L'Ajuntament de Barcelona ha preparat un gran estudi sobre la cultura i els barcelonins. Es tracta d'una enquesta detallada que va més enllà del consum cultural i que tracta d'analitzar també les necessitats culturals de la població i la seva participació en el món cultural. Joan Subirats, regidor de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l'Ajuntament, ha apuntat que calia fer estudis rigorosos sobre les desigualtats en el camp cultural, com aquest, a l'igual que s'havien fet anteriorment, per exemple, en el camp sanitari. Aquesta enquesta està basada en un treball de camp realitzat fa un any, a partir de 1650 entrevistes a peu de carrer (però realitzades tan sols a alguns barris triats en funció del seu nivell de renda). Aquest és un treball sociològic, realitzat per Nicolás Barbieri i l'equip de l'Institut de Cultura de Barcelona, destinat bàsicament a la planificació, però qualsevol pot consultar els resultats a partir de la pàgina web de Barcelona Cultura.

Desigualtats per nivell de renda

L'estudi posa èmfasi en l'existència de grans desigualtats en l'accés i la participació a la cultura. Aquestes desigualtats serien especialment greus en funció de l'entorn familiar (els ciutadans que tenen mares amb escassa participació en les activitats culturals mostren una tendència clara a participar-hi poc al seu torn). Però també hi ha greus diferències per barris: "El codi postal, importa", explica Subirats. L'enquesta s'ha realitzat a diversos barris-mostra i ha constatat una gran diferència entre la participació i l'accés a la cultura als barris de renda baixa i als barris de rendes mitges i altes. Els ciutadans dels barris més pobres assisteixen menys en activitats culturals, en tant que els de barris de classe mitja i alta no mostren diferències agudes entre ells. Si el 20% de la gent de barris de renda alta va a exposicions o museus, tan sols ho fa el 8,7% de la gent de barris de renda baixa. El 61,5% dels enquestats de barris de renda alta llegeixen llibres sovint o molt sovint, però tan sols ho fa el 39,6% dels barcelonins de barris pobres. El 8% de la gent de barris de renda familiar alta va al teatre, però tan sols ho fa el 4,5% dels que estan en barris de renda familiar baixa... En canvi, no es detecten diferències tan grans pel que fa a la pràctica d'activitats culturals: entre els barris rics i els pobres no hi ha diferències sensibles entre el percentatge de gent que balla, pinta o escriu. Això sí, fins i tot el percentatge de la mostra que passeja, va a bars o practica esports és molt menor entre la gent dels barris pobres que entre la gent de barris rics.

No és desinterés

L'enquesta posa de manifest que els ciutadans dels barris de renda baixa tenen un nivell de assistència a actes culturals molt més baix que els qui resideixen als barris de renda alta o mitjana. Ara bé, això no és per una manca d'interés per part dels afectats. La gent que viu als barris de renda baixa manifesta fins i tot més interés per les activitats culturals que els que viuen als barris de renda alta i mitjana (i valoren molt positivament la introducció d'activitats artístiques a l'ensenyament formal). Però, en canvi, té un nivell de formació cultural (audiovisual, musical, en arts escèniques...) molt més baix que els que viuen als barris de major poder adquisitiu, el que els pot dificultar la participació o l'assistència a determinats esdeveniments culturals. Allò que és diàfan és que l'assistència a activitats culturals creix paral·lelament al nivell d'estudis: els que han anat a la universitat tenen molta més tendència a assistir a actes culturals.

Biaix de gènere: més qualitatiu que quantitatiu

Segons l'enquesta, hi ha una certa equitat en la participació d'homes i dones en activitats culturals, però hi ha desigualtats importants en alguns sectors. Homes i dones participen en percentatges similars en col·lectius i associacions, però les dones participen més en entitats amb una vessant social i els homes tenen tendència a participar més en entitats esportives. De fet, es reprodueixen pautes socials en l'àmbit cultural. Les dones tenen més formació en àmbits com la dansa, mentre que els homes en tenen més en àmbits tècnics, com la fotografia. Això sí, les dones tenen més interés en la participació a activitats culturals que els homes.

Diversitat cultural

S'ha fet un estudi detallat també de les dades per orígens. En principi no s'observen desigualtats respecte a l'interés per la cultura entre gent nascuda aquí o fora de la UE. Això sí, a través de l'estudi queda clar que hi ha desigualtat en l'accés a la cultura més elitista; els extraeuropeus hi tindrien menys accés (el percentatge dels que no participen en cap activitat és molt més alt que entre els ciutadans nascuts aquí). Els que venen de fora de la UE mantenen un vincle més estret amb la cultura a través dels equipaments del seu barri: biblioteques, escoles, centres cívics... Són aquests, com les associacions, la porta a la participació dels nascuts fora de la UE amb la cultura de la ciutat.

Altres formes de cultura

Joan Subirats ha apuntat que aquesta enquesta va més enllà que les habituals i pretén també detectar diferències en el consum cultural: "volem saber quines són les prioritats culturals dels ciutadans i com respondre a elles". A través de l'enquesta es palesa que una part important de la població considera com a activitats culturals coses que no són incloses habitualment en aquest apartat, com anar de passeig, anar a fires, anar a bars, practicar esports, anar a actes religiosos... És per això que a l'enquesta es posa de manifest que gent valora molt positivament com a espais culturals les escoles i instituts, alguns equipaments esportius, les places, els parcs, algunes cafeteries, els centres comercials... I fa una valoració molt positiva dels equipaments culturals de proximitat, com les biblioteques o els centres cívics. L'enquesta, malgrat tot, fa poc èmfasi en el consum cultural de determinats productes, com els videojocs o la televisió, que podrien aportar una altra visió de la relació dels ciutadans amb la cultura.

Línies obertes

Joan Subirats ha apuntat que a partir d'aquesta enquesta s'han obert dues línies de treball de l'Ajuntament. En primer lloc assegura que s'ha fet evident que cal amortitzar al màxim les infraestructures culturals i educatives que ja es tenen: parcs, centres cívics, escoles, instituts, biblioteques... Afirma que hi ha molt bons resultats de la implicació de les experiències de col·laboració de les entitats culturals amb el barri i que cal potenciar el sentit de participació de la gent... Per altra banda, Subirats ha apuntat que és clau treballar conjuntament cultura i educació. Segons aquest regidor, és a les escoles on es pot facilitar la participació cultural, especialment als barris que són més exclosos de la vida cultural barcelonina.