Avui s’han presentat els primers resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, realitzada entre la Direcció General de Política Lingüística i l’IDESCAT. És una investigació molt complexa, que es realitza cada cinc anys i que, segons la consellera de Cultura, Mariàngela Villallonga, ha presentat uns resultats prou satisfactoris. Seria una enquesta que es podria "llegir en positiu" i que demostraria "que la política d'immersió funciona". Comparada amb les enquestes anteriors, es demostra que el català progressa amb lentitud. Els autors d'aquest informe asseguren que aquestes dades exhaustives són més fiables que les impressions dels parlants o que alguns programes documentals (com el que la setmana passada oferia una visió molt negativa de l'evolució del català entre els nens), tot i que reconeixen que aquesta enquesta només s'ha realitzat a gent major de 15 anys, i que per tant no reflecteix allò que passa als patis de les escoles.
Foto: Twitter @llenguacatalana.
La demografia, a la contra
Xavier Cuadras, diretor de l'IDESCAT, ha volgut contextualitzar demogràficament aquesta enquesta, tot apuntant que sense reconèixer la diversitat d'orígens lingüístics de la població no es pot entendre la situació del català. Actualment el 59,8% de la població del país és nascuda a Catalunya, el 19,9% a la resta d’Espanya, i el 20,3% ha nascut fora... El volum de gent nascuda fora és especialment fort entre els joves, i procedeixen de llocs molt diversos (amb tendència a l’augment dels procedents de l’Amèrica Llatina). Tan sols el 29% de la població major de 15 anys és nascuda a Catalunya i amb els dos progenitors nascuts a Catalunya. Aquesta dinàmica que es perllonga en el temps, derivada de la baixa natalitat dels catalans, comporta que la transmissió generacional del català només tingui un impacte limitat.
L'origen, marca
L'enquesta demostra que les polítiques de normalització lingüística estan funcionant. El 98,2% dels nascuts a Catalunya saben parlar el català (tot i que només el 87,2% el saben escriure). En canvi, les xifres són sensiblement inferiors entre els nascuts fora de Catalunya: entre els nascuts a la resta de l'Estat, només el parlen el 61,1%, i entre els nascuts a l'estranger, el 51% (i tan sols escriuen el català el 37,5% dels nascuts a l'estranger i el 27,9% dels nascuts a la resta de l'Estat).
Creix el coneixement
L'estudi de la Generalitat constata que creix, però lleugerament, la població adulta que té el català com a llengua inicial: ha passat de 1.940.000 persones a 2.010.400. En canvi, el castellà ha baixat lleugerament, i se situa en 3.366.000 persones (un 52,7%, front a un 31,5% del català i un 2,8% que comparteixen ambdues). Però si bé tan sols el 31,5% de la gent té el català com a llengua inicial, hi ha gent que no el té que passa a adoptar-lo com a llengua d'identificació o com a llengua habitual (més del 36% de la gent usa el català com a llengua habitual). El català continua a guanyar parlants.
Més joves, més català
La gent més jove és la que té millor nivell de català, en tots els àmbits, i això dona peu a l'optimisme. Des de la Generalitat, allò que es considera més important és que s'ha incrementat el percentatge de gent que entén el català, que el sap parlar, que el sap llegir i que el sap escriure. L'entén el 94,4%, el llegeix un 85,5%, el parla el 81,2% i el sap escriure el 65,3%. Tot i això, entre la gent que l'escriu, molta reconeix que ho fa de forma molt imperfecta: la nota mitjana que es posen en una autovaloració és de 5,9.
Es consolida el plurilingüisme
En els darrers temps ha crescut ràpidament el nombre de gent que té com a llengua inicial tant el català com el castellà. Però també s'ha elevat fins a un 10,8% el nombre d'adults catalans que tenen com a inicial una llengua que no és ni el català ni el castellà (tot i que tan sols un 4,4% la tenen com a llengua habitual). L'estudi demostra que cada cop hi ha més gent que és trilingüe. A part d'un 25% de la gent que pot mantenir una conversa en anglès, hi ha un 11,6% que pot tenir-la en francès, un 3,2% en italià, un 3,1% en àrab, un 1,6% en alemany...
Avança la transmissió
Un dels fets que donen més peu a l'optimisme és que la transmissió lingüística intergeneracional no es trenca. De fet, hi ha més gent que parla el català amb els seus fills que amb els seus pares i avis. Ester Franques, directora general de Política Lingüística, constata que “en transmissió lingüística, el català no té comportament de llengua minoritària”. No només no es trenca la transmissió lingüística lingüística (com passa amb moltes llengües de tot el món), sinó que augmenta, i això donaria motius per ser optimistes.
Els buits geogràfics, i els altres
Queda molt clar que on el català gaudeix de menys vitalitat és a la zona metropolitana, on el nombre de gent que el sap parlar se situa per sota del 80%, i amb prou feines un 61,8% el sap escriure. De fet, és el pes demogràfic de l'àrea metropolitana el que fa caure el nivell de coneixement de català en tots els àmbits. Però hi ha un territori on també el coneixement de català és baix: a l'Aran. Allà només un 77,1% el sap parlar i un 65,3% el sap escriure, a desgrat de tot, la Conselleria fa un bon balanç de les polítiques lingüístiques de l'Aran, perquè han aconseguit un bon coneixement de les tres llengües (cada cop hi ha més gent que entén, parla, llegeix i escriu l'aranès; l'entén el 83,3%). També s'ha constatat que el nivell de coneixement del català és molt bo entre la població que té un alt nivell d'estudis, vingui d'on vingui. En canvi, el nivell educatiu és determinant per al desconeixement del català. Tan sols el 40,2% de les persones sense estudis parlen el català. L'ús del català és particularment baix a l'administració de l'Estat i al comerç. I un 8,5% dels enquestats rebutgen obertament el català, i afirmen que en el futur els agradaria parlar només en castellà.
Una eina de treball
Aquesta és la quarta enquesta d'aquest tipus que realitza la Generalitat, el que permet, així, obtenir una seqüència sencera de l'evolució sociolingüística de Catalunya en els darrers 15 anys. L'enquesta que ara es presenta ha estat realitzada mitjançant una mostra d’uns 9.000 individus, el que li dona una fiabilitat molt elevada. Ha estat feta per internet, telefònicament i presencialment. Encara no s'ha publicat completa. Properament s'aniran oferint informacions més detallades, i a partir d'aquí la Direcció General de Política Lingüística dissenyarà les seves estratègies, després de localitzant els aspectes, llocs i col·lectius on pot haver-hi més millora en l'ús del català.