La Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB) patia un dèficit crònic d'espai. Va ser una de les primeres facultats en traslladar-se a la Diagonal, el 1958, però des d'aleshores no ha parat de créixer. Fa 18 anys va endegar un concurs d'idees per ampliar-se. Però hi havia fortes dificultats, de caire tècnic i també financer. Molts dels ensenyaments de la Facultat es van haver de derivar cap a edificis fora del campus de la Diagonal, que sovint no tenien condicions idònies per a l'ensenyament i la recerca. Avui, finalment, s'ha pogut inaugurar un nou edifici de més de 16.000 metres quadrats que pretén acabar amb les dificultats que hi havia a la vella infraestructura.
El desafiament de l'espai
La gran dificultat de la UB era aconseguir ampliar-se malgrat la manca d'espai construïble a la Diagonal. En successives ampliacions de l'edifici original ja s'havia anat reduint l'espai disponible (com amb la construcció de l'aulari Tomás y Valiente). I no era possible guanyar espai als solars veïns, perquè la Facultat està rodejada per la Diagonal, l'Avinguda Pedralbes i dos edificis de gran valor arquitectònic: els Pavellons Gaudí i el Palau Reial. A més a més, la Universitat de Barcelona volia mantenir la màxima visibilitat a l'edifici original de la Facultat de Dret, que havia obtingut, el 1958, el primer premi FAD. Però alhora es volia que fos un edifici adaptat a les necessitats docents: amb aules funcionals, amb llum natural...
La solució
La solució ha estat la construcció d'un edifici nou, a l'est de la resta de la Facultat, al costat del Palau Reial, amb una alçada de quatre plantes (que inclou, a més a més, soterrani). Per guanyar lluminositat, l'edifici està dividit en quatre blocs, de tal forma que les aules i despatxos gaudeixen de llum natural. Per altra banda, s'ha triat el color blanc per permetre donar la màxima visibilitat a l'edifici antic. La nova construcció ha estat projectada pels arquitectes Enric Sòria, Juan Ignacio Quintana, Neus Lacomba i Víctor Setoain, i ha estat executada sota la direcció de l'arquitecte Jordi Marcè.
Beneficis per a docents i estudiants
La nova instal·lació, que encara no té nom, compta amb 14 aules grans, 20 aules petites, 150 despatxos de professors, 4 aules d'informàtica, 12 sales de reunions, 6 sales de treball, una sala de professors, un espai de mediació, quatre despatxos per a associacions estudiantils, un menjador, servei d'audiovisuals, arxiu... Però la joia de l'edifici és una sala de simulació de judicis, que té tots els equipaments de què disposa un jutjat real, i que servirà perquè els alumnes facin pràctiques abans d'emprendre la seva feina. Aquest edifici tindrà impacte en més de 7.000 facultats, perquè no només beneficiarà als alumnes del grau de Dret, sinó també als dels diferents graus que s'imparteixen en aquesta facultat com Relacions Laborals o Criminologia. El rector Joan Elias ha volgut deixar clar que l'objectiu final d'aquest edifici és garantir que estudiants i professors puguin treballar amb les màximes condicions i maximitzar el seu aprenentatge i les seves recerques, i ha volgut recordar que la Universitat de Barcelona manté una posició de lideratge, als rànquings internacionals, entre tots els centres acadèmics de l'Estat. Elias ha deixat clar que aquesta inauguració és una bona notícia, però ha insistit en què hi ha facultats que necessiten una renovació urgent, i ha volgut citar especialment les de Farmàcia i Belles Arts.