David Chariandy és un escriptor canadenc d'origen caribeny de curta obra però de gran impacte. La seva primera obra, Soucouyant, va sumar tot tipus de premis i li va oferir una certa popularitat al món anglòfon. La seva segona obra, Brother, un cant a la fraternitat i una denúncia de la marginació a les societats avançades, ha tornat a acumular premis literaris. Ara Germà apareix en català publicada a l'editorial L'Altra, amb traducció de Marc Rubió, i Alianza Editorial publica Hermano, en traducció al castellà de Carmen Mercedes Cáceres i Andrés Barba.
David Chariandy. Foto: Joy van Tiedemann.
Retorn al suburbi
David Chariandy és ara professor d'anglès a la universitat, a Vancouver, a més a més de fer d'editor a Commodore Books, un segell fundat per ell mateix. Però va néixer a Scarborough, un suburbi de Toronto, habitat majoritàriament per descendents d'immigrants, molts d'ells d'origen antillà (com ell mateix). Els protagonistes de Germà són aproximadament de la mateixa edat que el protagonista i viuen també a Scarborough. Són d'una família pobre i desestructurada i s'han d'enfrontar a la discriminació de l'entorn: els fills dels qui realitzen les tasques més dures al Canadà són estigmatitzats per la societat local, tot i que es limitin a consumir drogues i a tocar música. La frustració domina a aquests joves que sembla que neixin condemnats. A desgrat que la mare dels protagonistes tracta de guiar-los pel bon camí, conscient de les dificultats que hauran d'abordar en el seu futur, ella no és prou present a les seves vides per vigilar-los. I els riscos de ser joves fills d'immigrants a Scarborough són molt grans. L'absència de la mare i la duresa de l'entorn no farà més que reforçar el vincle entre germans.
Massa tendre per a una societat massa dura
El narrador de Germà és el germà petit, Michael, qui explica la complexa relació establerta amb Francis. Un Francis amb cor d'or que es sent obligat a protegir el germà petit en un món hostil. Michael expressarà l'amor més pur per aquest germà gran, sensible, protector, i carregat d'èxits (amb les noies, amb la música...). Ni Michael ni Francis, en principi, formen part de les bandes de delinqüents d'Scarborough. Surten d'amagat de casa, beuen el que no haurien de beure, es tracten amb nois perduts... Però no són els joves armats que intimiden tot el barri, ni volen ser-ho. I a desgrat de tot, es troben entre dos focs: entre els sectors més marginals del seu barri, ficats en baralles i agressions contínues, i una policia i una societat que els exclou i els maltracta, considerant-los sospitosos de tots els mals. Francis, pel seu caràcter essencialment bo, serà la víctima propiciatòria de molts conflictes.
Després del silenci, l'esplendor
Chariandy comença l'epíleg dedicat als agraïments tot afirmant que "m'ha dut molt de temps d'escriure aquest llibre tan curt". En realitat, de la publicació de la primera obra (i primer gran èxit) del canadenc a l'edició de la segona van passar 10 anys. Potser perquè aquest llibre és cuit a foc lent, el foc lent que propicia els grans guisats. Germà és una obra de gran senzillesa, clara, linial i poc pretensiosa. I això no vol dir que sigui fast food literari, ans al contrari. És una novel·la delicada, tendra i extraordinàriament ben escrita, que posa sobre la taula grans temes de sempre, com la solidaritat i la fraternitat, però també problemes polítics de la més candent actualitat.