Fa dies que hi penso: no sé si escriure un article sobre aquesta qüestió és una bona idea. No sé si és la crisi dels quasitrenta o bé és que em surt el llirisme que com a bona catalana hi ha dins meu. Sí, deu ser això: m’ha envaït aquest sentiment de derrota postindepe i ja no tinc força per combatre segons quines batalles. La cosa és que noto que tot plegat està molt polaritzat i em fa angunieta donar la meva opinió sobre alguns temes perquè puc preveure’n l’impacte. Com a societat, ens hem tornat partidaris de blancs o negres i exigim constantment una opinió, una posició i una decisió sense grisos, sense matisos. Així que si finalment escric aquest article, m’hauré de mullar i posicionar-me.
Exigim constantment una opinió, una posició i una decisió sense grisos, sense matisos
Continuo pensant que l’article és massa arriscat, però intento estructurar-lo... Podria introduir el tema aprofitant tot això del 8 de març i també podria fer una mica de conya amb les reaccions que causa aquesta qüestió al Twitter. Ja sabem que qualsevol opinió pot convertir-se en un atac, així que potser és millor que l’escrigui sense mullar-me massa i deixi estar les conyetes del Twitter. Podria escriure que em sembla bé que qüestionem la llengua i que dinamitar el "perquè tota la vida s’ha fet/dit així" tampoc em sembla una mala idea. També podria explicar que la llengua és matèria identitària i viva i que si la societat ha canviat, és normal que a la llengua hi notem canvis, però potser em contradiria perquè després hauria de dir que la proposta d’utilitzar el femení genèric tampoc em sembla una solució coherent ni eficaç. A més a més, podria dir que em sembla que és necessari que se’n parli, de tot això, perquè aquest debat demostra que la llengua i les paraules ens importen i no està gens malament que, com a comunitat lingüística, ens revisem, ens qüestionem i ens plantegem temes referents al gènere.
Si la societat ha canviat, és normal que a la llengua hi notem canvis
Bé, si finalment l’escric i em posiciono en contra de l’ús del femení genèric, hauré de donar bons arguments i citar la Carme Junyent o alguns dels articles meravellosos de Parla’m amb estil d’en Magí Camps. Si em mullo cap a l’altre costat, hauré de citar la Bel Olid i buscar més referents per donar certa credibilitat al tema. Ara bé, si no em mullo i tiro pel gris, no seré res i la meva opinió serà titllada, com a mínim, de fluixa. Així que escrigui el que escrigui, la cosa pinta malament. L’article s’acabarà i el lector, que havia escollit l’article per la pregunta del títol i n’esperava una resposta contundent, no tindrà cap resposta. No oferiré cap remei miraculós ni resoldré aquesta qüestió, tot i que d’alguna manera ja hauré plasmat el dilema de la cosa i la complexitat del tema i sense voler hauré fet un Quim Monzó a l’estil del seu discurs de la Fira del Llibre de Frankfurt.