Explica Ilja Leonard Pfeijffer que quan no escriu li agrada mirar sèries estúpides de Netflix, la seva favorita és Vikings. “Alliberen la meva ment durant una estona”.

Escriptor 360, Ilja Leonard Pfeijffer ha escrit poesia, teatre, literatura de viatges i novel·la. Autor amb una llista de guardons tan extensa com el catàleg de trofeus conquerits per Leo Messi, Gran Hotel Europa és la seva novíssima novel·la. Una obra total, referència que cartografia com cap altra títol havia fent fins ara l’Europa del segle XXI, que és fàcil imaginar-se-la convertida en una sèrie (gens estúpida) de Netflix. “M’han comprat els drets per fer-ne una pel·lícula”, revela assegut en la terrassa d’un cèntric hotel barceloní mentre fuma l’enèsima cigarreta de picadura. “Però ja veurem què passa, el món del cinema és molt complicat, i el que avui sembla que és un fet, demà no”.

Ilja Leonard Pfeijffer poeta escritor - Sergi Alcàzar
Ilja Leonard Pfeijffer, un escriptor, els seus anells i la seva cigarreta. Foto: Sergi Alcàzar

Pura vanitat

Ilja Leonard Pfeijffer no passa desapercebut. És alt i gros, molt alt i gros, i porta els cabells llargs, molt llargs. Recorda un dels vikings de la sèrie. O un lluitador de wrestling. O el cantant d’un grup de death metal. Això, el cantant, ja jubilat, d’un grup de death metal però enfundat en un car vestit confeccionat amb mestratge i cura per un sastre italià. També duu anells, moltíssim anells, grans, molt grans. Gairebé un a cada dit de cadascuna de les dues mans.

“Els anells? Son pura vanitat!”, se sincera. “Aquest”, afirma senyalant-se l’índex de la dreta, “és l’escut d’armes de Gènova. Bé, de Gènova i de moltes altres ciutats. És la meva manera de donar-li les gràcies a la ciutat. Gènova m’ha donat moltíssimes coses. Gènova, entre moltes altres, m’ha donat dos coses tan importants com l’Stella, la meva actual dona, i el llibre”. Aquest llibre és Gran Hotel Europa, meta novel·la que a casa nostra acaba de publicar Acantilado.

Mentre es documenta per a un llibre sobre el turisme de masses, un escriptor anomenat Ilja Leonard Pfeijffer pateix una dolorosa ruptura sentimental i decideix deixar-ho tot per posar ordre en els seus records. El lloc que tria per al seu retir és el Grand Hotel Europa, un establiment de passat il·lustre i futur incert habitat per un elenc de personatges estrambòtics. L'autor s'imposa la tasca de reconstruir per escrit la seva explosiva relació amb Clio, una historiadora de l'art italiana amb una audaç teoria sobre l'últim quadre de Caravaggio, i a mesura que ell avança en la seva comesa incrementa la seva fascinació pels misteris de l'hotel. Les converses amb els altres hostes, mentrestant, el porten a reflexionar sobre la decadència de l'Vell Continent. Gran Hotel Europa és una monumental novel·la que dialoga sotto voce amb grans pensadors i escriptors europeus, des Virgili, Horaci o Sèneca, passant per Dante, fins Thomas Mann i George Steiner.

Ilja Leonard Pfeijffer escritor - Sergi Alcàzar
Manuscrits originals de Gran Hotel Europa, la nova novel·la de Ilja Leonard Pfeijffer. Foto: Sergi Alcàzar

Buscant problemes

Ilja Leonard Pfeijffer és el somni europeu fet persona: un escriptor neerlandès que el 2008 va decidir instal·lar-se a Itàlia, a aquesta ciutat de Gènova que tant li ha donat. “Havia de marxar al sud, després de tants anys als Països Baixos. M’agrada el meu país, però és una mica avorrit”. Per a Leonard Pfeijffer als Països Baixos tot està massa organitzat, un lloc on assegura que no saben el que son els problemes.

“Però, irònicament, per a un escriptor aquest és un gran problema. Als Països Baixos duia una vida molt confortable, però quan havia d’escriure un llibre havia d’agreujar i maquillar els meus problemes. A Itàlia és ben al contrari. No necessito fer literatura dels meus problemes. De fet, ara que ho parlàvem, el regal més gran que m’ha fet la ciutat de Gènova, segurament hagi estat retornar-me la capacitat de sorprendre’m per la vida”.

L’escriptor holandès apunta que a Gènova també ha estat conscient de molts dels problemes de la societat europea actual, ciment literari amb què ha erigit la seva obra. Un d’aquest problemes és la migració. Ilja va arribar a Gènova a finals de la primera dècada del nou mil·lenni. “En aquell moment a Holanda ningú parlava de migració. Rarament sortia a les notícies que s’havia trobat un vaixell a la deriva ple d’immigrants al vell mig de la Mediterrània. I quan sortia, es veia com un problema molt llunyà que no afectava per a res el país.

“Gènova, contràriament, ha estat una ciutat on aquest tema ha estat sempre ben latent. Una ciutat portuària, constant porta d’entrada i sortida de persones procedents de tot arreu. Més encara, mentre que a moltes ciutats europees, els immigrants han acaba reclosos a l’extraradi, a Gènova, com a Barcelona, s’han instal·lat al centre històric de la ciutat. Per a mi, això, l’any 2008, era un fet totalment nou. Un fenomen que em va fer obrir els ulls”.

El turisme va ser un altre problema que va descobrir a Itàlia. “Evidentment, també patim aquesta malaltia del turisme massiu a Amsterdam, però ni de bon tros es pot comparar amb el que passa a ciutats com Venècia. Definitivament, Itàlia m’ha permès escriure aquest gran llibre sobre Europa”.

Mentre canti gentilment la teva guitarra

Europa és l’única solució de futur que tenim. L’única manera que tenim per construir un futur comú”, insisteix mentre remena el seu cafè. Una unió de la qual Holanda i Itàlia en son pares fundadors. De fet, aquesta unió va iniciar-se dècades enrere amb la construcció de l’E-25 l’autopista que comença a Maasdijk, un petit poble coster holandès i finalitza el seu recorregut justament a Gènova després d’haver passat per Bèlgica, Luxemburg, França i Suïssa.

En una era en què els problemes son globals les solucions han de ser col·lectives”. Per a Ilja Leonard Pfeijffer la unificació d’Europa és un dels projectes més bonics alhora que complicats mai haguts. De fet, la seva bellesa resideix en la seva complexitat. “Hem de pensar que si duem 70 anys de pau al continent sense l’esclat de cap guerra, justament ha estat gràcies al projecte de la Unió”. L’escriptor, però, admet que la Unió Europea no es perfecte. “Hi ha molta feina a fer però és la única manera que tenim de garantir-nos un futur millor”. N’hi ha, però, que han volgut sortir-ne.

“El Brexit és un problema derivat de l’era de la globalització. La separació entre l’esquerra i la dreta actualment ja és irrellevant, de fet és fictícia. La nova divisió és entre la gent que té por de la globalització i gent que entén la globalització com una oportunitat per millorar”. L’autor de Gran Hotel Europa defensa que el Brexit sorgeix fruit d’aquesta divisió, de la gent que té por de la globalització i vol tornar enrere en el temps. Als Estats Units va passar el mateix: la gent que tenia por del futur va ser la que va votar a Trump.

Vivim en una roda de hàmster, encarant problemes que en la seva essència ja havien encarat els nostres avis en els anys previs a la Segona Guerra Mundial, moment en què ja van irrompre moviments populistes que proposaven solucions fàcils a problemes complicats. “És com una mala pel·lícula que ja em vist. Com cantava George Harrison a la cançó dels Beatles ‘While My Guitar Gently Wheeps’: “With every mistake We must surely be learning” (hauríem d’aprendre de cadascun dels errors”.

Joc d’ambivalències

En la literatura d’Ilja Leonard Pfeijffer caminen agafades de la mà l’alta cultura, la de les cites a Virgili, Horaci, Dante o Sèneca i la cultura popular, la de les cançons dels Beatles. “Cert, tot i que en aquest llibre la balança es decanta cap a l’alta cultura, més que en cap altres de les meves novel·les. Gran Hotel Europa és, també, un llibre sobre la nostàlgia i com estem connectats al nostre passat. Per això hi ha capítols, molt especialment els que transcorren a l’hotel, que tenen cert aroma noucentista”.

Un Gran Hotel Europa que recorda el Gran Hotel Budapest de la pel·lícula homònima de Wes Anderson. “És un pel·li extraordinària i la connexió existeix, però no és una influència directa. L’hotel és un lloc fictici que m’he inventat jo, en contrast amb la resta de localitzacions de la novel·la, que són ben reals i que volia descriure amb tota precisió”.

L’hotel, potser el racó més important del relat, gairebé un personatge més en la història, és tot el contrari. “L’hotel és gairebé un somni. De fet, no pots dir amb garanties en quin país es troba. Pot ser qualsevol país d’Europa”.  En la ment de l’Ilja aquest Gran Hotel Europa és una suma dels molts hotels en què ha pernoctat. “M’agraden els hotels. El meu favorit és el Gran Hotel Wagner, a Palermo. Una vegada hi vaig passar uns dies. Diuen que en Wagner hi va passar un parell de nits i per això és diu així. És un hotel que una vegada va ser esplendorós però que ara és decadent. Un edifici en una època meravellós però que ara s’està caient a trossos.

En aquest joc d’ambivalències, el mateix Ilja Leonard Pfeijffer es cola com a protagonista del relat. “El personatge té el meu nom, és escriptor, té el meu aspecte però no sóc jo. És una versió exagerada de mi però no sóc jo. És un truc per captar l’atenció del lector, fer-los creure que sóc jo. De fet, tots els personatges de la novel·la tenen parts de mi”.

Certament, Gran Hotel Europa és un gran llibre sobre el vell continent, però és molt més que això. Gran Hotel Europa és un llibre total, un llibre amb molts llibres. Un llibre que confronta la societat actual, la del segle XXI, amb els bioritmes de la vella societat occidental del segle XX. Un llibre on l’autor també parla de la seva pròpia existència. I l’amor. També és un llibre sobre l’amor. Perquè al final tot ho fem per amor. “Un llibre sobre Europa no podia ser un llibre petit”. D'aquí les seves gairebé 700 págines, li recordo. I Ilja concedeix rient.

Ilja Leonard Pfeijffer poeta escritor - Sergi Alcàzar
Ilja Leonard Pfeijffer: el somni europeu a través del prisma de la literatura. Foto: Sergi Alcàzar

La importància de ser lent

Ilja Leonard Pfeijffer va començar a escriure el seu llibre l’any 2018. El va acabar en 9 mesos. “El vaig escriure a mà...”. Com? “Sí, el vaig escriure amb una ploma i en llibretes. Petits quaderns Moleskine. Vaig omplir uns 40. Escriure en un ordinador és massa fàcil”. Facil? “En un ordinador pots canviar tot el que vulguis quan vulguis. Si escrius una novel·la a mà t’has de focalitzar de forma gairebé obsessiva en allò que escrius. Has de pensar molt bé cadascuna de les frases que poses per escrit”. A Ilja també li agrada la lentitud d’escriure a mà. Una escriptura sense presses. “És important ser lent. Així l’escriptura sembla que et surti directament del cos”

Dominant tres idiomes com el neerlandès, l’italià i l’anglès ¿És important escriure en la teva llengua mare? “A vegades m’arriba un encàrrec d’un diari i puc escriure en anglès. Però quan sento l’ambició de fer una obra literària, he d’escriure en la meva llengua mare. Podria fer-ho en anglès o en italià, però no tindria la fluïdesa per expressar tot el que vull dir. Escrivint en neerlandès em sento molt més alliberat.

 ¿Com podem ser europeus i no renunciar a la nostra cultura, més procedint de països petits com Catalunya o Holanda? “Penso en Itàlia com un exemple interessant. És una invenció. Un país de molts països que es van unificar el segle XIX. Actualment, Itàlia és una unitat política però no cultural. Itàlia és extremadament diversa, cada regió, des de l’idioma a la cuina, té la seva pròpia cultura. No té res a veure un italià de Milà d’un italià de Palermo. Aquest pot ser el camí per a la unificació d’Europa: una entitat política que respecti les cultures de les seves regions”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Guerra de gates: la bretxa generacional fa molt mal
Crítica 'Eva contra Eva' Guerra de gates: la bretxa generacional fa molt mal Marta Gambín