Edicions 62 ha presentat avui a la premsa la Història Mundial de Catalunya , coordinada per Borja de Riquer. Es tracta d'un intent de traspassar a l'àmbit català una iniciativa que ha tingut un gran èxit de públic: la recent història mundial de França, de Patrick Boucheron (que ja ha tingut també la seva rèplica italiana). La idea, segons Josep Ramoneda, editor de l'obra, és posar l'atenció "en aquells moments en què Catalunya es projecta al món i en aquells en què el món influeix en el devenir de Catalunya".  Ramoneda ha aclarit que qualsevol història hauria de ser història mundial, però que massa sovint això no és així. El dilluns 26 es farà una presentació pública de l'obra al CCCB.

De l'escala micro a la macro

L'obra està integrada per 124 capítols, d'unes 5-7 pàgines, de 98 autors. Cadascun d'ells reflecteix un episodi clau de la història de Catalunya, alguns d'ells molt puntuals. Borja de Riquer destaca que les històries es poden llegir de forma independent, la qual cosa facilita que algú que no sigui lector habitual es deixi guiar per la curiositat i augmenti els seus coneixements sobre història de Catalunya. I això amb un llibre que és realitzat pels millors especialistes en cada matèria, alguns dels quals fan aportacions innovadores sorgides de les seves darreres investigacions. Riquer ha afirmat, en conclusió, que vol ser alhora un text atractiu i solvent. El medievalista Josep M. Salrach ha insistit en aquest aspecte: "Hi ha investigadors molt lluïts que en 5 pàgines són capaços de resumir allò essencial i més rellevant d'una tesi doctoral".

De la prehistòria a l'Esculapi d'Empúries

Gairebé la meitat del llibre està consagrat a l'Edat Contemporània, però pretén cobrir tots els períodes històrics, des de la prehistòria fins l'actualitat. Miquel Molist, coordinador de l'àrea de prehistòria, ha afirmat que en poques pàgines es dona una visió incisiva de milers d'anys. I ha resaltat un dels capítols, dedicat a una pintura rupestre amb estil llevantí que es troba a Capçanes i que representa una matança prehistòrica, de Josep Castells, junt a un article seu sobre les mines de variscita (una pedra semipreciosa de color verd) excavades a Gavà pels primers agricultors. Isabel Rodà, responsable de l'àmbit d'antiguitat, ha destacat el text dedicat a l'estàtua d'Esculapi a Empúries (contemporani de la Venus de Milo, "i amb braços", ha ressaltat), així com un article sobre les muralles de Barcino, "les muralles de la por".

Comtesses, divorciades i vaguistes

Aquest volum ha volgut dedicar certa atenció a la història de les dones, un dels camps en què hi ha major producció historiogràfica en els darrers anys, com el dedicat a les comtesses que van governar Catalunya. Hi ha articles que analitzen els intents de divorci de les dones a l'Edat moderna; les protestes de filadores el 1628; o la vaga de Manresa de 1946, en ple franquisme, en què les dones van arribar a negociar amb les autoritats franquistes. Josep Maria Salrach, el revisor de l'àrea de medieval, ha volgut posar de relleu també altres capítols, com el dedicat al paper de Catalunya en la construcció europea (i la seva participació a batalles com les de Murat o Las Navas de Tolosa), el relatiu a Bernat Metge i a Lo Somni, o aquell que analitza l'entrada triomfal d'Alfons el Magnànim a la ciutat de Nàpols. Aquest període es tanca amb un capítol sobre l'arribada de Colom a Barcelona... Joaquim Albareda, coordinador dels textos d'Història Moderna, ha volgut destacar dos articles realitzats per grans historiadors que s'han mort recentment: un d'Eva Serra, sobre la proclamació de la República catalana en temps de Lluís XIII, i un altre de Josep Fontana sobre la figura d'Antoni de Capmany, un pensador que Albareda considera com l'inventor de la història econòmica, però que ha estat ignorat per la historiografia espanyola.

El 0-5 del Barça al Bernabéu

Pel que fa a les gairebé 450 pàgines dedicades al món contemporani, coordinades directament per Borja de Riquer, incorpora textos ben diversos: des d'un en què es compara el Pla Cerdà amb altres plans d'Eixample europeu, fins a un article de Sergi Pàmies sobre la victòria del Barça al Camp Nou per 0-5 el 1974. El volum acaba amb dos articles referents al 2017: el dedicat al concert de comiat de Raimon, i el de la "peculiar declaració d'independència".

Sense el rerefons de la història francesa

El llibre en què s'inspira aquest volum, la Història Mundial de França de Patrick Boucheron, va resultar terriblement polèmica a l'Hexàgon, perquè pretenia oferir un relat alternatiu al tradicional, allunyat del nacionalisme d'una història tancada i obert a una societat més inclusiva. Per això va ofendre als que consideraven que calia fer difusió del patriotisme francès a l'escola (i alhora controlar els mestres per evitar "l'adoctrinament" sobre el mestissatge i l'internacionalisme). Es va acusar a Boucheron de fer una "història políticament correcta", alhora que d'altres crítics de la seva obra reivindicaven que calia retornar a una història dels fets més essencials i no l'aprenentatge d'anècdotes disperses. L'edició catalana no pretén ser una revisió genèrica de la historiografia, ni catalana, ni espanyola, i malgrat tot, Josep Ramoneda ha volgut destacar que aquest text és el contrari d'una història tancada del país, i que vol estar exempta de "tot tipus de cofoismes nacionalistes" (tot i que alguns capítols no es centren sobre les influències exteriors a Catalunya, sinó que se centren en fets locals en què Catalunya va ser pionera, sense explicar com això canvia el món, com el consagrat a Cerdà, o el dedicat al Bulli). Pel que fa a l'acumulació d'històries sobre fets històrics que han passat desapercebuts, Salrach argumenta que això és molt positiu, perquè "quan treballes sobre el concret, t'apropes a l'universal". Sense qüestionar aquest fet, no acaba de quedar clar que tots els articles s'encaminin cap a donar una visió mundial de la història de Catalunya, com pronostica el títol.