Empar Moliner ha guanyat el XLII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per Benvolguda. El jurat, conformat per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, ha destacat la novel·la de Moliner com un relat commovedor sobre el pas del temps, la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat i la caducitat de la vida artística.
Moliner es fa gran
La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç com a esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s’enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d’ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí. A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.
A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística. A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l’amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.
Empar Moliner ha guanyat el Ramon Llul amb la novel·la Benvolguda
Busco premi per amistat i el que sorgeixi
Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment, va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i ¿Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic, i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. El 2021 publica el llibre de contes, És que abans no érem així (Columna).
Atorgat per primera vegada el 1981 amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i impulsar-ne la difusió, i amb una dotació econòmica de 60.000 euros per a l’obra guanyadora, el Premi Ramon Llull és el guardó més reconegut de les lletres catalanes. Enguany s'han rebut un total de 61 obres originals i inèdites, sent la nova novel·la d'Empar Moliner el títol guanyador. Nova referència en la bibliografia de la popular escriptora que es publicarà el 9 de març en català (Columna), en castellà (Planeta) i en portuguès (Planeta Portugal).