Tres estrelles de la televisió i de la crònica del cor, Ana Rosa Quintana, María Teresa Campos i Susanna Griso, van ser convocades aquest dimecres com a expertes sobre la violència masclista per la subcomissió del Congrés que estudia la reforma de la Llei contra la Violència de Gènere. El seu expertise va durar poc menys de cinc hores, l'arc de temps entre la publicació d'aquestes dues notes, la primera a les 12:24 hores i la següent a les 17:13 hores d'aquest dimecres:

El gratuït 20 Minutos també ha publicat i rectificat la cosa, citant Público com a font a la notícia, encara que no a la rectificació. La notícia original ja no existeix en cap d'ambdós mitjans, com ha de ser.

El/la periodista ha sabut que aquest dimecres es reunia la subcomissió, que va iniciar va iniciar el seu camí la setmana passada, promoguda per Unidos Podemos. En aquesta ocasió havia de designar els experts que convocarà a petició dels grups parlamentaris.

El/la periodista ha buscat a Google més detalls, concretament, la llista d'experts. Al cercador ha trobat el teletip d'una agència amb aquest titular. "Ana Rosa Quintana, Susana Griso i Teresa Campos, cridades a comparèixer al Congrés per a parlar de violència masclista." Tot conspirava a favor. La comissió tenia el mateix nom, es celebrava per aquestes dates i convocava el mateix nombre de noms (60). Bingo. Tres expertes pel simple fet de ser famoses de la tele i convocades pel PP. La flipada de tenir un bon titular i les presses han fet la resta. Notícia! Per desgràcia, el teletip (i una altra nota similar de Telecinco) corresponien a l'any 2009 i el o la periodista no ho ha vist. Plof.

A la llista real, la de 2017, entre les 60 persones convocades i els 23 suplents, no apareixen les tres dives de la tele.

Periodisme o activisme

En els temps que corren, aquest és un afer menor. Gangues de l'ofici. Coses que passen. Els perills que sotgen la premsa són innombrables i encara pitjors. Però encara en aquests temps tan tensos poden reduir-se a dos: incompetència i/o mala voluntat. La mala voluntat sol ser fàcil de veure, com passa amb aquesta portada de La Razón que comentava l'editorial d'aquesta casa.

En la vida de les redaccions, tanmateix, és més freqüent la incompetència que la mala voluntat. Incompetència generada per distraccions i badades, per la joventut o l'excés de confiança, per les presses o la mandra. Per aquí cau el cas de les expertes de la subcomissió. I aquí ve quan la maten. La diferència entre periodisme i propaganda o activisme és que el periodisme rectifica i es corregeix. La propaganda i l'activisme, no.

Corregir i rectificar és el remei perquè la incompetència, que acostuma a ser un estat passatger, no degradi l'ofici. Però la mala voluntat... com es corregeix? L'error que es corregeix manifesta voluntat de fer periodisme malgrat les incompetències en què s'incorri. L'error que no es corregeix manifesta mala voluntat, ganes d'enganyar o intenció de manipular. Cadascú té la seva trajectòria. La d'uns inclou sentenciar abans que acabi el judici. La de Público inclou revelar la conspiració de l'exministre Fernández Díaz i del jutge De Alfonso, l'Operació Catalunya i la fortuna que el seu maquinador, el comissari José Manuel Villarejo, va cobrar pel seu patriotisme. És una diferència.