Un estudi de genètica publicat a la revista Scientific Reports per un equip científic de la UPF i de la Universitat del País Basc, estableix que el 40% de la població de la Península Ibèrica i del Sud de França descendeixen d'un sol individu, que va viure fa 4.500 anys. L'equip ha estudiat la variant R1b-DF27 del cromosoma Y, coneguda a la comunitat científica per la seva elevada freqüència a la Península Ibèrica.

variant R1b DF27

Mapa de la presència de la variant R1b-DF27, segons els autors de l'estudi.

Alt percentatge

Mitjançant l'anàlisi de mostres d'ADN de gairebé 3.000 homes de la Península Ibèrica i França, l'equip científic ha revelat que aquesta variant està present en el 40% dels homes ibèrics i en el 70% dels del País Basc. Més enllà dels sud de França, només un 10% són portadors de la variant R1b-DF27 del cromosoma Y. El cromosoma Y, encarregat d’evitar la formació dels ovaris en el fetus i de permetre el desenvolupament dels testicles, es transmet únicament de pares a fills barons. Des del punt de vista evolutiu, aquesta característica facilita el rastreig de les diferents variants existents del cromosoma, i ja es coneix l'origen, la dispersió i la distribució geogràfica de moltes d'elles.

Una empremta genètica de l'Edat de Bronze

Segons Francesc Calafell, líder de l'estudi i cap del grup de recerca en Genòmica de la Individualitat de la UPF, "la història evolutiva dels cromosomes Y humans sembla haver ocorregut a ràfegues, amb augments en la freqüència de certes variants arran de canvis culturals o innovacions tecnològiques". En el cas de la variant R1b-DF27, els autors asseguren que es va originar fa entre 4.000 i 4.500 anys, i el més probable és que aparegués al nord-est de la Península. "Malgrat la seva elevada freqüència actual al País Basc, les mesures internes de diversitat i les estimacions per antiguitat són més baixes en els bascos que a qualsevol altra població, el que descarta aquesta regió com a punt d'origen de la variant", comenta Calafell, el grup de recerca del qual pertany a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF). Un origen local al Nord-Est de la Península Ibèrica seria la hipòtesi més plausible, ja que aquesta regió “mostra les majors estimacions de diversitat i antiguitat per R1b-DF27.” Aquestes observacions semblen coincidir amb el moviment d'orient a occident que es va produir a la Península durant l’Edat de Bronze, quan els pobles ibèrics no indoeuropeus es van establir a la costa mediterrània i a l'interior perquè els pobles celtes ocupaven el centre i l'oest de la Península Ibèrica.

De la Península Ibèrica a Amèrica

Aquest tipus d'estudis genètics també poden ser usats per estudiar la història colonial europea. A l'Amèrica Llatina la variant R1b-DF27 es troba en freqüències del 40% a Colòmbia, el 36% a Puerto Rico, el 10% a Mèxic i el 8% al Perú. La presència de la variant R1b-DF27 és notablement inferior a les poblacions amb un component indígena més forta, com a Mèxic i al Perú, la qual cosa evidencia una menor barreja dels seus individus amb els colons en el passat. Fins i tot a Europa, les freqüències dels subgrups Y han estat utilitzades per detectar esdeveniments de migració a curt termini. Així, les empremtes de l'expansió medieval del regne d'Aragó cap al Mediterrani durant els segles XIV i XV, o l'ocupació castellana de Flandes al segle XVI poden ser rastrejades a través dels llinatges masculins, en particular, a través de R1b-DF27.