Els qui visiten la Feria del Libro de Madrid, que se celebra fins diumenge vinent, 26 de setembre, a la capital espanyola, poden optar entre milers de títols de prosa, poesia, teatre, assaig..., però si el que busquen són llibres d'història n'hi ha almenys deu d'imprescindibles.
‘Historia de la tolerancia en España’ (Càtedra), de Ricardo García Cárcel i Eliseo Serrano. La novetat d'aquest volum col·lectiu és l'estudi dels discursos i pràctiques tolerants, que amb massa freqüència han estat infravalorats o oblidats davant de l'hegemonia del discurs de la intolerància, lligat gairebé sempre al de la Inquisició.
En aquest llibre, a més de combatre el tòpic d'aquesta intolerància com a signe d'identitat espanyol, es demostra que el terme tolerància va ser polisèmic i àmpliament compartit en el passat: llibertat de consciència, indulgència, escepticisme relativista, dubte, dissimulació, etc.
'Piratas. Una historia desde los vikingos hasta hoy’' (Crítica), de Peter Lehr, expert en terrorisme marítim. Desmitifica en aquest llibre la història de la pirateria, mentre planteja la seva història global, tant en el temps com en els espais.
Des dels vikings i els pirates Wako medievals fins als assaltants somalis de l'actualitat, en aquest llibre s'analitza també el perquè alguns individus es converteixen en pirates, la seva violència al mar i les tàctiques de terror utilitzades per saquejar vaixells i regions costaneres, en ocasions amb el suport dels Estats.
'Una historia del Banco de España’ (Los Libros de la Catarata), de Carlos Martínez Shaw. Aquest volum recorre la història del Banc d'Espanya des dels seus antecedents i fundació fins als seus temps més recents, des de la Guerra Civil a la seva etapa actual, quan es converteix en banc de bancs i aconsegueix la seva integració europea, traspassant les seves fronteres nacionals.
Un relat històric que s'acompanya a més de les biografies de rellevants personalitats relacionades amb la institució: Francisco Cabarrús, Ramón Santillán, l'arquitecte Eduardo Adaro, Demetrio Carceller Segura, Joaquín Benjumea i Luis Ángel Rojo.
‘Las edades de la globalización’ (Deusto), de Jeffrey D. Sachs. L'autor planteja un amè i suggeridor recorregut per la història del món, molt útil per explicar com podem afrontar els desafiaments del segle XXI. És una síntesi de 70.000 anys d'història, sobre com van interaccionar els humans, la tecnologia i la naturalesa fins a formar-se la globalització, en les seves diferents etapes.
‘El terrorismo en España’ (Cátedra), de Gaizka Fernández Soldevilla. La història del terrorisme a Espanya des d'ETA fins al Daesh, és l'objectiu d'aquest llibre sobre la pràctiques destructives de nacionalistes radicals, d'extrema esquerra, ultradretans, parapolicials, internacionals o gihadistes, sempre amb idèntic principi: la fi justifica els mitjans sagnants. L'originalitat d'aquesta obra és l'atenció que es presta a les més de 5.000 víctimes d'atemptats produïts des de 1960 fins a l'actualitat, rescatant algunes de les seves biografies.
‘Faces, una historia del rostro’ (Akal), d'Hans Belting. Aquest estudi del prestigiós historiador alemany és la primera història sobre el tema, amb un enfocament en el qual interaccionen la Història de l'art, l'Antropologia, la Psicologia o la Neurociència, entre altres disciplines.
'Faces' parteix de les primeres màscares de la Prehistòria i acaba amb els rostres que produeixen els mitjans digitals, sense oblidar les màscares teatrals, els retrats a la pintura, l'escultura, la fotografia, el cinema i l'art actual. Belting mostra com han estat els múltiples intents que s'han fet per apoderar-se d'aquest rostre viu, i per què mai no assoleixen el seu objectiu.
‘Catalanes en la Historia de España’ (Ariel), de Ricardo García Cárcel i María Ángeles Pérez Samper. A través de les biografies de catorze catalans en l'època moderna i contemporània (d'Estefanía de Requesens als catalans de la Transició política espanyola, passant per Capmany, Prim, Pi i Margall, Balmes, Cambó, Pla o Carceller Segura, entre d'altres) s'explora la dialèctica Catalunya-Espanya en tots els seus moments històrics de col·laboració i conflicte. Un volum en el qual es demostra la conjunció Catalunya-Espanya en els últims 500 anys, des d'una òptica integradora i inclusiva.
‘El Universal Convite’ (Càtedra), de Juan Clemente Rodríguez Estévez. A la Sagristia Major de la catedral de Sevilla es conserva una obra tan extraordinària com pràcticament desconeguda. En el seu arc d'ingrés, executat entre 1533 i 1535, es van esculpir en pedra seixanta-vuit plats amb aliments, el resultat va ser una radiografia precisa de la realitat gastronòmica del moment i del ric univers simbòlic que es respirava en aquella gran urbs del Renaixement, port i porta d'Índies. El llibre planteja un apassionant recorregut visual a través de l'art i la ciència, l'alimentació i la cuina, la cultura i l'espiritualitat de tota una època. Imprescindible.
‘Infografías de la antigua Roma’ (Crítica), de John Scheid, Mila Melocco i Nicolas Guillerat. En aquest breu volum es recrea mitjançant infografies la civilització romana a partir de temes i processos transversals: la formació d'un imperi, la ciutadania, el govern i l'administració, la religió, l'economia i la guerra. És un magnífic i rigorós recorregut visual per la història de Roma amb una excepcional proposta gràfica.
'La Primera República Española' (Comares), d'Alejandro Nieto. La Primera República (1873-1874) espanyola ha cridat relativament poc l'atenció dels historiadors actuals. Va ser un breu però intens període amb quatre presidents, una dotzena de governs en dotze mesos, rebel·lions cantonals, i que va ser liquidada amb l'entrada del 'cavall de Pavia' en el Congrés que, com recorda Nieto, és la metàfora de tots els cops d'Estat haguts i per haver-hi.