Dorian ja és major d’edat. Amb divuit anys de carrera, el grup de música electrònica es posa de llarg amb Ritual, un treball que sura entre els samples estatunidencs, els beats llatins i els ritmes Eurodance que tant han consentit des del principi de la seva carrera. Parlem amb Marc Gili sobre el seu nou disc, el concert com a ritual i la creativitat en el temps.
Heu decidit titular aquest disc Ritual, una idea amb tocs onírics, socials, festius. Quan va néixer aquest títol?
Ritual se'm va ocórrer en plena pandèmia perquè un dia caminant pel carrer, quan ja es podia començar a sortir, em vaig adonar que ens havien prohibit una de les coses més crucials a la vida de l'ésser humà que és ajuntar-nos amb els altres. Pensant amb el tema vaig reflexionar: "Tret del naixement i la mort, quins són els moments més importants de la vida d'una persona?". Em vaig adonar que quasi tots els celebrem amb un ritual: un aniversari, el matrimoni, l'any nou... Sent músics, el nostre màxim ritual és el concert en directe. Em va semblar un títol molt maco per reivindicar la comunitat. Em va semblar una paraula molt poderosa per un àlbum postpandèmic.
Els concerts sense dubte són un gran ritual. Dorian com els viu?
Per nosaltres és el moment on tot quadra. On tota la feina que has fet durant un any i mig o dos en secret, acaba quallant. En el nostre cas particular, hem intentat sempre que els nostres concerts fossin tan horitzontals com fos possible.
I com es materialitza aquest concepte?
Sempre hem provat que el públic sentís que la banda no és més important pel fet d'estar sobre un escenari. Als concerts de Dorian, públic i grup som una mateixa cosa, i sempre intentem que el públic se senti com a casa nostra. I així reivindicar, alhora, que no ens agraden les segregacions. Per tant, per nosaltres un concert és un doble ritual. Vam fer un documental durant la nostra última gira on diem que per nosaltres els concerts són una petita utopia on a través de la música, el ball i les lletres, convertim la nit en un somni on no hi ha classes socials, ni races, ni cap tipus de diferències.
Després de la pandèmia ja he anat a molts concerts, però fins fa poc no havia pogut gaudir d’un concert sense cap restricció i no recordava com és de catàrtic.
Ens hem adonat amb aquesta pandèmia l’important que és la música i el bé que fa, per la salut mental de la penya, la música en comunitat. Està guai escoltar música amb els cascos pel carrer, però mai serà el mateix que anar a un concert. Així doncs, catarsi total, sí sí.
Marc Gili: "La música en comunitat és important per la salut mental de la penya"
Entrant a Ritual. Si per algun canvi destaca aquest treball, és per l’evolució sònica que heu realitzat. Com descriuries el vostre so?
Ritual és un àlbum que és conseqüència dels viatges que hem fet durant els últims anys: la gira per Llatinoamèrica i els Estats Units. La prova de posar en marxa un diàleg musical entre Europa i Amèrica Llatina i una part de Nord Amèrica.
Què heu agafat de cada continent?
D'Europa agafem el nostre amor per la música electrònica de ball, l'Italo Disco, el Synthpop, el New Wave,... estils que sempre han estat presents a altres àlbums de Dorian. Com a novetat, en aquest àlbum incorporem beats caribenys, beats del nord d'Argentina, com és la Chacarera... Per exemple, Lento és una col·lisió de beats caribenys i Grenc Touch. És com si es trobessin Bomba Estéreo i Daft Punk. I finalment als nostres darrers viatges pels Estats Units ens han influït molt de cara a la incorporació definitiva del sample tan pròpia del hip hop que ens ha anat penetrant després de molts kilòmetres escoltant ràdios en les que sonava aquesta música.
Com heu utilitzat els samples concretament?
El sample està molt present en Ritual de diverses maneres. Hi ha samples de veus en varis idiomes, també tenim samples d'instruments, de beats... Alguns els hem fet nosaltres amb gravacions de camp i d'altres els hem trobat per internet. Tot això ha creat un triangle entre tres continents que conclou en un mosaic bastant interessant en el qual ens hi estem trobant molt còmodes. Ritual obre nous camins creatius per Dorian i es podria resumir tot en una sola paraula: crossover.
Quin és l’origen d’aquesta necessitat de canvi?
Ens ho demanava el cos. Ja des de l'inici de la creació de les primeres cançons del disc vam tenir molt clar que volíem incorporar nous ritmes, nous beats i altres tipus d'instruments. Som els mateixos Dorian que a partir del seu propi so investiguen amb altres conceptes musicals. Ja fa uns quants anys que viatgem per Amèrica i necessitàvem fer aquest pas en què juguéssim amb la pregunta que els guionistes i els novel·listes també es fan quan han de començar una obra: "i què passaria si...". I si barregem una flauta andina amb un beat de trap, i li fotem per sobre una guitarra New Wave? Aquest joc ens venia molt de gust i l'hem aprofitat des del principi. No ha estat fàcil arribar a quallar el concepte, Ritual ens ha donat moltíssima feina perquè canviar i experimentar amb el so d'un grup no és gens fàcil perquè, en ser el cervell humà rígid, vas fent anys i cada cop es torna més rígid. El que seria fàcil seria fer el que sabem fer i ens surt de forma natural, però l'aventura musical, que hauria de buscar qualsevol banda amb ambició creativa, és la de renovar-se i continuar sorprenent.
Dorian: "No pots aburgesar-te i quedar-te amb les quatre cançons que funcionen"
Al cap i a la fi, l’oient a vegades no és capaç d’adaptar-se a aquests canvis. Us fa por que no entenguin la vostra proposta?
No ens fa gens de por perquè trobem que les cançons són bones. Considerem que si la matèria és bona, si les lletres estan ben treballades, el públic acaba entenent i apreciant el que acabes fent. Per altra banda, no entenem la nostra carrera de cap altra manera. Els nostres artistes preferits sempre han arriscat i s'han reinventat. Considero que em sento en deute amb aquests artistes que ens han inspirat i, per tant, hem intentat fer el mateix. No s'ha de tenir por de res, al cap i a la fi, són quatre dies. Has de fer el que et doni la gana amb la teva vida.
És una tònica molt habitual en els artistes o grups longeus que s’acabin convertint en còpies o caricatures de les seves èpoques daurades i no evolucionen. Ara que esteu passant per aquesta etapa de canvi, com ho valores des de dins?
Quan comences un projecte musical amb vint anys tot et surt d'una manera molt fresca i el difícil és seguir considerant aquesta espurna creativa al llarg dels anys.
Com la pots continuar aconseguint?
De diverses maneres. Una seria, seguir tenint curiositat pel que està passant al carrer i al món de la música. Fixar-se en el que està fent la gent més jove que tu i no pensar que ho saps tot. No pensar que els bons discos es van fer quan eres més jove i que ja està tot dit. La curiositat és la clau per ser creatiu durant els anys. En segon lloc, no s'ha de ser mandrós. No aburgesar-te en el sentit de quedar-te en les quatre coses que funcionen. Pots córrer el risc, que els hi passa a molts artistes, d'acabar avorrint-te a tu mateix. Tirar amb el pilot automàtic i acabar sentenciant-te creativament i potser la teva carrera fins i tot. Les claus serien mantenir viva la curiositat i l'ambició creativa.
Aquestes reflexions són molt coherents amb les col·laboracions d’aquest disc: Lido Pimienta, Suu, Pimp Flaco, Alizzz…
Està fet a propòsit. Els convidats que tenim a Ritual són tan eclèctics com el mateix àlbum. Trobem que si tu vols fer col·laboracions avui dia que ja se'n fan tantes, a més de poder fer-ho per raons de màrqueting, que no és el nostre cas, el que és interessant és que convidis al teu àlbum a persones que vinguin d'un altre estil o concepte per així poder aportar a la teva cançó una forma de cantar, frasejar i interpretar la lletra d'un altre angle diferent al teu. Això provoca un enriquiment de la cançó i de l'àlbum. Volíem artistes de diferents àmbits en l'àlbum i crec que ha quedat molt rodó en aquest aspecte. El ventall de colors i de sensibilitats que estan col·laborant és molt ric en matisos i formes de treballar. A més, nosaltres hem après moltíssim d'aquesta experiència. Ens encanta que ens ensenyin i aprendre. Si tu portes gent amb talent a la teva música, t'acabaran ensenyant altres maneres de cantar, de frasejar, de compondre...