Cada cop que dius tinc que moren 15 filòlegs. Possiblement és la frase més coneguda de la Valentina i la Júlia Planas, les dues germanes de Banyoles que es troben darrere del perfil de La incorrecta. Amb un humor irreverent i punts d'agressivitat, han convertit la defensa de la nostra llengua en una lluita molt més propera als joves (i no tan joves). Amb un equilibri perfecte entre el contingut (Valentina) i el disseny (Júlia), samarretes, bosses i pòsters amb les seves frases s'han estès per tot Catalunya des del Pla de l'Estany. La incorrecta va néixer com a un servei de correcció i assessorament lingüístic fins que ha acabat en la publicació d'un llibre. Parla bé, collons! és un manual que a molts ens hauria agradat tenir a l'escola quan comptàvem síl·labes per saber si havíem de posar-hi dièresi. Perquè no ens enganyem, per molt que hàgim estudiat en català, encara no sabem quins són, definitivament, els diacrítics que s'accentuen. Parlem amb Valentina Planas, la part lingüística de La incorrecta.
Què trobarem dins de 'Parla bé, collons!'?
Moltes coses. Nosaltres diem que és la guia més incorrecta del català. És un manual, el que passa és que és un manual poc freqüent. És llengua en el sentit més ampli: gramàtica, ortografia, lèxic... Diguem que hi ha contingut de llengua, però ho hem fet d'una manera molt gamberra, molt incorrecta. S'hi pot trobar teoria, però volem que sigui amena. Ho hem intercalat amb activitats, però defugint la idea de quadern, no volíem fer un quadern d'exercici, no volíem que fos fer deures. Que fos 'va, riem una estona, passem-nos-ho bé'".
De vegades donem per fet que només amb la base que tenim ja anem fent o potser no li donem la importància que li hauríem de donar
Moltes generacions ja hem crescut amb el català a l'escola, tot i això, aquest llibre és quasi imprescindible. No sabem parlar català els catalans?
No és que no en sapiguem, és que de vegades donem per fet que només amb la base que tenim ja anem fent o potser no li donem la importància que li hauríem de donar. El llibre no va dirigit a aquells que ho fan malament, sinó a tothom qui tingui un interès en llengua, sigui un interès baix, mitjà o expert. Perquè l'expert, el perepunyetes, també aprendrà moltes coses aquí. El llibre el pot llegir el meu pare que va estudiar poc i va estudiar en català per aprendre-hi coses, però també el pot llegir la meva mare que és mestra i que escriu gairebé perfectament. Però sí, el català està en una situació complicada i el que hem de mirar, a part de ser realistes, és què fer-hi. Penso una mica que hem de canviar això tan cultural dels catalans d'anar-les veient passar. Doncs fem-hi coses!
Quina creus que serà la situació del català d'aquí a 50 anys?
No sé com serà d'aquí a 50 anys, jo espero que estiguem igual que ara o millor, però si soc realista, i això amb els estudis que fa per exemple Plataforma per la Llengua tot indica que estarem fatal. I el que hauríem de mirar és d'estar molt millor, de promoure la llengua, de fer campanyes des d'institucions. No només des d'empreses com la nostra, perquè al final som petits, què s'hi pot fer des d'institucions? Com fa anys van fer el de donar corda al català, cal fer campanyes, també a les escoles, per promoure-ho i que el català sigui primera llengua entre els joves. Ara mateix no ho és perquè el material que consumeixen ells, que és bàsicament d'Instagram, TikTok o YouTube, la gran majoria és en castellà. I sí que és veritat que estan naixent plataformes que prioritzen el català i fan youtubers en català, però penso que també hi ha d'haver una implicació en un àmbit més nacional, de dir fem país i fem llengua i mullem-nos.
Adhesius de La incorrecta. Foto: La incorrecta
Hem d'acceptar l'adaptació de paraules i formes lingüístiques de llengües properes com el castellà pel fet que formin part del dia a dia de les persones i s'utilitzin més que les formes genuïnes en català?
Això em fa gràcia, perquè sembla una mica com la política al nostre país, o ets d'un o ets d'uns altres, i amb llengua passa molt això. Hi ha gent que ens diu que som massa puristes, massa pompeufabristes, i hi ha gent que al revés, que som defensores del catanyol i que ens permetem coses com jugar amb els anglicismes de vegades. Aquesta és la meva visió sobre llengua, que no té per què ser la bona, ni molt menys és única. Hi ha paraules que ens podem estalviar i fer servir les nostres que per a això existeixen, però alhora la llengua és matèria viva, que deia aquell. No podem limitar una llengua o anar-la protegint tant, tant, tant, perquè al final, traduir crush o segons quines paraules a mi em sembla que també és limitar la llengua. Hi ha casos en què un equivalent no altera el significat ni la comprensió de qui ho està dient o rebent; per exemple online o en línia. Ens costa gaire dir en línia? Jo penso que no, doncs canviem-ho. Però amb formes com el que dèiem del crush, què fem? Anem traduint amb formes que és claríssim que no funcionaran entre els joves. Potser un equivalent seria amor platònic, ara ves a un nen de dotze anys i digues-li: escolta, xato, això del crush que diu el teu youtuber preferit es diu amor platònic. Clar que l'hi hem d'explicar i clar que ha de saber què és l'amor platònic i la connotació i el seu origen, però quin mal hi ha a dir crush o hater en comptes d'odiador o amor platònic? Penso que hem de passar un sedàs, però un mínim.
Traduir crush o segons quines paraules a mi em sembla que també és limitar la llengua
Traieu llibre un any amb un Sant Jordi diferent. Com valoreu la rebuda que ha tingut el llibre fins ara?
De fet, havia de sortir l'any passat i amb tot això es va endarrerir per al setembre i vam dir: va, la Setmana del Llibre; i al final, parlant amb l'editora vam dir: no, Sant Jordi de l'any següent. I ens ha anat bé perquè hem pogut deixar el llibre als marges reposant i tornar-nos-hi a posar. Sí que és una pena, perquè a les presentacions i les firmes de llibres anem amb la mascareta i segurament no podrem desvirtualitzar tant el projecte com hauria estat en un Sant Jordi normal. Però ens adaptem al que vingui i de moment, per la rebuda i la resposta, nosaltres estem supercontentes i superagraïdes.
Per exemple, va sortir un article d'en Màrius Serra ―jo he començat a estimar les paraules fent els seus mots encreuats― i que aquest senyor escrigui una crítica del llibre, el deixi on el deixa i valori el projecte, doncs, per nosaltres, superbé. Evidentment, sempre hi ha a qui no li agradarà i és una opinió totalment vàlida, però només amb la resposta que hem rebut fins ara ja ha valgut la pena. De gent que està aprenent català o fins i tot alumnes o exalumnes meus que també m'han dit: "Que fort, he repassat coses", o gent que fa classes de català per a adults que diuen: “Amb aquest llibre sí que anirem bé, que no és un manual gruixut”. I només per aquestes anècdotes petites ja val la pena, ja ens donem per satisfetes.
Fase del perfil d'Instagram de La incorrecta. Foto: La incorrecta
Teniu més de 60.000 seguidors a Instagram i sou un referent en el que podríem anomenar 'activisme del català'. Creieu que són importants projectes així per arribar als més joves?
Totalment, jo ja em sento boomer allà, però hi hem de ser i ens hem de reinventar, perquè si no parlem el mateix llenguatge que parlen els nostres joves, no arribarem a ells, de cap de les maneres. Ho penso i m'ho intento aplicar una mica ara que soc profe. Hem de trobar maneres de colar el català als joves, i hi ha escletxes, el que passa és que n'hem de tenir ganes, hem de tenir temps, però hi ha escletxes per arribar als joves. És evident que hi ha d'haver un interès per part seva encara que sigui mínim, però ho hem de trobar i ser a les xarxes socials. Avui dia és que és gairebé la clau per arribar-hi, sigui el YouTube, el Twitch que ara ha sortit, l'Instagram, el que sigui. Per als joves de qui parlo, el Twitter és vell i el Facebook ni t'explico. Ens haurem d'actualitzar, encara que sigui per força, ho haurem de fer com sigui.
No tothom ho fa, però si entres en tot aquest món incorrecte, t'ho pots passar molt bé
Tenir les idees i escollir un to és important, però el disseny i saber com ensenyar-ho al món ho és tant o més, no?
Sí, jo penso que el llibre és la prova d'això. A vegades el disseny queda molt en un segon pla i jo penso, i clar, jo soc la part de contingut o de llengua, però la Júlia, que és el disseny, al final ho és tot. Perquè tu fas samarretes i vols que la gent identifiqui una tipografia amb la teva marca. Per exemple, hem fet un llibre amb dos colors, només amb el vermell i els traços fets a mà i escanejats, aquest detall, en el nostre cas, és una part molt i molt important. I l'altre dia ens deien: "Ostres, sou un tàndem que en el cas del llibre és perfecte: qui l'ha escrit i qui l'ha fet". La incorrecta al final som la Júlia i jo, és el nostre humor, el nostre mal humor, també la nostra mala hòstia aquesta, la nostra reivindicació, i sota aquest nom de La incorrecta ens podem permetre moltes coses. Ja és una declaració d'intencions. I no tothom ho fa, però si entres en tot aquest món incorrecte, t'ho pots passar molt bé i pots aprendre moltes coses noves que al final també es tracta d'això.
Imatge principal: Valentina i Júlia Planas, creadores de La incorrecta, amb el nou llibre. Foto: La incorrecta.