Francesc Boix és un heroi català que durant molt de temps va mantindre's ocult i que ara recupera protagonisme. Aquest fotògraf va ser ingressat al camp de concentració de Mauthausen, però allà, amb l'ajuda d'una xarxa de republicans espanyols, va aconseguir amagar algunes fotografies i negatius que provaven les atrocitats nazis. Boix seria un testimoni de primera línia en el judici de Nuremberg i les seves fotografies ajudarien a condemnar als dirigents nazis. A l'octubre la seva història arribarà a les pantalles: El fotógrafo de Mauthausen, de Mar Tarragona, compta amb un guió d'Alfred Pérez-Fargas i Roger Darnés i és protagonitzada per Mario Casas.
Rodatge a Hongria
El rodatge s'ha repartit entre les ciutats de Budapest (on s'ha recreat el camp de concentració austríac) i Terrassa. Aquesta pel·lícula ha estat produïda per Rodar y Rodar, We Produce 2017 AIE, Filmteam, i compta amb la participació de TV3, RTVE, l'ICCA, l'ICEC i Netflix. Serà distribuïda a Espanya per Filmax.
Boix: preservar les proves
Francesc Boix, un jove del Poble-Sec, que tenia tan sols 15 anys quan va esclatar la guerra civil, va veure's obligat a exiliar-se. Després de la caiguda de França va ser empresonat a Mauthausen, un terrible camp nazi situat a Àustria, on van morir-hi uns 2.000 catalans. Però Boix, dins de tot, va tenir sort, perquè per les seves habilitats com a fotògraf, va ser adscrit al departament de fotografia del camp, on era preservat dels treballs més durs. Va aprofitar el càrrec per fer fotografies i per duplicar alguns negatius de fotos fetes pels nazis, una tasca molt arriscada perquè s'hi jugava la vida. Amb l'ajuda d'Antonio Garcia, i d'una xarxa de presos republicans, van aconseguir treure les fotografies i els negatius dels camps i amagar-los. En els darrers temps del camp de Mauthausen, els nazis van fer tot els possibles per amagar les proves dels seus crims. Però després de l'alliberament Boix va lliurar les fotografies i els negatius als aliats. Va ser cridat a declarar al judici de Nuremberg, on va poder aportar proves que els dirigents nazis eren al corrent de la situació dels camps i va contribuir a la seva condemna. A la fi de la guerra va instal·lar-se a França, on va escriure un llibre sobre la seva estada als camps, Spanikar, que no va arribar a publicar i que es va perdre. Va morir amb només 30 anys, com a conseqüència d'una tuberculosi contreta als camps nazis.