El Reial Cercle Artístic va inaugurar el 25 de gener la que ha estat l'exposició més important de la seva història, Dürer, mestre del Renaixement, consagrada a Albrecht Dürer. La presenta en col·laboració amb el Museu Diocesà (la Pia Almoina) i amb la Catedral, que mostren també parts d'una impressionant col·lecció de 70 gravats d'aquest mestre renaixentista. L'exposició sobre Dürer, comissariada per Helena Alonso, es podrà veure fins al 26 de maig. L'entrada combinada per a les tres seus ja es pot adquirir mitjançant la pàgina web del Cercle Artístic.
Dürer, Malenconia, 1514.
Dürer, mestre de mestres
Javier Burgos-Bosch, coordinador de l'exposició al Reial Cercle Artístic, destaca que Dürer va ser "un geni" que "va crear escola" i que va ser molt imitat. No només va influir sobre els artistes de la seva època, sinó que ha continuat influint sobre artistes de diferents èpoques, fins i tot en alguns que es dediquen a l'art contemporani. Subratlla que a la façana de la Passió de la Sagrada Família, Josep Maria Subirachs hi va incorporar un "quadrat màgic" extret del gravat La malenconia, de Dürer (que es considera el seu "autoretrat espiritual").
Quadrat màgic de Subirachs a la façana de la Passió de la Sagrada Família, inspirat en l'obra La malenconia, de Dürer. Foto: Jordi Domènech i Arnau.
Renovador tècnic
Burgos-Bosch destaca que Dürer va ser un gran innovador i que va emprar "tècniques que abans eren desconegudes". El pintor alemany va fer pintures de diferents estils, però es va fer molt popular per tot Europa pels seus gravats, caracteritzats per la gran precisió en l'ús del burí, sobre fusta o sobre coure. Un dels elements revolucionaris més interessants, que es pot veure de forma molt clara en la col·lecció de gravats exposats a la Catedral, és l'ús de l'arquitectura per tal de donar perspectiva. A més a més, Dürer va ser dels primers a plantejar-se el gravat com una forma artística completa, i no com a simple acompanyament d'un text. De fet, moltes de les seves obres eren comprades per col·leccionistes. Ningú no sap quantes còpies es van arribar a fer de les seves planxes, però a la seva època va ser un artista d'èxit.
Dürer, Escut d'armes amb calavera, 1503.
Defensor de la religió
Les estampes de Dürer van ser molt populars i a través de la seva correspondència se sap que era molt devot, i que sentia com una necessitat dibuixar temes religiosos. Dürer va ser un gran defensor de l'Església catòlica, i per això en els seus gravats hi ha molts dels temes propis d'aquesta creença: les vides de sants, les imatges de la Mare de Déu... Però Dürer va conèixer a Erasme de Rotterdam i a Luter i en els seus darrers anys de vida es va apropar al luteranisme. Amb tot, a l'exposició també s'hi exposen gravats sense cap rerefons religiós: hi ha diversos retrats, hi ha obres de temàtica mitològica, com El rapte sobre l'unicorn, i fins i tot hi ha alguns gravats que traspuen un cert erotisme, com Salomé porta el cap de sant Joan Baptista a Heròdies o L'èxtasi de santa Maria Magdalena.
Dürer. Sant Cristòfol.
Vendre estampes
Dürer va tenir defensors importants, entre ells l'emperador Maximilià I, un monarca avançat al seu temps que va adonar-se que els gravats tenien molta més difusió que els olis i que, per tant, tenien un potencial publicitari molt més gran. Per això va finançar els gravats de Dürer i va promoure la creació d'una de les obres essencials d'aquesta exposició: Gran carro triomfal de Maximilià I. L'artista també va obtenir substancioses ajudes de Frederic el Savi, elector de Saxònia. Ara bé, també va aconseguir beneficis amb la venda d'estampes, a vegades de forma individual i a vegades en col·leccions. Diuen que la seva esposa, Agnes, que era una gran comerciant, era la que es dedicava a aquests afers.
Dürer, Sant Eustaqui, 1500-1501.
Les tres seus
El gruix de l'exposició, amb el fons més variat, de caràcter filosòfic, mitològic, polític i religiós, es pot veure al Cercle Artístic. S'hi poden destacar, com a obres mestres, l'esmentat Gran carro triomfal de Maximilià I, El cavaller, el diable i la mort i una obra de caràcter filosòfic, La malenconia, que va inspirar l'obra de Subirachs per a la Sagrada Família. El Museu Diocesà mostra setze estampes, de petita mida, relatives a la passió de Crist; és la col·lecció anomenada "La Passió petita de Dürer". Una col·lecció riquíssima i d'una gran precisió que s'enriqueix amb una projecció de molta qualitat visual de les obres de Dürer exposades que permet veure-les en unes condicions òptimes.
Celebració a la Catedral
A la sala capitular de la Catedral es mostren 17 obres d'una mateixa sèrie, La vida de la Verge, en què es destaca la vessant familiar de la Mare de Déu. Aquesta és una ocasió magnífica per visitar un dels espais de la ciutat menys coneguts pels barcelonins. La petita sala on s'exposen els gravats constitueix una mostra de la rica història de l'Església catalana: fins i tot inclou un retaule de Jaume Huguet. Un lloc excepcional per exposar l'obra de Dürer, especialment enguany, quan fa 500 anys que Carles I, net de Maximilià, va organitzar les seves exèquies, justament, a la catedral de Barcelona (on també es va celebrar el XIX capítol del Toisó d'Or).
Foto de portada: Dürer, El cavaller, la mort i el diable. Foto cedida pel Reial Cercle Artístic.