa sobre el cost de prendre una decisió i renunciar a totes les altres possibles vides, segons assenyala l'editorial.
El jurat d'aquesta vuitena edició del premi Proa ha estat format per Xavier Pla, Mar Bosch, Anna Sáez Mateu, Vicenç Villatoro i Josep Lluch. La novel·la de Batallé s'ha imposat a altres 48 obres més que s'han presentat. Ho ha fet presentant-la amb el pseudònim de Maria Viladoms, que és el nom de l'escriptora fictícia que protagonitza Lluny de Califòrnia. El guardó, que entrega Edicions Proa (del Grup 62), té una dotació de 40.000 euros. Batallé es converteix així en la vuitena guanyadora del premi Proa, després de Jordi Nopca (2019), Francesc Serés (2020), Maite Salord (2021), Martí Domínguez (2022), Laura Gost (2023), Eva Comas-Arnal (2024) i Núria Cárdenes (2025).
Es tracta de la vuitena obra que escriu Iolanda Batallé, que alhora és editora, fundadora de l'editorial :Rata_ i directora des de fa cinc anys de la llibreria Ona, ubicada al carrer Pau Claris de Barcelona. També va ser directora de l'Institut Ramon Llull entre el 2018 i el 2021. L'autora de La memòria de les formigues o Massa deutes amb les flors ja havia guanyat prèviament el premi Prudenci Bertrana. De jove va estudiar becada a Berkeley i després va treballar de professora en un institut a la Califòrnia "lluminosa" dels anys noranta. La seva nova novel·la està fortament inspirada en aquella experiència del 93 al 98 als Estats Units de Clinton.
"Quan tenia vint-i-tres anys es va casar i enamorar, en aquest ordre, però no de la mateixa persona", relata sobre Batallé l'editorial, que assenyala que Lluny de Califòrnia narra aquesta història. La novel·la arrenca quan a la protagonista, l'escriptora Maria Viladoms, li proposen escriure sobre aquells anys, una època carregada de ferides que es resisteix a reobrir. Treta anys enrere, la Maria s'acabava de casar amb el Joe, un exmilitar britànic, i, poc després, va marxar a Los Angeles amb una beca d'estudis. Allà coneix el Max, un noi que li capgira la vida, i acaba trencant el seu matrimoni. La relació, però, marcada per la gelosia i pels problemes de salut mental, passarà per alts i baixos, i precipitarà la seva fugida de Califòrnia de nou cap a Catalunya. Tindrà també un paper important en la novel·la l'experimentada, crítica i solitària editora de la Maria, que la pressiona perquè s'atreveixi a afrontar tot el que no s'atreveix a explicar en un diàleg creatiu constant. Al final, s'entrellacen realitat i ficció en una obra sobre l'amor i el desamor, els errors, les decisions vitals, la culpa i el perdó. També sobre la salut mental, una qüestió de la qual Batallé sosté que tots estem "en un grau o altre" subjectes a patir, i que està molt present en la novel·la.
"No em condemneu sense llegir-me"
"Tots som un desastre ple d'amor, i el llibre també", resumeix la Iolanda Batallé aquest dijous en l'acte de presentació del premi. Afegeix que l'obra va d'una jove plena d'amor que converteix la seva vida apassionada en un desastre, i que acaba aprenent que hi ha desastres que l'amor no pot solucionar. L'autora sosté que es tracta d'una obra de maduresa que només ha pogut escriure una vegada passada la cinquantena, amb les "eines vitals i literàries" per fer-ho. Batallé explica que ha escrit la novel·la amb el cor a la mà durant els darrers quatre anys i que això l'ha ajudat a endreçar i entendre les seves vivències de joventut. Batallé, que va rebutjar la Green Card, diu que no es penedeix d'haver deixat els Estats Units, un país en el qual admet que ara no li agradaria viure.
"La novel·la està escrita amb el neguit i la intensitat de la Batallé que es va equivocar amb el cor a la mà i trencat, i va fugir de Califòrnia", afirma Batallé, que admet que "no és agradable retrobar-te amb tu mateixa, perquè les pors encara hi són". "No em condemneu sense llegir-me", afegeix l'autora, que té clar que la Maria Viladoms de cinquanta anys no prendria les mateixes decisions. Lluny de Califòrnia juga amb el present i el passat, amb molt d'"humor i de malícia", explica. L'autora creu que és el millor que ha escrit fins ara i admet sentir-se molt feliç i satisfeta per reconeixement que ha obtingut. També assenyala que els escriptors en llengua catalana sovint no poden viure d'escriure i han de fer més coses, per la qual cosa celebra que el premi és una ajuda per continuar endavant, escrivint a les matinades, els caps de setmana i de vacances. "Visca el desastre, l’amor i els llibres", resol Batallé.
El jurat destaca una novel·la "breu, intensa i elèctrica"
El Xavier Pla, membre del jurat, ha afirmat en la presentació del premi que "escriure la vida és una de les quimeres més persistents de la història de la literatura realista i un repte que molts pocs autors assoleixen". Pla ha valorat que Iolanda Batallé ho aconsegueix de manera excel·lent a Lluny de Califòrnia, una novel·la "breu, intensa i elèctrica". El jurat destaca el "joc metaficcional" en el qual bateguen la vitalitat i el dolor, i entronca la història en la tradició literària sobre l'experiència femenina d'autores com Virginia Woolf, Mercè Rodoreda o Núria Bendicho. "Adopta un to intimista i visceral que busca tancar ferides amb l'única manera possible: utilitzant el bisturí cauteritzador de l'escriptura", ha resumit Pla, que creu que Batallé recupera un episodi dolorós de la seva vida "com si fos un deure contret amb ella mateixa".