Satori Ediciones ha publicat Historia de los samuráis, de Jonathan López-Vera, investigador de la Universitat Pompeu Fabra. López-Vera pren un tema molt atractiu, que està replet de mites, enganyifes i especulacions, i l'analitza de forma molt seriosa. I aconsegueix una cosa que no és gens fàcil: mantenir l'encant del Japó més mític, sense necessitat de recórrer a estereotips ni a mentides. L'autor deconstrueix els mites dels orientalistes, però no perd la fascinació pel Japó. Un llibre de divulgació científica exemplar que encantarà a tots aquells que sentin curiositat per aquests guerrers de l'Extrem Orient.

Coprotagonistes de la història japonesa

López-Vera deixa ben clar que el seu llibre no pretén ser una història del Japó, sinó tan sols de la casta de guerrers que va governar el Japó durant set segles (reconeix que al Japó també hi havia molta altra gent, com pagesos i comerciants, i que aquests han de tenir la seva pròpia història). L'autor comença per explicar que el Japó és molt diferent de com s'explicava habitualment, que no és cert que al Japó l'emperador tingués un poder absolut i que els samurais l'obeïssin cegament. López-Vera assegura que el poder de l'emperador estava molt condicionat per la figura de l'emperador retirat, i que els samurais sovint intentaven controlar el poder de l'emperador. En realitat, bona part del llibre de López-Vera està dedicat a les contínues intrigues impulsades per algunes famílies de samurais per aconseguir el poder.

Passions

La història dels samurais es perllonga al llarg de set segles i és una història d'intrigues, de desig desmesurat de poder, d'humiliacions, d'enveges i gelos entre germans, entre pares i fills, entre nebots i oncles... En aquesta obra hi ha bones dosis de sexe i d'amor, i un allau de violència extrema, amb seppukus (harakiris) a dojo. No cal que López-Vera s'inventi res: la història del Japó ens ofereix trames de novel·la riques i variades, com ho saben bé els dibuixants de mangues de temàtica històrica, i també els autors de novel·les històriques com Shogun. Historia de los samurais no té res que envejar, en quant a truculència, intriga i tensió, a Joc de trons.

Morbo

Historia de los samurais és un llibre absolutament documentat, tot i que escapa a l'obsessió acadèmica per les notes a peu de pàgina. Però no renuncia a tocar els temes més escabrosos, i a vegades més atractius, de la història del Japó. L'autor té un magnífic instint assassí per trobar l'anècdota amb suc que enriqueix el llibre. Però per respectar el relat principal, sobre l'evolució dels samurais al llarg del segles, no incorpora moltes de les anècdotes al text, sinó que les presenta en requadres, d'una forma molt equilibrada. I hi ha requadres fascinants: un el dedica a la Mimizuka: una muntanya a sota la qual hi ha enterrats milers de nassos tallats als coreans durant la invasió de Corea: en principi els samurais tallaven els caps als seus enemics, però com que a Corea en mataven tants, i com els trofeigs s'havien de recomptar al Japó, van decidir tallar només els nassos, i enviar-los a l'arxipèlag conservats en sal. López-Vera dedica un altre quadre als "tresors imperials": tres objectes sagrats que s'assegura que van ser cedits pel nét de la deessa Amaterasu als seus hereus, els primers emperadors japonesos. Es tracta d'una espasa, una joia i un mirall. No hi ha cap fotografia d'aquests objectes, però les autoritats japoneses asseguren que s'usen encara en les cerimònies privades de coronació de cada nou emperador. Així, doncs, només els podrien veure alguns sacerdots i l'emperador. Ni tan sols se sap on es guarden els tresors imperials, però la seva possessió ha provocat nombrosos conflictes al llarg de la història del Japó. I el més probable és que els objectes que es preserven ara siguin falsificacions dels antics.

Una edició molt digna

El llibre de López-Vera té tots els complements per fer-lo atractiu i el més entenedor possible per a un públic no acadèmic. Compta amb una gran quantitat de quadres explicatius, gràfics, mapes (tot i que aquests no tenen la qualitat òptima). Per al que estigui molt interessat en el tema, a la fi del llibre s'incorpora una bibliografia selecta, on es pot trobar el bo i millor de les publicacions sobre samurais.  A més a més, el llibre reprodueix un gran nombre d'imatges: algunes estan incorporades al text, i les més espectaculars es reprodueixen, en color, en un encartament a la part central del llibre. El paper és agradable i el disseny, elegant. La redacció és exquisida, i denota que, sens dubte, ha passat per un procés de revisió força acurat. En uns temps en què els llibres s'elaboren cada cop amb més pressa i menys delicadesa, una edició com aquesta és un absolut luxe.

Satori, un gran petit

Satori Ediciones és una petita editorial de Gijón especialitzada en publicacions sobre el Japó (el seu lema és "Japón està en los libros"). Forma part de la constel·lació de petites editorials especialitzades en temes concrets que en els darrers anys ha aconseguit millorar el panorama editorial  espanyol oferint un coneixement detallat d'allò que publiquen, una edició molt acurada i relacions estretes amb el cercle d'interessats en el tema, sobretot mitjançant les xarxes socials. Dins la cultura japonesa, Satori cobreix un gran ventall: ha publicat grans autors moderns japonesos que no estaven disponibles en castellà, com Tanizaki Junichiro o Natsume Soseki; ha traduït autors dedicats a l'ero-guro, un estil típicament japonès que combina grans dosis de sadisme i d'aberració sexual; però també ha tocat molts d'altres gèneres: poesia, novel·les actuals, filosofia, arts marcials, pensament... En les col·leccions de Satori hi conviuen els millors autors japonesos amb els millors especialistes estrangers amb el Japó. Una eina excel·lent per apropar l'Extrem Orient a Europa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat