"El disc, a més de reivindicar el present de l'ara, el carpe diem, també vol representar una altra idea molt bonica", emfatitza Andreu Ferre, baixista d'El Diluvi. "Aquest nou disc vol reivindicar el nostre present, el que El Diluvi som ara: estem ací, som açò, venim d'on venim i encara queda molt per recórrer". Ja fa més de dues dècades que l'escena musical valenciana està obrint-se pas per fer-se un nom. Després d'anys de música protesta, les noves generacions intenten seguir eixamplant la música en valencià sense oblidar d'on venen. D'aquest procés neix Present (Halley Records, 2022). Musicalment, el nou disc d'El Diluvi segueix explorant els paratges sonors en què es van endinsar amb el seu anterior llarg Junteu-vos (Halley Records, 2019), teló de fons sonor per a lletres que condensen tot l'ideari del col·lectiu de l'Alcoià. Present, sí, és un disc que canta al gaudi del present tot i les circumstàncies adverses del moment.
Optimisme i vitalisme
El Diluvi han estat un dels molts grups damnificats per la pandèmia. El col·lectiu de l'Alcoià encarava el 2019 com una de les propostes més estimulants i suggerents de l'escena musical valenciana. Punt d'ebullició culminat amb la publicació de Junteu-vos aquell mateix curs. Era el seu moment però... La resta de la història us la podeu d'imaginar. "Per començar", apunta David Payà (veu, violí), "ens van quedar molts concerts per fer. Per altra banda, nosaltres fèiem un disc cada dos anys i, per tant, Present hauria d'haver sortit l'any 2021 i no el 2022. Hem fet tard, però és el que hi ha. Ni els ànims ni la indústria estaven per treure discos. Així i tot, no ens podíem endarrerir més i per això l'hem tret ara".
Resposta al moment i la situació, El Diluvi han traçat un nou disc de ressonància optimista i vitalista. Tant és així que no amaguen que Present ha estat la seva teràpia contra el coronavirus. "A mesura que anàvem fent-lo", descobreix el responsable de les quatre cordes, "anaven eixint coses que ens agradaven. Això ens portava a seguir creant més i més. Certament, veient el panorama, no ens plantejàvem un disc per al 2022, però sí que teníem la necessitat de fer cançons. De fet, ha jugat a favor nostre, no sentir la pressió d'haver de publicar forçosament un disc el 2021".
Payà se suma a la teoria del seu company de formació reconeixent que abans tenien més pressa per fer els discos. "Hem tingut la sort que malgrat la pandèmia, hem mantingut el grup i hem pogut apostar per dedicar més temps a l'estudi, a la preproducció, a la producció, a fer les cançons...". Flora Sempere, l'altra veu solista d'un sextet que completen Lluc Llorens (acordió diatònic, veus), Txus Rodríguez (guitarra) i Dani Garcia (bateria), és del mateix parer. "Jo ho he notat a les gravacions. Fins ara, teníem uns temps molt marcats. I de sobte, ací hem tingut temps per gravar cada instrument i cada veu amb consciència i repetir les vegades que fes falta. Hem pogut fins i tot interpretar-ho a l'estudi, que a voltes vas tan de pressa que no tens temps ni d'això". I és que si en situacions anteriors El Diluvi havien liquidat les sessions de gravació dels seus discos en tres setmanes, aquesta volta, en canvi, van començar a treballar el juny per allargar la feina fins al setembre. "Han estat tres mesos on hem tingut molt poder de decisió, hem pogut parlar moltes coses, hem pogut fer proves... Hi ha hagut molta comunicació", culmina l'Andreu.
Sou molt assemblearis?
David Payà: Molt. Amb tot el que comporta: el bo i el dolent.
Andreu Ferre: Som molt horitzontals. Intentem que no hi hagi ningú que prengui més decisions. Al final, cada persona és més bona en una cosa. Sempre hi ha algú que té una mica més de responsabilitat en cada tasca, però realment les decisions es prenen conjuntament.
Present és el nou disc d'estudi d'El diluvi. Foto: Andreu Gómez
El seté diluvi
Diuen El Diluvi que aquest disc és un canvi, una metamorfosi. Sense formular una esmena a la totalitat, els contradic i els assenyalo que per a mi aquest canvi va començar a l'anterior disc i Present és la culminació d'aquesta progressió que els ha dut a ser una coctelera sònica on es combinen tota mena de ritmes i estils. "Totalment", se sincera en David. "A Junteu-vos ja teníem ganes de fer aquestes coses, però veníem d'un altre lloc. Allò va ser com fer el capullet (riures) i amb aquest hem completat la metamorfosis. Tres anys enere us vam avisar de què alguna cosa passava i ara ja no tenim por de fer servir l'autotune, guitarres elèctriques o cants gregorians... "
"Ja són deu anys, que ja tocava canviar. Si a algú no li agrada una cançó, li agradarà una altra; i sinó que es posi un disc antic", deixa anar David entre riures. El Diluvi de 2022 fan el que els dona la gana. Un grup en plena maduresa que se sent lliure per ampliar els seus límits creatius. Progressió que també han portat al seu discurs. "Les experiències personals són d'on traiem les idees per a les nostres lletres. Per cantar necessites un poc d'experiència i segons vas creixent, vas adonant-te i vas madurant les lletres".
Per acabar de modelar el seu nou treball, els valencians han tornat a comptar amb la complicitat de David Rosell, una figura capital de l'escena musical catalana, primer per ser el guitarrista de Brams, ara per ser un dels productors de moda, arquitecte sonor responsable de les últimes referències de bandes com Txarango, Buhos, Doctor Prats o Els Catarres. "David Rosell és el setè Diluvi", diu l'Andreu. "Ell també pren decisions, fins i tot pel que fa a les lletres. La seva visió li dona sentit i coherència a tot". Per a la Flora, la millor qualitat de David Rosell com a productor és que sap treure el millor de cada músic. "És un mestre en aquest sentit, sap tractar molt bé a la gent". "Ell m'ho va dir un dia: 'Una gran part de la meva feina és fer de psicòleg, entendre el grup, entendre el músic, què volen i què poden fer', ratifica en David. "És el seté músic, però alhora és capaç de veure al grup i a la cançó des de fora, com si fos una persona que escolta la música per la ràdio.
Seguint el camí
Present és també un disc curull de col·laboracions en què El Diluvi s'han envoltat d'amics com Buhos, Smoking Souls, Auxili, The Dance Crashers, Mireia Vives... noms que alhora escenifiquen el grisol estilístic que és el col·lectiu de l'Alcoià. "La col·laboració amb Búhos va ser una proposta meva", admet l'Andreu. "Jo jugava a hoquei patins, ara soc un jubilat ja (Riures). Guillem Solé, cantant de Buhos, és el presentador a Barça TV dels partits d'hoquei. En algun concert que hem coincidit sempre acabat parlat de patins. Em feia il·lusió que formés part d'aquest disc". "Ha sigut molt bonic perquè buscàvem que al disc estigués gent que ens apetís", referma el seu company David. "No volíem que estigueren per estar, sinó que fossin persones que formen part de la vida del Diluvi, que ens hem anat trobant, que hem fet amistat... Amb Auxili o Smoking Souls hi ha hagut anys que semblava que féssim una gira conjunta. Això genera un amor molt bonic. Després de deu anys, ja tocava".
Creieu que grups com Auxili, Smoking Souls, La Fúmiga, vosaltres mateixos... formeu part d'una escena viva al País Valencià?
David: Abans de la pandèmia hi havia una escena. Ara hi ha una escena pandèmica (Riures). Al cap i a la fi, som conseqüència d'Obrint Pas, La Gossa Sorda... Quan entre nosaltres parlem de música sempre acaba sortint el disc en directe d'Obrint Pas, En moviment! (Propaganda pel Fet!, 2005). És una gravació d'un concert que van fer a València. Aquella nit, entre el públic estàvem tots els membres d'El Diluvi, Smoking Souls, Auxili... Tots érem el seu públic i ara seguim el seu camí.