Lucas Figueroa no es podia creure el que estava llegint a Sobre la cola del cometa Osel, les memòries de María Torres, la mare d'Osel Hita Torres, nen (avui un adult de 37 anys) que a inicis dels anys vuitanta, poc després de néixer, va ser designat com a tulku o reencarnació de Thubten Yeshe, un carismàtic lama budista nepalès amb una gran ascendència sobre els joves hippies dels seixanta i setanta. Un figura, la del Lama Yeshe, venerada per milers de seguidors al voltant del món, que ara passaven a adorar el petit lama espanyol. En aquells dies, la història d'Osel, rebatejat com Tenzin Ösel Rinpoche, va omplir centenars de pàgines de diaris i revistes i hores de ràdio i televisió, fins que, com sol passar, va deixar de cridar l'atenció.

El cas és que a Osel se'l van emportar de l'Alpujarra, on residia amb la seva família i la resta de la comunitat budista a la qual pertanyien, per, aïllat del seu món (aïllat del món), ser educat en un temple de l'Índia. Preparant-se per a un futur que no havia triat, va estar vivint al santuari els primers 16 anys de la seva vida. Quan va abandonar el temple i va renunciar als seus vots com a monjo budista, va recalar a l'illa d'Eivissa. Començava una nova vida en una societat diametralment diferent de la que havia conegut fins aleshores que encara ara està intentant descodificar. Un aprenentatge que també va passar pel flirteig amb la nit i l'experimentació amb les drogues. Molts hem passat per allà. La diferència era el seu passat. I aquí és quan van tornar a aflorar els titulars sensacionalistes.

Osel plantades / Foto: Montse Giralt
Osel Hita durant la seva visita a Barcelona per presentar la docusèrie sobre la seva vida / Foto: Montse Giralt

Aprenent a viure

"No em podia creure per tot el que havia passat l'Osel. A partir d'allà, vaig començar a recórrer el món entrevistant totes les persones que apareixen al llibre, començant als Estats Units on vivia el Lama Yeshe." Lucas Figueroa és un cineasta argentí establert a Madrid des de fa dècades. En la seva filmografia destaca Porque hay cosas que nunca se olvidan, un curtmetratge que ostenta el premi Guinness a la producció més premiada en el seu gènere i format. Estrenat el 2009, el curt va ser reconegut amb més de 300 premis, entre aquests, premis a festivals tan rellevants com Tòquio, Sant Sebastià, Berlín, Los Angeles, New York, Delhi, Lund, Londres, Edimburg, Buenos Aires, Río de Janeiro, Lisboa, Austin, Istanbul, Sydney... A més de ser nominat als Goya i els Oscar. Aquest dijous pròxim 3 de novembre Lucar estrena a HBO Max Osel, docusèrie que ressegueix la vida del petit lamaespanyol des de la seva infantesa fins a l'actualitat. Imperdible. "Un dia l'Osel em va contactar. Fins aquell moment no donava entrevistes. Estava desaparegut, era impossible donar amb ell. Em va dir que m'havia elegit a mi per explicar la seva història. Sense l'Osel hauria pogut seguir endavant, però no hauria estat el mateix".

Des de petit havia estat vivint en un monestir, aïllat, sense socialitzar-me. Vaig necessitar tot un procés d'aprenentatge i adaptació

"Feia dos anys que Lucas entrevistava gent del meu entorn. Jo em mantenia al marge però estava al dia dels seus moviments", admet l'Osel. "Al principi no em fiava gaire. Estava escarmentat del tracte que havien donat els mitjans a la meva història". Explica que hi va haver una cosa intangible de Lucas que el va convèncer. "Prèviament, havia tingut experiències bastant dures amb periodistes a qui havia concedit entrevistes. Quan vaig sortir del temple, com no estava acostumat al tracte amb els mitjans, em costava obrir-me. Des de petit havia estat vivint en un monestir, aïllat, sense socialitzar-me. Vaig necessitar tot un procés d'aprenentatge i adaptació. Amb el Lucas em vaig adonar que era una persona de gran cor, amb les intencions molt clares. Per això vaig contactar amb ell per treballar junts".

La meva psicologia era totalment diferent a la de la resta dels adolescents amb qui estudiava. Em costava moltíssim comunicar-me, entendre a la resta de joves i que ells m'entenguessin

Quan vas ser conscient que la teva havia estat una vida diferent, especial?
Amb 16 anys, quan vaig deixar el monestir en el qual havia estat vivint. Els meus pares em van portar a un institut perquè visqués aquella experiència. Vaig durar 3 o 4 mesos. Allà em vaig adonar que la meva psicologia era totalment diferent a la de la resta dels adolescents amb qui estudiava. Em costava moltíssim comunicar-me, entendre a la resta de joves i que ells m'entenguessin.

Osel Lucas Figueroa director / Foto: Montse Giralt
Lucas Figueroa, director del docusèrie Osel / Foto: Montse Giralt

Un procés alliberador

"Quan ets un nen o un adolescent que no gaudeix de llibertat, rebutges l'opressor". En el seu cas, la religió, la vida al monestir... Potser per això, per a l'Osel Hita haver fet (i vist) la sèrie ha estat un procés alliberador i catàrtic amb què ha acabat de trencar la bombolla en la qual havia estat vivint des de la seva infantesa. "He entès moltes coses. M'ha ajudat a harmonitzar i pacificar molts aspectes de la meva vida que fins ara encara em costaven decodoficar". L'adult que havia estat nen lama encara no tenia un context o una perspectiva des de fora del seu relat. No sabia com veia la gent la seva història. Ara ja té totes les peces del puzle amb què recompondre el seu esdevenir vital. "Soc una persona normal que ha viscut una història extraordinària".

Amb 18 anys vaig deixar de creure. Ho vaig deixar tot. Vaig renunciar als meus vots. Ja no soc practicant ni professo cap fe

"Amb 18 anys vaig deixar de creure. Ho vaig deixar tot. Vaig renunciar als meus vots. Ja no soc practicant ni professo cap fe. Mentalment em considero una persona molt oberta: m'agraden totes les religions i totes les fes, però el que considero més important és mantenir el cor càlid i cuidar de la millor manera possible els altres". Dels anys que va viure al monestir, l'Osel Hita diu que es queda amb l'amor i la filosofia vital que li van ensenyar. "Tots aquests valors: la paciència, la humilitat, l'empatia, l'amor... els vaig aprendre del meu mestre. Ell era l'emanació de tot això. Uns valors que em van inspirar i em continuen inspirant".

Sempre he mirat a aquell nen lama amb els ulls d'una altra persona. Mai no m'he sentit identificat amb el personatge. És una altra persona, encara que probablement jo soc qui millor coneix aquesta altra persona

La primera vegada que Osel Hira va veure el muntatge final de la sèrie no es va sentir identificat amb el seu jo a la pantalla. Continua sense fer-ho. "Sempre he mirat a aquell nen lama amb els ulls d'una altra persona. Mai no m'he sentit identificat amb el personatge. És una altra persona, encara que probablement jo soc qui millor coneix aquesta altra persona (riures). És una història curiosa. És la meva vida, però l'Osel que veig en la sèrie em sembla un personatge que surt d'allà. En la meva vida quotidiana no hi ha res especial". L'Osel admet més tard, que abans d'aquell primer visionament el vencia la por. Estava espantat. "No sabia què em remouria. Estava preocupat pels sentiments que em pogués despertar". I sí, admet que són moltes les coses que se li han remogut al seu interior. "Però tot bé".

El que nosaltres portem dins és l'eina més important de l'univers. Cadascun som un reflex de l'altre

Ja no creus en un déu?
El que nosaltres portem dins és l'eina més important de l'univers. Cadascun som un reflex de l'altre. Cadascun té el seu camí i la seva veritat, ni millor ni pitjor a la de la resta. Però cal trobar el camí.

Osel Lucas Figueroa rèflex / Foto: Montse Giralt
Osel Hita i Lucas Figueroa, complicitat entre protagonista i director / Foto: Montse Giralt

Obrint un nou capítol

Lucas Figueroa va tenir molt clar des del primer moment que no volia que la seva sèrie emetés cap tipus de judici de valor des de la creació. "Vaig defugir tota mena d'edició direccionada. És un producte d'entreteniment amb els seus cliffhangers que t'ha d'enganxar per voler continuar veient cada capítol. Però el meu treball era estar al servei d'una història i evitar explicar la meva visió particular de la vida d'Osel. Aquesta va ser l'única premissa". El cineasta argentí ha dedicat cinc anys de la seva vida a aquest projecte, una docusèrie que ara s'estrenarà a HBO Max, però que ha estat finançat de forma independent en la totalitat. "Ha estat molt difícil, però mai no vaig pensar a llançar la tovallola. Mai abandono res. Però ha estat extremadament dur, encara que ple de satisfaccions, començant per l'amistat que ara tinc amb l'Osel. Per a mi també ha estat un procés transformador". Per a l'Osel, d'alguna manera, també.

He evolucionat fins al punt que ja accepto tot el que represento

"No sé si amb la sèrie tanco un capítol de la meva vida, però sí que sé que en començo un de nou", delata en el que bé podria ser un aforisme budista. "He evolucionat fins al punt que ja accepto tot el que represento". Assegut a la terrassa d'una cafeteria d'un dels barris més exclusius de Barcelona, ciutat que ha visitat per participar del festival Serielizados, l'Osel confessa que fins ara no l'havia acceptat perquè no s'havia identificat amb res d'això. "Identificar qui soc, m'ha ajudat a assimilar tot com un fet natural i amb això poder aportar una mica de benefici a la societat. Però per arribar fins aquí, hi ha hagut tot un procés".

La vida és compartir. Si no aprenem a compartir, estem fotuts

Què creus que pots aportar a la societat?
El que cada ésser humà pot aportar: oferir el millor d'un mateix. La vida és compartir. Si no aprenem a compartir, estem fotuts.

Osel - Tràiler

Reencarnacions

Deien que Osel Hita Torres era la reencarnació del Lama Yeshe. Mai no sabrem del cert si ho és o no. Tanmateix, ell si té molt clar que ha viscut moltes vides encapsulades en una de sola. "He viscut en contextos i circumstàncies molt diferents, però en la filosofia budista es diu que el fil mental no té principi ni final. Som éssers infinits. Però si em preguntes si em sento infinit la meva resposta és que no ho sé. Cadascú que tregui la seva conclusió. No em vull complicar la vida pensant molt en el futur i en el passat. He vist gent que pensa massa i no m'atreu la idea d'assemblar-m'hi".

M'agradaria morir-me tranquil·lament pensant que almenys he fet una cosa positiva, encara que aquest sigui un pensament egoista

En cas d'existir aquesta línia infinita, l'Osel es projecta sent funcional i aportant alguna cosa important a la societat. M'agradaria morir-me tranquil·lament pensant que almenys he fet una cosa positiva, encara que aquest sigui un pensament egoista". I aleshores la cara de sorpresa del periodista. Perquè des de quan ajudar els altres és ser egoista. "Des del moment en què ho fas perquè penses que així podràs morir-te tranquil". L'Osel ja és mans a l'obra. Fa tres anys va fundar una organització dedicada a la reforestació. El seu seguent objectiu és la creació d'ecopobles en els quals recuperar els coneixements dels nostres avantpassats. "També m'agradaria obrir orfenats per tot el món per donar oportunitats als nens que viuen al carrer. Aquest és el meu somni des que tenia 7 anys".

En algun moment no em vaig sentir identificat amb la marca que em representava. Pot ser que en aquells instants sí que em vaig sentir una mica utilitzat

Ja fos per la religió, per la comunitat, per la teva família... En algun moment et vas sentir, t'has sentit, utilitzat?
Tots ens movem per interessos i tots, d'una manera o una altra, utilitzem els altres. Som interdependents. Però sí, potser, en algun moment no em vaig sentir identificat amb la marca que em representava. Pot ser que en aquells instants sí que em vaig sentir una mica utilitzat.

Continuarà... (ja hi ha confirmada segona temporada)