Als tebeos de Pedro Pico & Pico Vena, una de les historietes predilectes d'aquest articulista és aquella a la qual en Pico Vena, l’skin, reuneix un rocker, un mod i un heavy per a deixar de banda les baralles fratricides i, entre tots, al costat dels punks, lluitar per la unitat i l'autenticitat. A tots els va la tabola, tots estan igual de putejats i els únics que gaudeixen veient com es peguen entre ells són els modernets. Al final es donaran d’hòsties tots contra tots i destrossaran un McDonald’s, però els asseguro que aquest somni inter-tribal fa 10 anys que es materialitza al Gambeat Weekend, un festival a l'assistència del qual agermana la passió malaltissa per una variada amanida de sons com ara el Garage, Rythm’n’Blues, Freakbeat, Rocksteady, Soul, Punk, Psicodelia… fins i tot la cúmbia chicha del Perú psicodelitzada.
Deu anys, tu. I sense patrocinadors ni punyetes, no es pensin. Només l'entusiasme, la guilladura i el bon fer del trio organitzador del sarau (Victor ‘Retros’ Asensio, David Marcos i Xavi Mas), explica que en tan precàries condicions al llarg d'aquesta dècada hagin pogut portar a bandes com The Cynics, The Morlocks, Shannon & The Clams, The Cavemen Five, The Undertones, Amyl and The Sniffers (quan els coneixia sa mare) o Wau y los Arrrghs!!!, a més de centenars de DJs prestigiosos i prestigioses de l'escena. Com escriu l'inefable Guillem Serra al fanzine que enguany regalaven per celebrar l'aniversari “resulta impossible condensar el festival en un pildorasso. Si ho intentés algun laboratori holandès, com a màxim podrien emular els efectes resacossos que produeix.” De manera que per a detallar el que va ser, és i serà el Gambeat Weekend, ens hem citat amb la Gamba, la desgavellada mascota del festival, en entrevista exclusiva per al Revers d’ElNacional. Parafrasejant a Tito Ramírez, “si li lleves la pell a la gamba, et queda allò que és real, l'ànima, el ritme, la música, l'amistat i el sentiment. La resta és tot pellofa”.
Hola, Gamba, gràcies per acceptar la nostra invitació. Estaràs exhausta després del Weekend…
Estic com si m'haguessin donat una pallissa quatre polps macarres, la veritat, però la vida segueix després del Gambeat…
Parla'ns de tu: Quina de les moltes i absurdes llegendes que circulen sobre el teu origen és la real? S'ha dit que ets un ‘Sea Monkey’, una d'aquestes minúscules criatures marines que “respiren pels peus i saben divertir-se”, com resaven els anuncis als còmics dels anys 80. Alguns, en canvi, afirmen que ets un engendro meitat cranca meitat polp que dormisquejava en algun lloc de la costa de Torremolinos, a qui ha despertat una secta a fi de sotmetre a la humanitat. Uns altres asseguren que ets un crustaci invasor que va arribar als arrossars del Delta de l'Ebre procedent del Merseyside… Com, on i, sobretot, per a què vas venir a aquest món?
Quan va començar el festival jo era una gamba molt jove, amb molt pocs diners i molt poques expectatives. L'única cosa que tenia clara era que volia anar al Gambeat Weekend fos com fos. Els hi vaig proposar als organitzadors que em podia preparar un bon xou i esvalotar encara més el galliner amb les meves pinces i el que fes falta a canvi d'entrar gratis al festival (i uns quants cubates gratis haha). Ells van accedir-hi i avui dia segueix el contracte intacte.
10 anys és una edat considerable tant per una Gamba com per un festival que neix des dels solcs de la militància i amb un pressupost irrisori, i, així i tot, heu sobreviscut a “pandèmies mundials, estafadors de la indústria, caigudes a el mateix i diferent nivell, i ressaques de quilo.” Quin és el teu secret per a mantenir-te sempre jove?
Doncs fer exercici la veritat que no. El millor és navegar en aigües gèlides i tenir un esperit i actitud aventurera.
És cert que t'emborratxes amb còctel de gambes a doll?
Següent pregunta.
Al llarg d'aquesta dècada, has estat la viva imatge de la xerinola del festival, apareixent any rere any sobre l'escenari per ballar entre inflables gambescos, i llançar-te a surfejar amb gosadia sobre els caps del públic. Els teus ‘crowd surfs’ han aconseguit fama mundial. T'hauràs fotut no pocs castanyots. La teva closca et protegeix dels cops i caigudes?
Juro que m'han parat algunes vegades pel carrer (fins i tot a Mallorca) i m'han dit: “Tu ets la gamba del Gambeat!”. No m'han demanat cap foto ni autògrafs, però, collons, fa una mica d'il·lusió que et reconeguin el treball ben fet. Et puc assegurar que la meva closca NO protegeix de cops i caigudes, encara tinc blaus per tot el cos d'aquesta última edició.
Sabem que les gambes, com els peixos, no són cèlebres per la seva memòria. Amb tot, quins són els teus millors records de tots aquests anys de Gambeat? (musicals i extramusicals, també ens interessa la salsa rosa que tan bé lliga amb les gambes).
Si una gamba no és cèlebre per la seva memòria, imagina't la memòria d'una gamba que beu còctels de gamba tota la nit… Quant a personals, recordo una vegada que una noia em va voler prendre la closca per a posar-se-la ella i li vaig dir: “Però que fas? Deixa això que és la meva feina, tia!”. Quant a salsa rosa, a un Gambeat es van enrotllar en Quim (bateria dels Retrovisors) i la Miriam (doctora), farà 4 anys, i dins d'un mes tindran una bebè. Del Gambeat han sorgit molts amors…
Quan a aquesta petita gambitaire els seus amics li diguin que els va portar una cigonya de París, ella els hi podrà vacil·lar amb un: “Doncs a mi em va portar una gamba des de Barcelona”…Entre concert i concert disparo fletxes d'amor. Si Els Searchers i la Marilin Monroe tenien el seu beuratge d'amor, jo també tinc el meu ;)
I els pitjors?
Els pitjors moments que recordo són els dissabtes havent dormit molt poques hores en tres dies i haver de pujar a l'escenari amb el meu major somriure a saltar i ballar. Els dissabtes de totes les edicions han estat molt durs, però al final toquen bandes que et flipen i aconsegueixes remuntar.
Tenim constància de les moltes calamitats que han assotat al festival al llarg dels anys (caigudes de la llum, caigudes del so, caigudes des de l'escenari, cancel·lacions de vols a causa de la infame Ryanair (enguany els esperadíssims Bad Nerves van caure del cartell per la seva maleïda culpa), aires condicionats que pereixen en plena epidèmia de ball, maletes de discos que mai arriben a aterrar a Barcelona, pluges torrencials…) Com aconseguiu salvar aquestes adversitats sense perdre mai el bon rotllo?
L'esperit del*Gambeat està per sobre de qualsevol calamitat que ens pugui succeir. Hem repartit molt d'amor durant tots aquests anys, formant una gran família que prioritza passar-ho bé davant de qualsevol circumstància.
També sabem que sota aquesta dura closca de crustaci s'amaga una ànima tendra necessitada d'amor i comprensió. Existeix algun Rodolfo Langostino que ocupi el teu cor, o et deus al teu públic i no tens temps per aquestes coses?
El divendres, quan vaig saltar de l'escenari, vaig caure damunt del meu Rodolfo Langosino i el vaig aixafar contra les escales. El meu Rodolfo Langostino està ara al llit, convalescent com barreta de surimi.