El Museu d'Història de Catalunya ha volgut, en els dos darrers anys, reforçar les seves accions en favor de la igualtat entre homes i dones. La seva intenció és "donar visibilitat al paper d'aquest sector de la població que s'ha vist, durant molts anys, castigat sense veu, vot ni treball i sota unes imposicions estètiques i morals que haurien de percebre's fora de tota ètica". A l'exposició permanent s'hi ha incorporat una perspectiva de gènere, per donar visibilitat a les dones que han defensat els drets femenins al llarg de la història. I ara, coincidint amb el Dia Internacionals de les Dones, s'ha obert l'exposició Dones: ficcions i realitats, que estarà oberta fins el 28 de maig i que es pot visitar gratuïtament al vestíbul del Museu. Es tracta d'un anàlisi de la situació de la dona a Catalunya en els darrers 50 anys.
Exposició: Dones: ficcions i realitats. Foto: Clara Magadán.
Publicitat i cinema
L'exposició, comisariada per Marta Selva i Anna Solà, té un dels seus punts forts en la presentació dels models normatius de dona presentats en la publicitat. Uns grans panells coberts de publicitat del període franquista mostren fins a quin punt la propaganda ha estat la gran aliada del masclisme, en definir rols subordinats per a la dona i, a més a més, va fer-ho amb tant cinisme que aquests rols es presentaven com la via de la dona per assolir la felicitat. Més complex és el paper del cinema que es veia a l'època, on si bé la dona era presentada sovint com un objecte, per altra banda ofereix models de dones alliberades alternatius a la ideologia oficial del franquisme (especialment al cinema estranger). En l'exposició s'analitza l'impacte del cinema, però també es presenten alguns intents d'usar el cinema, per part de les dones, per denunciar el masclisme imperant.
Gilda. © PhotoAisa.
El paper real de les dones
L'exposició vol contrarrestar la visió idíl·lica de la dona espanyola que oferia la publicitat amb mencions al paper real que van tenir les dones a l'economia espanyola. A part del treball domèstic, que era treball i no altra cosa, i molt més dur del que es presentava, les dones van col·laborar al sistema productiu a través de l'economia formal, però també mitjançant el treball a casa al sector informal, que va assegurar la subsistència de molta gent en un període d'empobriment generalitzat. La mostra també posa èmfasi en què a partir dels anys seixanta la incorporació de les dones a la universitat va anar canviant paulatinament les pautes de divisió sexual del treball.
Marina Roma a la fàbrica La Blava de Roda de Ter, anys cinquanta. Arxiu Josep Castellà.
La reivindicació
L'exposició destaca el paper de les dones en les lluites polítiques. Per una banda destaca el fet que les dones van participar molt activament al moviment antifranquista, en vagues, protestes veïnals, tancades... Però a més a més, indica que algunes dones ja van figurar a la primera línia de la política catalana en els primers moments de la transició. Malgrat tot, la màxima atenció de les comissàries es centra en l'aparició del moviment feminista, des de la convocatòria de les Jornades Catalanes de la Dona, fins a les protestes en favor de l'avortament, passant per la creació d'espais femenins, com Ca la Dona. Un repàs ràpid pels graons més destacats de la lluita per l'alliberament de les dones catalanes.
Primeres Jornades Catalanes de la Dona, 1976. Copyright Pilar Aymerich.
La Diada de les historiadores
Paral·lelament, en aquest Dia de les Dones, el Museu ha organitzat el cicle "Ciència i dona" dedicat a "Historiadores. Aportacions a la història de Catalunya". Començarà a les 18h de la tarda, i comptarà amb la participació de Montserrat Duch, Mercè Renom, Teresa Vinyoles i Marta Prevosti. Aquest acte ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans, i de l’Institut Català de les Dones, del Departament de la Presidència. El Museu també ha elaborat una cronologia sobre la progressió dels drets de les dones al món, que ha penjat a la seva web.
Reivindicació de guarderies gratuïtes, anys setanta. Fotografies de Pilar Aymerich.
Repàs global
Dones, ficcions i realitats parteix de dos objectius molt amplis: analitzar l'explotació femenina i relacionar-la amb els estereotips sobre la dona; i, per altra banda, reivindicar la lluita feminista a Catalunya. Molta ambició per a un espai petit i uns mitjans reduïts. A la fi, inevitablement, cau en la dispersió i no es treu el màxim profit dels molts elements interessants que aporta aquesta mostra. Molts dels temes suggerits, i que per si mateixos donarien lloc a una exposició, no acaben de culminar-se. Esperem que el Museu d'Història de Catalunya, amb la dinàmica que ha encetat recentment, dediqui a la història de les dones la gran exposició que el tema mereix.