La Sexta ha dedicat tot el dissabte a seguir en directe el comitè federal del PSOE via Al Rojo Vivo, programa que dirigeix Antonio García Ferreras. Ha estat una cobertura espectacular, amb totes les seves figures en acció, connexions des de la seu socialista de Ferraz, roda de tertulians a l'estudi, entrada de periodistes des de la redacció, entrevistes a col·legues d'altres mèdia, seguiment de xarxes socials, experts (fins i tot un en "coaching", per exemple, autopromocionant-se), interrupcions per donar l'última (gairebé sempre anècdotes), exageracions i groguisme (parlar de "moments de tensió" amb cara de pànic tot explicant que alguns militants concentrats a la porta de Ferraz escridassen algú) i tots els elements dels shows en directe que Ferreras sap aplicar tan bé a l'actualitat política.

Naturalment, s'han vist moments patètics ("els riscos del directe") com els típics diàlegs de sords on el periodista al carrer repeteix "Què? Què? No hi sento. No hi sento", mentre el presentador insisteix a preguntar.

També moments molt tensos amb algun tertulià i sortides de to fortes com aquest incident amb Luis Salaya, portaveu del PSOE a l'ajuntament de Cáceres (Extremadura), a qui Ferreras ha etzibat "es pot ser més ruc, però cal entrenar":

Ha estat molt impressionant veure com un equip d'almenys 30 persones és capaç de sostenir hores i hores de programa per a explicar gairebé res, perquè res era el que passava: el comitè federal no es reunia i no hi havia cap fet de substància per explicar. Una xerrameca inacabable sobre les interpretacions dels presents; exegesi sobre els estatuts del PSOE i els resultats electorals; discussions sobre discussions; comentari sobre antigues facècies... Tot realitzat com una pel·lícula de segrestos a l'estil Pelham 1, 2, 3 o El Negociador entrecreuada amb una versió de sèrie B de The Newsroom.

Com que no tenien res, han exagerat incidents més o menys insignificants, han inflat les inevitables picabaralles de militants o les trobades de representants de sectors oposats... a més de donar-se corda uns als altres amb pronòstics i teories. Informació, molt poca. Show, tot.

Quan s'han convençut que no passava res, cap a les 17h tocades, han tallat i ha entrat la pel·lícula. Sense anestèsia. Quan el comitè federal arrencava a intentar votar, La Sexta emetia "Fuga al Límite". Exacte. Justícia poètica.

Poca broma, però. Així és com Al Rojo Vivo ha donat a La Sexta el lideratge televisiu en les grans cobertures polítiques. Cosa mai vista, ha passat pel davant de TVE les últimes set nits electorals, des de les europees del 2014 fins a les basques i gallegues de setembre del 2016, on va fer un 8,5% de l'audiència contra un 5,6% de TVE1. Ara, tot té un preu. El mínim és una tempesta a les xarxes cada cop que s'emet el programa (i que és rebuda de molt bon grat). Una breu selecció de piulades d'aquest dissabte.