Llegir Nena, dona, altres és la simfonia coral de veus negres d'Anglaterra, un relat ple d'històries fascinants, de vides de resistència, d'art, de feminitat subversiva. Bernardine Evaristo, escriptora afrobritànica, que compta amb més d'una dotzena de títols, ens presenta al Premi Booker 2019 un repartiment de dones que ens mostren la seva vida, els seus èxits i els seus fracassos. L'escriptura de la primera dona negra en guanyar el Booker és tan sincera i tan conscient del seu entorn que t'enganxa quan llegeixes el primer capítol, ja que és una de les millors narradores del panorama literari anglosaxó i gràcies a l'editorial de La Segona Periferia per fi la podem gaudir en català.
L'Amma, la primera protagonista, és una dramaturga, intel·lectual, militant, bisexual, i està a punt d'estrenar l'obra La última amazona de Dahomey a Londres. A partir d'aquesta anècdota, explica la seva vida, els seus començaments al teatre, els seus amors, la seva condició de mare i de feminista. L'Amma ens introdueix els següents personatges; la Yazz, la seva filla, i la Dominique, una amiga amb qui feia proves de teatre i compartien el fàstic de representar sempre l'esclava, la migrant, la pobreta. En grups de tres fins a una dotzena, coneixem el repartiment d'Evaristo, que es reuneix al capítol cinc, a La festa de l'estrena. S'hi afegeix una persona no binària que encarna les dissidències de gènere actuals. Totes les protagonistes estan interconnectades, travessades per qüestions de raça, gènere, classe, i en la majoria d'ocasions per llaços familiars o per amistats. S'expliquen entre elles, cada una des del seu punt de vista.
És un gust veure la profunditat dels personatges, semblen tan reals com converses íntimes, presentacions al lector: "ara jo m'explicaré a mi mateixa i no un blanc". Darrere de cada retrat i de cada dona hi ha personalitats fortes, dinàmiques, i un mestissatge cultural que parteix de les colònies caribenyes, els migrants de Bangla Desh, la comunitat nigeriana o els afroasiàtics ugandesos. És l'altra cara de la Gran Bretanya, la que no surt a les tasses de les parades de souvenir de Times Square, la que de vegades es contempla des d'un relat migratori, des d'una experiència de sofriment i no des d'una vida per ser explicada per tot el que aporta a la societat. Reparant en això, Evaristo va dir en una entrevista a The Guardian: "sento molta frustració perquè les dones negres britàniques no són presents en la literatura anglesa" i no és per a menys. La negritud ha estat esborrada dels llibres i dels bestsellers del S.XVIII, del s.XIX, del S.XX.
No m'agrada ressenyar o criticar obres menors, per això m'alegro tant quan llegeixo joies com Nena, dona, altres
El cànon literari occidental i blanc va esborrar les dones sistemàticament, però també a les persones racialitzades. Si les mostrava, era per ridiculitzar-les o demonitzar-les, però en cap cas per explicar-les com a subjectes actius, dignes, humans. Només cal recordar com Alejandro Dumas va esclavitzar Auguste Muguet i li va robar les seves obres Els tres mosqueters i El comte de Montecristo. Podríem posar més exemples però, seguint amb la novel·la, l'Amma, és activista de la comunitat negra i és dramaturga, mentre que Evaristo va ser cofundadora de la companyia Theatre of Black Women als 80. En totes elles hi ha un trosset de l'escriptora. De fet, també dels seus altres llibres. La complexitat de la narració està en els detalls, en l'estructura, però ella fa que sembli senzill. De fet, la lectura és accessible, enriqueix el lector i li aporta coneixement. Això només ho pot aconseguir una excel·lent narradora.
No hi ha res a l'atzar; potser aquesta polifonia sorgeix arran de la representació d'un exèrcit de guerreres, les dones lliures de Dahomey. Quan llegeixes Evaristo, et vols quedar. Per a mi, que llegeixo més d'un llibre per setmana i llegeixo l'excedent del llibrecapitalisme —un concepte que desenvoluparé, si em deixen, en alguna columna o assaig—, us asseguro que aquest llibre és dels imprescindibles. No m'agrada ressenyar o criticar obres menors, per això m'alegro tant quan llegeixo joies com Nena, Dona, altres.