Avui s’ha presentat l’Informe de la comunicació a Catalunya, 2017-2018, un document en què es destaca que el procés no ha estat beneficiós per al consumidor d’informació i tendeix a agreujar tendències negatives que es difonen per tot el Planeta. Aquest informe és un projecte acadèmic interuniversitari, que va a càrrec de l’Institut de la Comunicació (InCom) de la UAB. Es realitza de forma bianual i enguany s’ha realitzat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Societat Catalana de Comunicació (filial de l’IEC) i Naturgy. Aquesta obra es podrà consultar en línia, gratuïtament, a través del Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

Temps difícils per a la informació

L’Informe destaca, des del seu principi, que el 2017 i el 2018 a Catalunya hi va imperar “un context polític molt especial". De fet, tot l’estudi gira entorn de dos grans eixos: les repercussions del conflicte polític sobre el món de la informació i l’impacte de la globalització sobre les tendències del mercat de la informació. El document tracta del procés de forma transversal en molts dels seus capítols, i en dedica dos, específicament, al tema, signats per Marta Montagut i Carlota M. Moragas-Fernández. L’epíleg, signat per Carmina Crusafon, de l’Observatorio Iberoamericano de la Comunicación de la UAB, afirma que la “polarització, desinformació i espectacularització” són tendències mundials, que en el cas català s’han vist aguditzades pel procés. Segons el text, han proliferat les informacions falses i s’ha evolucionat cap a un “pluralisme polaritzat”. A més a més, es fa constar que s’han incrementat les agressions a periodistes i que el 155 va arribar a amenaçar amb la intervenció dels mitjans. La conclusió és que s’està reforçant una tendència global a la desinformació. Malgrat tot, es fa constar que el procés ha reforçat la premsa digital en català i la ràdio generalista i ha repercutit en el lideratge televisiu de TV3.

L’evolució del mercat de la informació

L’Informe de la comunicació ja porta gairebé dues dècades en marxa, i gràcies a això permet estudiar tendències al llarg del temps. En aquesta edició, s’observa com el mercat català es va adaptant a les dinàmiques pròpies Europa: una concentració en mans d’uns pocs autors (vinculada a l’anomenada “plataformització”) i un consum molt fort d’informació en format digital, tot i que no tan accentuat com a d’altres mercats europeus.  En el camp de la premsa s’observa un xoc produït per la reducció de la inversió publicitària i per la competència en aquest camp dels gegants informàtics, el que s’ha derivat en reduccions de personal a molts mitjans. Com a punt positiu, es destaca que la premsa en català resisteix millor, amb un augment notable de la premsa digital, especialment en allò relatiu a la informació política.

Daltabaix a la televisió i al cinema, i estancament a l’edició

L’estudi constata que el món televisiu català pateix problemes similars a allò que passa a tot Europa, especialment pel que fa al finançament dels mitjans públics. Es constata que la digitalització es consolida amb el visionat en diferit i en el consum de televisió no lineal, a l’igual que succeeix a la resta del món. Malgrat tot, s’apunta que a desgrat de les retallades, TV3 recupera el seu lideratge. Pel que fa a la ràdio, s’apunta un augment dels oients de ràdio generalista, que supera a la ràdio musical. El consum digital creix, però encara no supera l’FM. Pel que fa al món de l’edició, queda clar que el mercat del llibre està estancat i que no es recuperen els nivells de vendes d’abans de la crisi. La manca d’inversió pública en cultura es destaca com a factor que contribueix a la paràlisi. Tot i que augmenten les exportacions i el nombre de llibres publicats, aquí també es detecta una tendència a la concentració del sector en un menor nombre d’empreses. El subsector de la música es manté estable, gràcies a la reconversió cap a la digitalització. En canvi, el cinema pateix de la reducció del pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i dels problemes derivats de la suspensió d’algunes lleis que contribuïen al seu finançament.  El cinema en català continua essent molt minoritari. L’únic sector cultural en que es constata un gran progrés és el videojoc; en aquest àmbit emergent, Barcelona es consolida com a ciutat líder a nivell d’Estat.

El català: impacte desigual

L’Informe també es fixa en l’evolució del català en els mitjans de comunicació en aquests darrers anys. I constata que creix el català als mitjans digitals, però que es manté residual al cinema i als videojocs. El català recupera protagonisme a la ràdio i a la televisió, però el document reclama, una vegada més, l’intercanvi televisiu entre Catalunya i País Valencià, que podria ampliar l’oferta de televisió en català. Per altra banda, constata també que durant aquest període hi ha hagut “vulneracions greus dels drets lingüístics dels catalanoparlants”.

Les claus d’un estudi

Aquest Informe incorpora dades sobre l’evolució de les noves tecnologies: la ràdio per streaming, la supressió del roaming dins l’espai europeu, la manca de transparència de les plataformes... També reflexiona sobre l’impacte d’aquestes tendències, com la pèrdua de l’element cohesionador que significava la televisió que veia tothom davant la reducció del públic televisiu, o els problemes derivats del diferent accés a internet que provoca un agreujament de les desigualtats territorials. També té articles que analitzen les polítiques de comunicació i el finançament de mitjans, a més a més de capítols dedicats als diferents mitjans: la premsa, la ràdio, la televisió, el cinema, el llibre, la música, els videojocs...

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat