Diuen que el set és el número màgic, però per Elton John deu de ser el setanta, perquè els anys setanta van ser la seva època dorada i ara, que precisament ha complert els 70 anys, ha tornat a aquells bons temps en el concert rotund i ple de grans èxits, que ha ofert aquest diumenge al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Davant de les més de 15.000 persones que han omplert el Palau Sant Jordi, Sir Elton John ha escenificat la tornada de la guineu vestida amb una levita negra amb lluentons i assegut al piano, amb seguretat, elegància i una força interpretativa fora de dubtes. Bennie and the Jets, I Guess That’s Why They Call It the Blues, Take Me to the Pilot i Daniel són els temes dels setanta que han succeït a The Bich Is Back.
Tot seguit han arribat els dos únics talls que ha inclòs en el repertori del disc que dóna nom a la gira: Looking Up i Good Heart, i és que, tot i que la gira es diu Wonderful Crazy Night, com el seu darrer treball discogràfic amb cançons noves, hauria d’anomenar-se Diamonds, com la col·lecció de grans èxits que acaba de publicar.
50 aniversari de la parella John-Taupin
Diamonds coincideix amb el 50 aniversari de l’associació artística de John i Bernie Taupin, dos creadors que van creuar les seves carreres professionals el 1967 gràcies a l’anunci en una revista musical i que s’han convertit en una de les parelles artístiques més fructíferes i longeves de l’últim mig segle.
Així ho demostren alguns dels temes llegendaris que han sonat aquest diumenge a Barcelona: Rocket Man, Goodbye Yellow Brick Road, Your Song i Crocodile Rock.
Homenatge a les víctimes dels atemptats
El britànic ha trencat el recorregut pels setanta per visitar el segle XXI amb I Want Love, la cançó amb la que ha rendit homenatge a les víctimes dels atemptats “en concerts, mercats i carrers”.
“En els darrers anys hi ha tantes morts que no ho puc suportar. Vull que els meus fills creixin en un món més tolerant que aquest en el que vivim” ha dit John a Barcelona, ciutat que va patir un atemptat sagnant fa tres mesos.
Després d’aquest record a les víctimes ha arribat un dels moments àlgids del concert, un solo de piano d’Elton John carregat d’energia i talent, que ha aconseguir posar en peu al públic, quelcom gens fàcil perquè, durant la major part del concert, l’auditori ha estat molt entregat però poc expressiu.
John conquista un públic poc efusiu
Còmodament asseguts, els espectadors, pràcticament tots nascuts abans que les cançons interpretades aquest diumenge, han preferit que la processó anés per dins, mentre que la veu d’Elton John, que ja no té els aguts de la seva joventut però no ha perdut força, arribava a cada racó de l’estadi, perfectament integrada en la magnífica banda dirigida per Davey Johnstone.
No obstant això, en el tram final del concert, el rock ha guanyat protagonisme amb Crocodile Rock i Saturday Night’s Alright for Fighting, i el públic ha sentit un ressort que li ha obligat a abandonar els seus seients.
Amb el públic totalment conquistat, Elton John ha abandonat l’escenari i, després d’uns minuts, ha tornat per cantar un tema més: Candle in the Wind, la cançó que li va unir per sempre a la memòria de Lady Di i que ha trencat el concert, amb l’estadi en peu i les llums dels mòbils en alt.