Cañadón de la Muerte (la Patagònia, Argentina), 22 de desembre de 1921. Fa 102 anys. Un escamot de l’exèrcit argentí comandat pel tinent coronel Héctor Benigno Varela afusellava Josep Font Pérez, Facón Grande, i cinquanta-nou gautxos més que, durant la vaga de treballadors rurals de la Patagònia, havien mantingut un enfrontament armat amb els soldats a l’estació de tren de Tehuelches. L’assassinat de Facón Grande, líder del moviment reivindicatiu gautxo, i dels combatents de Tehuelches va sacsejar el món rural argentí. Unes setmanes més tard, el 17 de febrer de 1922, les prostitutes del bordell La Catalana, a Puerto Deseado (la Patagònia), iniciaven una protesta contra el terrorisme d’estat del govern Irigoyen i es negarien a donar servei als militars que havien massacrat Facón Grande i els seus gautxos combatents.
Qui era Josep Font?
La historiografia argentina sempre havia mantingut que Josep Font Pérez havia nascut el 1883 a Concepción (Entre Ríos, Argentina), en una família originària de Catalunya. Però una investigació recent dels historiadors Julio Oscar Blanche i Oswaldo José Bayer ha revelat que el líder gautxo de la gran revolta agrària argentina hauria nascut a Lleida el 1881; fill de Josep Font i de Petra Pérez, que van emigrar a l’Argentina el 1886 i es van establir al poble de Tala, a la regió d’Entre Ríos. Aquestes dades estarien confirmades per la documentació que obra a l'Archivo General de la Nación ("Emigrantes, protocolo 7º") i al cens nacional del departament de Concepción de 1895. Els historiadors Blanche i Boyer han localitzat una “aclaración” en la documentació censal, que indica que els Font-Pérez, quan van arribar a l’Argentina, només sabien parlar català.
Els Font... anarquistes, republicans, federalistes o carlins?
Blanche i Bayer sospiten que els Font-Pérez eren una parella d’ideologia anarquista que haurien emigrat a l’Argentina, amb el seu fill petit de cinc anys, fugint de la pressió policial contra els cercles llibertaris iniciàtics de finals del segle XIX. Però aquesta filiació ideològica no està confirmada en cap document. Els Font podien haver estat anarquistes, o federalistes compromesos amb la derrotada revolució cantonalista (1873-1874), o partidaris de la Primera República espanyola derrocada pels militars (1874), o carlins que havien perdut la tercera i definitiva guerra (1876). En qualsevol d’aquests casos, haurien estat víctimes de la repressió del nou règim borbònic restaurat amb el cop d’estat de Martínez Campos i de Cánovas del Castillo (1874); i qualsevol d’aquestes situacions justificaria les sospites de Blanche i de Bayer.
Josep Font a la Patagònia
La infantesa i primera joventut de Josep Font (fill) va transcórrer a Entre Ríos sense cap fet destacable. Però als vint-i-cinc anys (1906) va canviar radicalment de vida: va emigrar a la Patagònia, a l’extrem sud del país, que en aquell moment era una mena de Far South (llunyà sud). Aquella regió havia estat incorporada poc abans (1877-1885), en una operació de conquesta i colonització promoguda per un descendent de catalans, Adolfo Alsina, net del mataroní Joan Alsina, heroi de la independència argentina (1810-1814). A principis del segle XX, aquella Patagònia incorporada era una immensa planúria de pastures amb un extraordinari potencial econòmic. Però, en canvi, el seu paisatge social dibuixava unes profundes diferències socioeconòmiques entre propietaris i jornalers que amenaçaven l’esclat d’un conflicte de gran abast.
Facón Grande
Josep Font Pérez va ser anomenat Facón Grande per l’enorme coltell que sempre penjava de la seva cintura. Durant aquells anys (1906-1920) va progressar econòmicament i va transitar de la categoria d’assalariat a la de petit empresari, amb un patrimoni respectable format per quatre chatas (camions petits) i vuitanta percherones (cavalls de tir). Font es va convertir en un gautxo exitós, amb una trajectòria admirada pels seus companys. I no tan sols va esdevenir un referent entre els jornalers rurals, sinó que, també, va guanyar el respecte dels terratinents. Segons l’historiador Bayer, Font reunia els valors de la tradicional cultura catalana de treball: “Era el carrero más respetado por todos los estancieros [propietaris] por su honestidad (...) era un buen hombre, recto, humilde, de una palabra (...) una persona decente y querida”.
La revolta
Durant l’any 1921, la constant tensió entre terratinents i gautxos va desembocar en un conflicte obert. Els jornalers rurals es van declarar en vaga i Font va ser elegit el coordinador del moviment sobre el territori de Puerto Deseado. En aquella zona, els enfrontaments armats entre policia i vaguistes es van multiplicar, i el 21 de desembre, l’exèrcit argentí va acorralar els gautxos a l’estació de ferrocarril de Tehuelches. Després d’un duríssim combat i de diversos morts a ambdós bàndols; Font, un representant dels terratinents i un oficial de la policia, van pactar la rendició dels resistents a canvi de la garantia de respecte a les vides i de la concessió de les reivindicacions jornaleres. Aquell pacte va resultar una trampa. Desarmats els resistents, els militars van separar i engrillonar Font i el van conduir a la solitària estació de tren de Jaramillo.
L’assassinat de Font i les prostitutes de La Catalana
Els gautxos de Tehuelches van ser afusellats. I Facón Grande va ser torturat i assassinat. I, poc després, el comissari Albornoz, cap de la policia de Jaramillo, va saquejar la casa de l’heroi gautxo i es va apropiar de les quatre chatas i dels vuitanta percherones. Aquella massacre va causar una profunda indignació entre les classes populars de la Patagònia. Però en aquell escenari d’extrema repressió, les úniques que van aixecar la veu van ser la propietària, la barcelonina Paulina Rovira i les cinc empleades del prostíbul La Catalana, de Puerto Deseado. Van impedir l’entrada dels militars al bordell al crit de “¡cabrones malparidos; con asesinos no nos acostamos!”. La propietària i les seves cinc empleades van ser detingudes, agredides i expulsades de la ciutat. Paulina Rovira, la madame contestatària, trigaria anys a recuperar el seu negoci.
Imatge principal: Fotografia d'un gautxo argentí (1888) / Font: Library of Congress of USA