El Museu d'Història de Catalunya ha presentat avui una exposició sobre la vaga de la Canadenca, que va succeir ara fa 100 anys. Amb aquesta mostra el Museu vol recordar un esdeveniment cabdal de les lluites socials del nostre país. Un conflicte d'una gran virulència, que va portar a la presó a 4.000 persones, però que es va saldar amb una victòria històrica dels sindicats, en assolir-se la jornada de vuit hores a tot l'Estat. L'exposició ha estat inaugurada pel conseller de Treball Chakir el Homrani, en un acte que també ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i la comissària de l'exposició, Dolors Domingo. Aquesta exposició temporal, que s'ha elaborat amb la col·laboració de la Fundació Endesa, es podrà veure fins al 19 d'abril.

Vaga Camarasa  Canadenca MHC

Construcció dels fonaments de la central de Camarasa (juliol 1918), Fons Històric de la Fundació Endesa.

De la muntanya a la ciutat

L'exposició dedica molta atenció al sorgiment del conflicte. Explica les pèssimes condicions de la classe obrera a l'època i l'aparició d'un sindicalisme potent, encarnat a la CNT. Un sindicat que va ser capaç d'agrupar als obrers catalans, però també de dinamitzar els nouvinguts i d'integrar-los a les reivindicacions col·lectives. Alhora, l'exposició es fixa en la composició empresarial de La Canadenca i d'altres grans empreses afectades per la vaga. Però un dels apartats menys coneguts, i que l'exposició mostra millor és el de l'inici del conflicte, a la presa de Camarasa, quan s'estava construint. Front a les històries socials que només se centren en la ciutat, l'exposició mostra una visió molt diferent del conflicte en el seu origen, rural. Un vídeo contribueix a explicar aquesta part del conflicte, la menys coneguda. I alguns panells expliquen com no va triomfar gaire l'intent de traslladar el conflicte a Lleida.

soldats a la plaça Catalunya canadenca

Forces militars custodien la ciutat durant la vaga general (23/3/1919), Josep Brangulí Soler, Arxiu Nacional de Catalunya.

Quan els carrers eren del poble

El centre de l'exposició es fixa en els fets de Barcelona. Explica l'abast que va agafar la vaga, que va arribar a deixar Barcelona a les fosques i sense pràcticament cap tipus de transport. Detalla les mesures repressives: l'ocupació militar dels espais públics, l'ús del sometent, el registre sistemàtic als obrers, la militarització dels serveis, l'empresonament de sindicalistes, l'ús de vaixells com presó... L'exposició destaca també un fet que darrerament els historiadors han posat de manifest: el paper cabdal que van tenir les dones, tant en les protestes com en les accions per garantir la supervivència dels vaguistes i les seves famílies. Emfatitza el paper dels líders sindicals, i especialment el del Noi del Sucre, que va ser capaç tant d'impulsar la vaga com de treure-li el màxim rendiment en les negociacions amb els patrons i en els acords amb la militància al famós míting de Les Arenes. A la fi, destaca el gran assoliment de la vaga: l'establiment, a tot l'Estat, de la jornada de vuit hores, la reivindicació històrica de les organitzacions obreres.

Vaga Canadenca Cornellà exposició MHC

Enginyers militars i soldats al càrrec de les màquines de l’estació de la Societat d’Aigües de Barcelona a Cornellà de Llobregat (1919), Josep M. Sagarra Plana, Arxiu Nacional de Catalunya.

Homenatge pòstum

"Entendre una vaga com la de la Canadenca ens ajuda a entendre'ns com a poble", ha assegurat la consellera de Cultura en la inauguració de l'exposició. El conseller El Homrani, en canvi, ha volgut destacar que aquella vaga va marcar altíssims nivells de repressió i també de solidaritat. Però ha apuntat que cal destacar que va ser un exemple, tant de lluita, com de gestió del conflicte. Si bé ha reconegut l'extraordinària capacitat de mobilització que va demostrar la CNT, també ha apuntat que també va ser exemplar el mode de negociar i resoldre la vaga, i ha afegit que caldria aprendre d'aquella experiència de radicalitat i alhora de pragmatisme. La comissària Dolors Domingo, malgrat tot, ha volgut posar de manifest que encara queden molts drets socials per a aconseguir. No ho ha mencionat, però encara hi ha molta gent, a Catalunya mateix, que continua treballant més de vuit hores... Un segle més tard de la victòria obrera de La Canadenca.

Vaga Canadenca Fanal MHC

Aldarulls  al carrer durant la vaga (1919), Josep M. Sagarra Plana, Arxiu Nacional de Catalunya.

Veure el moviment obrer

L'exposició compta amb un magnífic vídeo sobre Camarasa i amb unes espectaculars imatges de la vaga a Barcelona que impressionen al visitant. L'ús de vinyetes de revistes d'humor ofereix una visió àcida molt adient. L'exposició aporta informació de gran valor sobre el moviment anarquista i sobre la situació que va dur a la gran vaga. Ara bé, s'hagués agraït que l'exposició tingués unes dimensions més grans i que els materials estiguessin més distribuïts, ja que l'acumulació d'escrits, de cronologies i de fotografies de petita mida enfarfega la visita. A desgrat de tot això, és un gran encert que el Museu d'Història de Catalunya recordi un fet que va ser emblemàtic i que va marcar les condicions de vida de tots els obrers. La vaga de la Canadenca va marcar un abans i un després en la història de Catalunya i va inspirar els moviments socials posteriors.

 

Foto de portada: Guàrdia Civil muntada custodia el mercat de Sant Josep o de La Boqueria. 02/03/1919, Josep Brangulí Soler, Arxiu Nacional de Catalunya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat