Any 1994. Barcelona. El festival Sónar naixia amb el nom de "Sónar, Advanced Music Meeting". Darrere del projecte, dos músics i artistes visuals, Enric Palau i Sergio Caballero, i un periodista musical, Ricard Robles. Tots tres s'havien conegut en una entrevista uns anys abans i es van conjurar per crear un festival d'electrònica que plantés cara a la cultural dominant del moment, el bakalao.
Aquella primera edició va tenir lloc entre el CCCB, on s'hi celebraven conferències i projeccions, i la Sala Apolo, ocupada per concerts i DJ's cada nit de festival. Alguns dels presents al cartell d'aquell any, s'han convertit en indispensables del festival fins al punt que els podem trobar també al cartell d'aquest 2018, com Laurent Garnier.
Van tancar portes després d'haver rebut la visita d'unes 6.000 persones i 40 mitjans nacionals acreditats. Per un moment en què encara no existia Internet i la presència de la música experimental als mitjans de comunicació era inexistent, el resultat no estava malament. Ajuda a fer-se una idea del context d'aquells anys veure que el Sónar era innovador destacant paraules clau al com 'CD-ROM' o 'Internet'.
Ordinador Macintosh amb el CD-ROM del Sónar al Sonarmatica l'any 1995
La fórmula va tenir èxit i els assistents es van duplicar i triplicar en les següents edicions. Davant dels resultats, l'organització va continuar apostant per no fer només un festival de música, sinó també potenciar la vessant més professional i experimental, amb exposicions, networking i activitats participatives.
El 1996, l’espai s’amplia cap al MACBA i a la carpa del Poble Espanyol i els escenaris ja estan patrocinats per marques de primera línia com Pioneer o Philips. En tan sols tres anys, el Sónar s'havia convertit en una cita imprescindible al calendari de festivals europeus i, amb quatre, duien de cap de cartell a noms del nivell de Daft Punk o Dave Clarke. El festival creixia sense parar i no és d’estranyar.
El 1997, l'ambient Sónar començava a estendre’s encara més per tots els racons de la ciutat, traslladant l'escenari SónarClub al Pavelló de la Mar Bella i triplicant així el seu aforament. El festival comptava amb suports del nivell d'Apple o MTV.
Crònica de l'inici de la segona edició del festival, l'any 1996 / TV3
Abans d’acabar el mil·leni, el festival es va allunyant de l’estètica techno dels 90 per agafar-se a un estil més provocatiu i surrealista que els caracteritzaria durant anys. Alguns dels seus cartells van ser protagonistes de polèmiques, com el de l'any 2000 amb dues dones russes amb el cap sota terra. Tanta polèmica també els va fer guanyar popularitat. Tota publicitat és bona, diuen.
Els temps, però, continuaven sent uns altres. Si avui Sónar recull peces de tots els seus artistes en una llista d’Spotify, l'any 2002 les venia amb un pack de dos CDs com a merchandising del festival.
Al mateix any, el Sónar de Nit es traslladava a la Fira de l’Hospitalet, on s’ha consolidat fins a dia d'avui. Aquest nou espai ha permès celebrar concerts de gran format amb un enorme desplegament audiovisual, característica bàsica del festival, i ampliar molt l'aforament.
En aquell moment es van crear els escenaris amb els que encara ara es reparteixen les actuacions: SonarClub, SonarLab, SonarPub, SonarCar i els clàssics autos de xoc. En aquests espais hi han actuat referents com Björk, LCD Sound System o The Chemical Brothers, entre molts d'altres.
Ja amb els nous escenaris estrenats, el 2002 el festival fa un salt qualitatiu i quantitatiu. En aquella edició, van aconseguir que el mateix Diego Armando Maradona fos la cara que promocionés el festival. Un repte que van assolir, juntament amb l'organització de noves edicions del festival fora de Barcelona, començant per Londres. Més tard, arribaria a ciutats com Chicago, Buenos Aires, São Paulo, Bogotá, Hong Kong, Nueva York, Seúl o Roma, entre d'altres.
Actuació de Symbiz al Sónar de Hong Kong 2018
Durant la primera dècada dels 2000, el festival es consolida i s'estabilitza a uns 80.000 assistents. El creixement exponencial que havia tingut fins llavors s'atura i hi ha qui parla d'estancament en un sector que no dona per més. L'organització, però, no es conforma amb això i continua renovant-se.
La següent transformació més important que viu el format coincideix amb el seu vintè aniversari, l'any 2013: el Sónar de Dia es trasllada a la Fira de plaça Espanya després de deu edicions entre el CCCB i MACBA. També en aquesta edició, el Sonar Pro passa a ser Sónar+D, un pas més en la innovació tecnològica aplicada al món de la creativitat audiovisual. Els canvis van tenir el seu efecte i la assistència al festival va créixer més de 20.000 persones en comparació amb l'any anterior.
Vint-i-quatre anys després del seu naixement, el Sónar continua batent rècords, com va demostrar en l'última edició amb 123.000 assistents, la xifra més alta de la seva història. Ho fa amb un cartell més obert cap a la cultura urbana, amb el fitxatge dels referents del 'trap' espanyol, l'èxit del moment. Noms com C. Tangana, Bejo o Bad Gyal revolucionen el Sónar de Dia d'aquella edició.
Aquesta setmana, el festival encara el seu 25è aniversari i promet fer-lo molt especial. Ja ha inaugurat una exposició sobre l'evolució de la seva imatge, recuperarà propostes que van triomfar com l'escenari Despacio i dedicarà el seu espai +D a les últimes innovacions en realitat virtual i 360º. Tot això, sense oblidar actuacions de primera línia com Gorillaz, Thom Yorke o LCD Sound System. Veurem quins fruits recull.
Actuació de Fat Freddy's Drop al SónarPub a l'edició de 2017