Enrique Moradiellos, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat d'Extremadura, és un dels grans especialistes en la història de l'Espanya al segle XX. Acaba de publicar, Franco. Anatomía de un dictador, a Turner Ediciones. Es tracta de la versió ampliada d'una biografia de Franco editada en anglès el 2016. Amb motiu d'aquesta publicació ha estat entrevistat, telefònicament, per El Nacional.

FRANCISO FRANCO viquipèdia

Per què fer aquesta obra? No se sap tot sobre Franco, ja?

Això és la traducció d'una obra anglesa, que està funcionant molt bé en altres mercats. No era, en principi, una biografia nova destinada al públic espanyol, sinó que vaig voler sintetitzar coses que havia treballat anteriorment sobre el franquisme en diferents obres i presentar-les com una síntesi, tipus manual (i prenent el terme manual en un sentit positiu). Vaig adoptar el model d'alguns manuals d'aquest tipus, que es divideixen en tres parts: l'home, el polític i el règim.

A qui està destinat aquest llibre?

Jo el vaig destinar per a un públic de coneixedors d'història, però no particularment especialitzats en història d'Espanya. Però inicialment ho vaig fer, en anglès, per a un públic estranger, i l'he hagut de reelaborar molt, a més de la feixuga feina de traducció, perquè hi ha coses que els espanyols coneixen molt bé i no calia tractar àmpliament. A més, he hagut d'afegir bibliografia en espanyol, que no figurava en l'edició anglesa per imperatius editorials.

Franco no llegia a Kant, ni li agradava Bach, però tenia intel·ligència política

Vostè afirma que Franco ni era tan ximple com afirmen els seus detractors, ni un geni excepcional com deien els seus apologistes.

Franco era un militar competent, del millor que hi havia a Espanya. Això fins i tot s'ho reconeixien els seus enemics. A més, va ser un polític molt hàbil, que va saber bregar amb els seus desafiaments. No llegia Kant, ni li agradava Bach, però tenia intel·ligència política.

El franquisme no és un feixisme. Vol retirar el poder del carrer

Francisco Franco escortat per la Guàrdia Mora visita Sant Sebastià una vegada finalitzada la guerra (8 de 8) Fons Marín Kutxa Fototeka

Franco a Sant Sebastià al final de la guerra civil. Fons Marín, Kutxa Fototeka.

No li agrada definir el franquisme com un feixisme. Per què?

Perquè jo crec que el feixisme és un moviment sobre tot civil, que compta amb masses civils que proven d'assaltar el poder. És un moviment de reacció, contrarevolucionari, antidemocràtic i antiliberal, que sorgeix de masses civils, amb una nova concepció del poder. El franquisme no és això. Sorgeix d'un cop militar, surt d'una burocràcia pagada per l'Estat... I l'exèrcit, justament, està imbuït del pretorianisme militar, ja des del segle XIX. El que volen les forces armades, justament, és retirar el poder del carrer, i no donar-li protagonisme.

El 'Caudillaje' de Franco no és feixista. Franco és, sobretot, el 'Caudillo' militar

Francisco i Ramón Franco 1925 viquipèdia

Franco amb el seu germà Ramón, 1925.

Quin paper juga el nacionalcatolicisme en el franquisme?

El cop de 1936 comença amb els generals, que tenen els partits dretans satel·litzats. La Falange arriba molt tard i sempre està molt condicionada pel nacionalcatolicisme. Entre la modernitat del falangisme i la tradició catòlica, predominarà el "Per Déu i per Espanya", els capellans castrenses... La partida, dins del règim, la guanya l'Església Catòlica. Franco durant la guerra trunca la possibilitat que els feixistes prenguin el poder. El "Caudillaje" de Franco no és feixista. Franco és, sobretot, el "Caudillo" militar, el "Caudillo" de l'exèrcit. El pilar institucional del règim és l'exèrcit i ho serà sempre, fins al final.

Que no es consideri un feixisme, fa que el règim franquista fos menys dur?

En absolut. El franquisme utilitza el terror com a arma exemplaritzant. Evidentment, la repressió exercida pel règim és duríssima. Hem de tenir en compte que l'exèrcit, quan es posa en marxa, és una arma de destrucció. i quan actua a l'interior, destrueix.

Franco va estar més influït pel pensament catòlic que pel falangisme

Llavors, quina era realment la ideologia de Franco?

De perfil ideològic era sobretot ultranacionalista, un militar africanista, amb una idea rígida del comandament i de l'obediència. I tenia un perfil i una cosmovisió de catòlic integrista, molt influït per Víctor Pradera. Als 16 anys ja era de l'Adoració Nocturna, i això és important; no és poc aixecar-se a mitjanit per anar a l'església. I cal recordar que busca una esposa que era d'una família devota. Pensem que per a aquesta gent, molt tradicionalista, la religió era molt important: el decret de coeducació els va semblar el pitjor de la República. Franco sintonitza, doncs, amb una important part d'Espanya, que té por de les reformes modernitzants. I arriba a encarnar aquesta idea. Crec que va estar més influït pel pensament catòlic que pel falangisme. Per això li va fer tant mal, als anys seixanta, la "traïció de l'Església", el que va considerar una "punyalada per l'esquena". Li va doldre molt, fins al punt que Carrero Blanco va retreure al cardenal Tarancón "la ingratitud de l'Església". Però després es va disculpar, la qual cosa reflecteix, també, la profunda religiositat d'aquests personatges.

Escriu una biografia de Franco però no hi ha pràcticament cap referència a la seva vida sexual. Era aquesta irrellevant?

No sembla que Franco fos un home molt sexual, però no crec que fos homosexual. Penso que ell, com a mínim en principi, estava molt enamorat de la seva dona... Va ser un matrimoni complicat, perquè Felipe Polo, el padre de Carmen, considerava que un militar no era un bon partit per a la seva filla gran i creia que en podia trobar de millors. Potser esperava que es casés amb un bon jutge, amb un notari... I que es quedés a Oviedo. Però jo crec que Franco estimava aquesta dona. I tenia molt de respecte per a la institució de la família.

Hi ha alguna cosa que volgués esbrinar de Franco i que no aconseguís saber?

Franco és un personatge que s'oculta molt. Un personatge que viu en una societat marcada per la distància, pel formalisme. És difícil arribar a ell... A mi m'hauria agradat trobar algun document autògraf de Franco que aclarís la seva relació amb els contendents en la Guerra Mundial. Voldria saber què va passar el juny de 1940, abans que els franquistes ocupessin Tànger. M'agradaria saber amb qui va consultar Franco la participació d'Espanya en la Guerra Mundial... Probablement va ser amb el general Vigón. Però no vaig trobar cap document sobre aquest episodi. Els arxius franquistes estan molt esporgats, sobre tot en allò que fa referència a d'altres dictadures.

El règim de Franco tenia profunds suports socials, per això va aconseguir mantenir-se en el poder durant tant temps.

Franco donant un discurs a Eibar en 1949 Indalecio Ojanguren gipukzoa kultura

Franco donant un discurs a Eibar el 1949. Foto: Indalecio Ojanguren, Gipukzoa Kultura.

Al seu llibre apunta que Franco va tenir importants suports...

Òbviament. Franco no va ser només un militar afortunat que amb ajuda exterior va aconseguir guanyar una guerra i governar 40 anys... Aquest tipus d'interpretació eludeix la qüestió bàsica: com Franco va aconseguir mantenir-se en el poder durant tant de temps? El règim tenia profunds suports socials.

Com va marcar la guerra civil al franquisme?

Franco i el franquisme serien inconcebibles sense la guerra civil. El franquisme és la institucionalització d'una victòria en una guerra civil. És mitjançant la guerra que es lliura la titularitat de tota la sobirania a un vencedor. Quan parlem del franquisme, parlem de la guerra.

Si no ets molt creient, no tens al teu dormitori la mòmia de la mà de Santa Teresa de Jesús

El general Kindelán, i d'altres van afirmar que Franco es creia els discursos dels seus aduladors i va arribar a considerar-se un elegit de Déu. Vostè està d'acord amb això? Franco era sincer o era un cínic?

Quan Franco trucava per telèfon, es presentava dient "sóc el Caudillo". Assumeix plenament el seu paper. La diferència entre sinceritat i oportunitat era molt fina. Evidentment Franco s'aprofita de la seva imatge de catòlic. Però no és versemblant que hi hagués hipocresia. Si no ets tan creient, no tens al teu dormitori la mòmia de la mà de Santa Teresa de Jesús. Jo veig en Franco, i en Carmen Polo i en les seves idees, molt de nacionalcatolicisme, molta tradició catòlica. Em recorden a gent d'Oviedo que jo vaig conèixer bé, quan era nen.

El règim franquista va desaparèixer perquè no hi podia haver un franquisme sense Franco?

Sí, evidentment. Fins i tot els alts càrrecs del règim tenen molt clar que després de Franco això no pot continuar.

La por que aquest Estat pugui desagregar-se pel procés ha generat una onada de reivindicació del franquisme

Franco Carmen Polo Juan Carlos met Onbekend Anefo viquipèdia

Foto: Anefo.

Què va passar en la transició perquè continuïn existint tants franquistes?

Primer: han passat 43 anys, i han canviat les visions del passat. I a moltes parts es fa una revalorització en positiu de les dictadures. Fa por el que passa a Itàlia, a Hongria, a Croàcia... Franco ha estat utilitzat amb massa freqüència com un espantall, i això ha acabat per generar una rèplica. A Espanya el problema català ha accentuat això... La por a que aquest Estat pugui desagregar-se pel procés ha generat una onada de reivindicació del franquisme. Els fantasmes del passat, si no es coneixen bé, tornen a prendre vida pròpia. Però el franquisme es fa present en el debat de forma accessòria. En realitat, no estem discutint el llegat de Franco, sinó el futur d'Espanya. Això si segueix molt temps, acabarà malament, com a Itàlia.

 

Foto de portada: Enrique Moradiellos. Foto: Felipe Cabezas / Turner.