Us proposem un recull de sèries d’una sola temporada o prou curtes com perquè us ocupi el temps lliure del cap de setmana, ara que les restriccions de moviments comencen a relaxar-se i el bon temps convida a ocupar les terrasses (amb la distància necessària) i passejar vora el mar.
1. Mrs. America
La figura de Phyllis Schlafly, una activista conservadora que va lluitar contra la igualtat de drets entre homes i dones a l’Amèrica dels 70, és l’eix d’aquesta magnífica sèrie que al final parla dels dèficits estructurals del nostre present. Brilla per la reconstrucció de l’època, un estil dinàmic que et manté enganxat a la història i un repartiment en estat de gràcia encapçalat per Cate Blanchett i Rose Byrne. Una de les grans sèries de l’any A HBO.
2. La innegable verdad
La veritat per davant: aquesta no és una sèrie per desconnectar dels problemes, sinó per mirar-los de cara. Escrita i dirigida per Derek Cianfrance, autor de Blue Valentine, és la dura història d’un home que s’esforça a fer-se càrrec del seu germà bessó, l’esquizofrènia del qual condiciona la superació dels seus traumes d’infantesa. És aspre i sovint desoladora, però també un bany de realitat. Mark Ruffalo hi ofereix la millor interpretació de la seva carrera. A HBO.
3. Tales from The Loop
La radiografia dels habitants d’un poble ubicat sobre una màquina, "The Loop”, que trastoca contínuament la seva percepció de l’espai i el temps. Tendeix a la repetició d’idees i alguns episodis són innecessàriament llargs, però també en té d’esplèndids i en general és una bona reflexió sobre el paper que juga la idea d’allò sobrenatural a les nostres vides. Només per la seva singularitat ja paga la pena. A Amazon Prime Video.
4. La unidad
Quan el líder terrorista més buscat del món és detingut a territori espanyol, una unitat policial es posa a treballar a contrarellotge per esbrinar si havia tingut temps de preparar un atemptat. Una notable sèrie d’acció espanyola rodada amb un pols inapel·lable i una atenció al detall poc habitual en el gènere. El millor és com alterna el retrat íntim dels protagonistes (gran Nathalie Poza) amb unes seqüencies de suspens executades amb una precisió quirúrgica. A Movistar.
5. Dead to me
Aquesta comèdia negra va guanyant adeptes i no és estrany. Comença quan una dona que ha perdut el marit en un atropellament amb fuga es fa amiga d’una altra que sembla amagar moltes coses. A partir d’aquí, la sèrie va solidificant el vincle entre les dues protagonistes mentre la trama no para de donar girs imprevistos. Sí, a vegades es passa de revolucions, però amb la química entre Christina Applegate i Linda Cardellini en fas prou per enganxar-t’hi. A Netflix.
6. Defending Jacob
Basada en una novel·la de William Landay, se centra en un ajudant del fiscal i la seva dona, als quals se`ls capgira la vida quan el seu fill adolescent és acusat de l’assassinat d’un company de classe. És més un drama familiar que no un thriller canònic, però atrapa pel seu suspens a foc lent i la seva invitació a reflexionar sobre què faríem nosaltres en el lloc dels protagonistes. L’últim capítol és colpidor, i Chris Evans, Michelle Dockery i Jaeden Martell estan realment magnífics. A Apple TV+.
7. Space Force
Una sèrie que comença malament, es va arreglant però mai acaba de resoldre els seus problemes de to, ja que passa de la comèdia eixelebrada al retrat sentimental amb una facilitat desconcertant. Per què mirar-la? Doncs perquè els creadors de la “The Office” nord-americana sempre troben la manera de fer-te riure. Té gags memorables (algun fins i tot et fa saltar les llàgrimes) i la complicitat entre Steve Carell i John Malkovich justifica per si sola l’existència de la sèrie. A Netflix.
8. Yo nunca
S’ha demostrat que la bona comèdia juvenil és la que transcendeix la seva etiqueta, i aquest és un dels casos recents més reivindicables. És la història d’una adolescent nord-americana d’origen hindú que vol sobreviure a les tradicions familiars per decidir lliurement quin serà el seu primer amor. Destaca pels seus diàlegs, per la manera que dinamita alguns tòpics del gènere i, sobretot, pel carisma de la seva protagonista, Maitreyi Ramakrishnan. A Netflix.
9. The bay
Sèrie britànica que no s’amaga de la seva intenció de ser la nova “Broadchurch”. La desaparició de dos bessons adolescents destapa els secrets i mentides d’una comunitat marcada per les desigualtats socials i el tràfic de drogues. La protagonista és una policia (Morven Christie, excel·lent) que es va embolicar amb el padrastre dels bessons la mateixa nit de la seva desaparició. No inventa res, però sap jugar amb les expectatives i construir personatges creïbles. A Filmin.
10. En casa
Cinc episodis de diferents autores i autors (Rodrigo Sorogoyen, Leticia Dolera, Paula Ortiz, Carlos Marqués-Marcet i Elena Martín) rodats en confinament i que volen ser una demostració del potencial expressiu (i reflexiu) de la ficció en temps de pandèmia. No tots funcionen al mateix nivell (els de Marqués-Marcet i Ortiz guanyen per golejada) però són un bon exemple d’una narrativa que, per a bé o per mal, acabarà resumint aquest estranyíssim 2020. A HBO.