El 1787 Goethe va escriure una obra de teatre dedicada al comte d'Egmont, un dels mil executats pel duc d'Alba en la revolta flamenca contra el domini espanyol. El 1810 Beethoven va musicar-la, en temps de les guerres napoleòniques, com a crida a la resistència davant l'opressió imperial. Ara, La Campana ha publicat l'obra de Goethe en català, en traducció de Joaquim Pena i adaptació de Joan Lluís Bozzo, i el president exiliat Carles Puigdemont n'ha elaborat el pròleg, en el que fa una lectura en clau d'actualitat catalana de l'obra de Goethe.

Lamoral d'Egmont

El comte d'Egmont.

El pròleg

Carles Puigdemont, en el seu pròleg, posa èmfasi en la força de l'obra de Goethe com a eina de lluita contra l'opressió. Explica que la revolta flamenca contra l'imperi espanyol es va convertir en un referent internacional de resistència, i que justament per això va atreure Goethe. Aquest escriptor va prendre l'imperi espanyol com a mostra de la repressió brutal basada en el fanatisme religiós i militar ("un poder trampós, intolerant, repressor, davant dels dissidents per raons religioses i per raons de costums i tradicions". I recorda que Egmont va ser decapitat a Brussel·les, on hi ha una placa que ho recorda.

En clau catalana

Puigdemont fa una lectura de l'obra de Goethe en clau catalana, tal i com ho havia fet ja Carles Rahola el 1937, però aprofitant-la per a una reflexió sobre el procés. De fet, apunta que el comte d'Egmont creia "que els espanyols no gosaran" a fer el que van fer, i assenyala que la situació pot sonar al lector. El retrat era prou precís, afegeix el president, "perquè 230 anys després el puguem reconèixer sense dificultats". Però Goethe argumentava que la repressió "escamparia per tot el país un incendi espantós [...] Serien proclamats, amb tota la violència, l'odi i la separació eterna de tot allò que dugués el nom d'espanyol". Apunta que el text de Goethe "no és l'escrit de cap català tocat pel vici de reescriure la història amb la voluntat de desencadenar una llegenda negra que estigmatitzi la dominació espanyola. És l'escrit d'algú que s'ho mira amb distància i que sap que no descriu cap fantasia". I conclou que l'obra suposa "un bany de realitat".

La clau monàrquica

En l'obra de Goethe, Egmont es dirigeix al monarca espanyol i li demana que "signi un perdó general i que tranquil·litzi els ànims i ben aviat es veurà com la fidelitat i l'amor reneixen amb la confiança", recorda Puigdemont, qui afegeix que al comte flamenc no li van fer cas. Felip II i el duc d'Alba van mantenir la repressió i van acabar per perdre els Països Baixos, el que en el pròleg es considera "una lliçó històrica". Carles Rahola deia fa 80 anys que "en cada general feixista hi ha l'esperit d'aquell famós duc d'Alba que destruí les llibertats de Flandes i portà traïdorament Egmont al patíbul". Puigdemont conclou que el periodista gironí "tenia raó" i que la seva execució "pels nous ducs d'Alba" demostra fins a quin punt no s'equivocava.

Un personatge històric

Egmont va néixer el 1522 i va véncer als francesos a la batalla de Sant Quintí, tot combatent amb els exèrcits de Carles I. Gràcies a això el 1558 va ser nomenat governador de Flandes. Casat amb una protestant i per tal de garantir l'estabilitat al territori, va ser partidari d'una política religiosa moderada, però no va aconseguir convèncer a les autoritats espanyoles. Pel fet de rebutjar política de la monarquia, va ser decapitat el 5 de juny de 1868, junt al comte d'Hornes. El contrapunt del comte d'Egmont era el príncep Guillem d'Orange, que no confiava en el rei d'Espanya i que va fugir a temps. Egmont és considerat un heroi a Bèlgica, on compta amb diversos monuments que l'homenatgen. L'obra de Goethe acaba amb la mort d'Egmont al patíbul. Joan Lluís Bozzo, en el seu prefaci, apunta que "Potser caldrà un dramaturg que, avui, escrigui el sisè acte d'Egmont, on es posi en escena el triomf polític del poble, és a dir, de la democràcia".