Coincidint amb el 200è aniversari de la mort de l’emperador Bonaparte, la Fundació Impulsa Talentum XXI i Catalonia Talent han organitzat una taula rodona a la Casa Llotja de Mas -seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona-, per desgranar i descobrir l’empremta de la política que Napoleó Bonaparte va deixar a Catalunya. Una taula moderada per l’historiador i articulista de El Nacional Marc Pons, que ha anat a càrrec dels escriptors Jesús Conte, autor de ‘Barcelona sota la bota de Napoleó’ i Antoni Gelonch, autor de ‘Napoleó, la Revolució i els catalans’.
Qui era Napoleó Bonaparte?
Napoleó Bonaparte va ser un militar, primer cònsol i emperador dels francesos i dels catalans, la figura del qual va emergir durant la Revolució Francesa. Amb el pas dels anys, la seva figura es va anar convertint amb un dels símbols militars i polítics més importants i destacats de la història d’Europa. Bonaparte va aconseguir guanyar bona part de les batalles en les quals va participar, fins que va topar amb dues grans derrotes: a Leipzig i a Waterloo.
Més enllà de l’àmbit militar, com a governant francès Bonaparte, és recordat per haver promogut un nou Codi Civil on prohibia els privilegis basats amb el naixement, prioritzant l’educació i vetllant per la tolerància i la llibertat religiosa del poble.
La dominació napoleònica de Catalunya
Bru Recolons, president de la Fundació Impulsa Talentum XXI, ha presentat l’acte apuntant i recordant com des de la Fundació i des dels Premis Talent, treballen per “impulsar el talent del passat, del present i del futur”.
L’historiador que ha moderat la taula, Marc Pons, iniciava el debat senyalant com Bonaparte “va formar part d’un aspecte molt important de la nostra historia, però a la vegada, molt desconegut”. El primer en rebre la paraula ha estat Jesús Conte, qui ha iniciat el debat fent un recorregut de Bonaparte al territori català, concretament a Barcelona.
Tal com explica al seu llibre, ‘Barcelona sota la bota de Napoleó’, l’autor ha recordat els 2297 dies que durant la Guerra del Francès (1808-1814) Barcelona va estar ocupada. Un fet que va provocar el tancament de la capital dins les seves muralles en un estat de setge perpetu. Una ciutat governada en aquell moment per Napoleó des de França, al marge de la Corona Espanyola imposada del seu germà Josep I.
El tancament de la ciutat va provocar una fugida massiva dels habitants que va reduir la població a una quarta part, degut a la repressió de les llibertats, l’extorsió econòmica amb l’ocupació de les cases i l’exigència de diners i queviures per part de les tropes franceses i italianes. Els habitants van assistir perplexos als successius intents per part de l’exèrcit espanyol i de l’armada anglesa per alliberar-la, mentre que els patriotes que conspiraven dins els murs, se’ls penjava a la forca de la Ciutadella, eren empresonats a Montjuic o passats per armes.
Un relat que l’autor ha recordat i ha aprofundit, per explicar com era aquella Barcelona a nivell urbanístic, social i econòmic, que tenia el comerç i les fàbriques paralitzades i tancades, provocant una situació insostenible entre els seus habitants.
D’altra banda, Antoni Gelonch ha explorat els motius pels quals les idees de la Revolució Francesa amb prou feines van arribar a Catalunya, així com les conseqüències de la mala digestió dels fets de començaments del segle XIX, que van comportar una misèria i una guerra durant més de 100 anys. Un recorregut on l’autor en destaca el paper de l’organització administrativa, les revoltes, les pors, els lligams, i els recels que Bonaparte va causar al territori català.
Però, quins aspectes positius se’n destaquen del règim napoleònic a Catalunya?
La incorporació de Catalunya a França, va fer que el mariscal Augereau, el primer governador napoleònic a terres catalanes, oficialitzés el català en una època on estava proscrit a l’àmbit públic des de l’ocupació borbònica de 1714. En l’àmbit pròpiament barceloní, la Barcelona del 1808 era una ciutat reclosa dins les pròpies muralles, un fet que comportava que les condicions per habitar-hi fossin del tot pèssimes pels seus ciutadans. En aquest sentit, l’administració napoleònica va legislar la ciutat amb el seu sanejament, incorporant el clavegueram, abastint a la població d’aigua potable i enrajolat dels carrers, entre d’altres actuacions.
Pons ha finalitzat la taula rodona preguntant als autors si Bonaparte la va encertar o es va equivocar amb Catalunya. “Desconec perquè va pensar amb Catalunya més enllà del motor industrial del seu moment, des d’un punt de vista geoestratègic no em sento amb capacitat per valorar-ho“, apunta Conte. D’altra banda, Gelonch considera que amb “Catalunya no la va acabar d’encertar. Va tenir un problema d’immediatesa, de voler-ho tot al mateix moment i a tot arreu. Tenia un pla ben elaborat però no comptava amb els catalans, i sense aquest suport local, és molt difícil”, ha conclòs l’autor.