Sorpresa al Festival de Venècia. La tragicomèdia Father Mother Sister Brother de Jim Jarmusch ha guanyat inesperadament el Lleó d'Or, ja que tot apuntava que guanyaria The Voice of Hind Rajab, de Kaother Ben Hania, una pel·lícula sobre la invasió israeliana de Gaza que denuncia el genocidi del poble palestí, que s'ha quedat amb el Lleó de Plata del Gran Premi del Jurrat, un guardó que se li dona a la segona millor obra. Father Mother Sister Brother és un drama dividit en tres actes sobre l'entorn més universal, íntim i estrany del món. Està dedicat a diversos membres d'una família que es reuneixen i en els tres capítols es narren les relacions entre fills adults i pares distants, i entre germans. A més, el film compta amb un gran elenc amb Cate Blanchett, Adam Driver, Charlotte Rampling o un dels seus actors més recurrents, Tom Waits. Es va projectar a les acaballes del final del festival com a part de la Secció Oficial, i gairebé ningú esperava que pogués endur-se el Lleó d'Or tenint davant la gran favorita, The Voice of Hind Rajab. El guardó ha estat rebut entre aplaudiments i esbroncades. 

El director estatunidenc ha vist premiat el seu talent als 72 anys i sobre l'escenari ha assegurat: "L'art no està per fer crides polítiques de manera directa sinó per generar empatia i connexió entre nosaltres, que és el veritable primer pas per a resoldre els problemes".

La gran ovació de la nit

The voice of Hind Rajab ha denunciat des d'aquest prestigiós festival italià la guerra a Gaza. La pel·lícula narra la història real dels intents per salvar a una nena de sis anys palestina atrapada en un cotxe enmig d'un atac israelià, mitjançant la gravació autèntica de la conversa telefònica que va mantenir amb la Mitja Lluna Roja mentre era crivellada. Finalment, s'ha quedat amb el Gran Premi del Jurat i en recollir-lo la directora, la tunisiana Kaother Ben Hania ha denunciat "el genocidi" perpetrat per Israel a Palestina. "Dedico això a Mitja Lluna Roja i els qui ho han arriscat tot per salvar vides a Gaza", ha començat el seu discurs."El cinema no pot retornar-nos-la (a la nena) i no pot esborrar les atrocitats comeses en contra seva, ningú pot restaurar mai el que ens ha estat llevat, però pot preservar la seva veu i fer-la ressonar més enllà de les fronteres", ha afirmat, després d'emportar-se l'ovació més gran de la nit. A més, ha recordat que la mare de Hind i el seu germà segueixen aquí, a Gaza, i segueixen en perill. I ha afegit que "la seva supervivència no és caritat, és justícia. El món els hi deu". I per al final va deixar la declaració que resumeix el sentit de tot això: "La nostra llibertat no serà completa fins que arribi la llibertat a Palestina. Palestina lliure".

Directora Kaouther Ben Hania, 'The voice of Hind Rajab'
Kaouther Ben Hania, la directora de 'The voice of Hind Rajab' amb el Lleó de Plata del Festival de Venècia / EFE

La guerra a Gaza ha marcat aquesta 82a edició de la Mostra, fins i tot amb una manifestació amb milers de persones que va travessar el Lido venecià, mentre en la gala d'aquesta nit fins s'ha sentit el patriarca de Jerusalem, Giambattista Pizzaballa, que ha reclamat a la cultura "narratives" noves i constructives per a una pau futura. El president del jurat, Alexander Payne, ha justificat la decisió i ha dit que la diferència entre The Voice of Hind Rajab i Father Mother Sister Brother és ínfima. En la roda de premsa posterior, ha assegurat que la decisió ha estat "molt difícil". "No podem donar un ex aequo. Si haguéssim votat el dia abans, o després, podria haver estat diferent. Els atresorem, valorem i protegim de manera igual en els nostres cors. Si un havia de rebre un premi i l'altre altre és per un 0,0000000000001%". "És molt difícil comparar i és la pitjor part de participar en un festival, però com a jurats valorem de manera idèntica cada pel·lícula", ha afirmat.

Un curiós palmarès

La resta del palmarès també ha estat força estrany. El tercer en el palmarès ha estat el també estatunidenc Benny Safdie, que ha estat guardonat com a millor director per The Smashing Machine, un biopic sobre el professional de la lluita Mark Kerr, interpretat per Dwayne 'La roca' Johnson. Mentre que les millors interpretacions, distingides amb la Copa Volpi, han estat per a l'italià Toni Servillo, pel seu paper de venerable president de la República a La Grazia de Paolo Sorrentino, i per a la xinesa Xin Zhilei, protagonista del drama sentimental The sun rises on us all. 

Els francesos Valérie Donzelli i Gilles Marchand s'han emportat el premi al millor guió per Á pied d'oeuvre, adaptació d'un llibre autobiogràfic de Frank Curtes, que explica com es va topar amb la precarietat laboral en perseguir el seu somni de ser escriptor. Finalment, el director italià Gianfranco Rosi va guanyar el Premi Especial del Jurat pel seu documental sobre Nàpols, Sotto le nuvole, i l'actriu suïssa Lluna Wedler s'ha coronat com a talent emergent pel seu treball en l'al·legoria vegetal Silent friend.

La força del cinema espanyol

En altres competicions han destacat algunes produccions espanyoles com Calle Málaga, de la realitzadora hispà-marroquina Maryam Touzani i protagonitzada per Carmen Maura i Marta Etura que s'ha emportat el premi del públic de la nova secció Spotlight. A Horizontes, la segona en importància del festival, dedicada a les noves avantguardes, la millor pel·lícula va ser En el camino, del mexicà David Pablos, un idil·li homoeròtic entre un jove que fuig i un camioner. 

En la vespra, la pel·lícula de Pablos havia estat distingida amb el Queer Lion, un guardó col·lateral de la Mostra que premia a les millors obres de temàtica homosexual. D'altra banda, el millor guió d'Horizontes va ser per a Heura, de la cineasta equatoriana Ana Cristina Barragán, qui va assegurar que aquest reconeixement "significa molt" per al cinema del seu país on, va dir, "fer-lo només és possible amb la sincronia de molts esforços titànics". "Que visqui el cinema llatinoamericà, Palestina lliure", va reivindicar la realitzadora en recollir el guardó amb aquesta cinta, la segona equatoriana que arriba a la prestigiosa Mostra després de Ratas, ratones y rateros (1999) de Sebastián Cordero.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!