No ho puc evitar. El primer que els pregunto a Aleix Purcet, l’editor del segell literari Extinció, i en Marc Charles, el coordinador de Forn de Calç, revista de còmic underground en català propulsada per la mateixa editorial, és quantes vegades han hagut de sentir a dir allò de que estan sonats. "Tantes com que l’editorial no és per tots els públics, com és palès observant el nostre petit catàleg", responen resignats a l'enèsim periodista sense imaginació que els entrevista. "No pensem que tot hagi de ser per tots els públics. Contribuïm així a la diversitat de l’edició en català, però no de manera programàtica, sinó natural". Extinció Edicions neix el 2019 com tantes altres iniciatives editorials: el desig de publicar allò que els interessava i trobaven a faltar en català. "En correspondència amb això, volíem publicar obres i autors i autores inèdites en la nostra llengua. És clar que a mesura que passa el temps t’acabes centrant en allò que t’interessa més o t’ha funcionat millor". Entre els títols que han auspiciat en aquests tres anys d'aventura, destaquen obres com El pare mort de Donald Barthelme (amb traducció de Ferran Ràfols Gesa i pròleg de Borja Bagunyà) o La nebulosa del cranc d'Éric Chevillard (novament amb traducció de Ferran Ràfols Gesa) així com els dos números de la revista Forn de Calç.
Quina importància i influència té la figura de Thomas Bernhard en el vostre projecte?
Bernhard és un autor que s’associa a un pessimisme inexpugnable, però que té una gran carrega humorística, almenys a les seves peces teatrals. En les seves memòries, hi ha un passatge fantàstic sobre anar en la direcció oposada. Dos parells de referències que casaven amb l’esperit de l’editorial.
Com a editorial teníeu cap referent o model a seguir?
A escala internacional, el nostre model és l’anglosaxó de les small press. Microeditorals que publiquen 2 o 3 títols a l’any com a màxim, i que, per la seva pròpia naturalesa, poden assumir una línia no comercial perquè la seva aspiració no és créixer sinó seguir publicant el mateix nombre de llibres l’any següent. Per posar un exemple que ens agrada: Dorothy. En l'àmbit local, els nostres referents són diverses iniciatives independents que van néixer ara farà uns 10 anys, com Les Males Herbes o Orciny Press, i que han obert un camí molt important per als petits editors.
Els títols que publiquem portarien l’etiqueta d’alternatius, que ben bé, tampoc vol dir res en concret
Quin tipus de literatura i novel·la gràfica voleu apadrinar?
Els títols que publiquem portarien l’etiqueta d’alternatius, que ben bé, tampoc vol dir res en concret que no sigui allò que no surt habitualment als mitjans. No de manera programàtica o estètica, sinó per gust personal, i per ganes d’investigar. Entrant en detalls, hem publicat llibres que podrien situar-se en l’humor absurd, però amb 'trampa', ja que el relat és sempre desassossegant (com passa gairebé sempre amb l’humor). Els seus autors són Roland Topor, Donald Barthelme, Daniïl Kharms, Leonora Carrington, Éric Chevillard i Unica Zürn. Aquesta última, definitivament, no té cap intenció de fer humor, però vam publicar el seu llibre en un context molt determinat (la pandèmia) i és l’únic cas. Pel que fa al còmic, no tenim una línia tan evident perquè el nostre objectiu és donar a conèixer l’estimulant i divers panorama local. Així i tot, apostem sempre per una gràfica moderna i agosarada.
El primer número de Forn de Calç va ser nominat el festival d’Angoulême 2022 com a millor còmic alternatiu
Juntament amb l'editorial, i doble salt mortal, també heu decidit impulsar la revista de còmic underground en català Forn de calç.
Forn de Calç és una revista que recull moltes veus i estils diferents i on conviuen debutants i veterans. Reivindiquem la historieta autoconclusiva i una gràfica actual, avantguardista i poc convencional. És una revista anual feta en català, però amb una projecció internacional, gràcies al talent que hi ha a casa nostra. El primer número, de fet, va ser nominat el festival d’Angoulême 2022 com a millor còmic alternatiu, tot un èxit per a la nostra petita iniciativa. Influència i inspiració han estat revistes internacionals com Now o Kramers Ergot i de més a la vora com Colibrí, La Cruda, Voltio, NSLM o Deriva. També ens sentim hereus de la tradició de revistes gràfiques catalanes, una tradició vigorosa com ho prova que sigui l’únic lloc de l’Estat on se segueixen publicant. En aquests dos números, hem publicat autors i autores consagrades dins el còmic independent, com Pep Brocal, Nadia Hafid, Genie Espinosa, Raquel Gu o Roger Pelàez i veus emergents com Mar Mascaró, Lorena Rivega, Berta Cusó, etc. Algunes d’aquestes autores han debutat a Forn de Calç i, actualment, ja han publicat o preparen les seves obres, com per exemple Lorena Rivega, que ha participat en el volum col·lectiu 'Padrines', publicat per l’editorial Pagès. En aquest sentit, volem ser també pedrera.
Forn de calç és una revista anual feta en català, però amb una projecció internacional, gràcies al talent que hi ha a casa nostra
Per què no existia fins ara una revista com la vostra en un país com el nostre?
Si es mira des de la perspectiva del compte de pèrdues i guanys, aquests tipus d’iniciatives no són, a priori, aconsellables. Fins i tot, poden ser vistes com a innecessàries. També hi ha qui fa lectures gairebé psicologistes, com aquella que els catalans i catalanes no estem preparats per aquest tipus de manifestacions artístiques. Les lectures psicologistes no acostumen, però, a tenir gaire sentit si es desvinculen de les estructures productives.
És cert, això de l'actual eclosió del còmic en català?
Ja fa temps que el públic lector reivindica el còmic en català i per això han sorgit diverses iniciatives independents. Paral·lelament, algunes empreses editorials estan invertint per satisfer aquesta demanda. Des del punt de vista de l’oferta, és evident que estem en un bon moment partint de la base que fa uns anys era força escassa. Basant-nos en la nostra experiència, només podem dir que la recepció ha estat bona i que d’interès, n’hi ha.