El Curial i Güelfa és un extraordinari llibre de cavalleries del segle XV, una de les obres cabdals de la llengua catalana. Ara la Fundació Carulla, amb l'Editorial Barcino, han assumit un repte: fer arribar aquesta obra a un públic ampli mitjançant l'adaptació del text a un català actual. I han encarregat aquesta tasca a l'escriptor Lluís-Anton Baulenas. El llibre ja és a la venda a les llibreries i per internet. Paral·lelament, d'aquí a unes setmanes es tornarà a publicar l'edició canònica d'aquest clàssic.

Un llibre literari

Quan Lluís-Anton Baulenas va rebre l'encàrrec d'adaptar el Curial, el coneixia per les classes de literatura, però mai no l'havia llegit. Afirma que es va quedar sorprés per la seva vigència i apunta que es tracta d'un llibre molt modern, que costarà poc al lector actual, perquè a més a més de la modernitat del seu estil, parla d'amor, parla de conflictes, explica aventures, aporta reflexions... L'editor de Barcino, Joan Santanach, explica que no volien un Curial "elaborat per un acadèmic, molt fidel, sinó un text que tingui una certa vigència literària", un text amb "musculatura literària". La voluntat era fer alhora una obra "molt llegidora i molt fidel", i per això la tasca de Baulenas va ser posteriorment revisada per un equip de filòlegs de l'editorial. Però no s'hi han incorporat notes, ni glossari, perquè des de Barcino volen que aquest sigui, sobretot, un "llibre literari".  Baulenas creu que, tot i que "no és exageradament fàcil", la seva versió és una obra accessible per a un "lector general amb un mínim de nivell". Per a facilitar la lectura no s'ha publicat en un sol volum, sinó en tres petits llibrets que es venen agrupats en una caixa.

La versió d'Aramon

Barcino preveia publicar simultàniament l'edició literària de Baulenas i una reedició de la versió canònica de Ramon Aramon i Serra, feta als anys 1930, però la publicació d'aquesta s'ha retardat unes setmanes. Santanach explica que tot i que la versió d'Aramon era molt bona, calia fer una revisió, perquè en els darrers 80 anys s'ha après molt del Curial. Per una banda, s'ha fet una revisió a fons de la versió comparant-la amb el manuscrit, perquè hi havia alguna errada de transcripció. Per altra banda, se li ha afegit una introducció sobre la bibliografia referent al Curial, elaborada per dos grans experts en el llibre, Lola Badia i Jaume Torró. Finalment, se li han afegit algunes notes explicatives noves. Santanach creu que aquesta edició serà una magnífica eina per a filòlegs i especialistes.

Una història d'amor i de guerra

El Curial combina una trama de cavalleries amb una història d'amor. Curial, que ve de família pobra, és protegit per Güelfa, la vídua d'un marquès. Però a causa de les intrigues en diverses ocasions hi ha tensions entre Curial i la seva protectora, que sovint estan tenyides de gelosia i incomprensió.  Allunyat del seu amor, Curial es veurà empès a tot tipus d'aventures: a Àustria, a Terra Santa, a París, a Grècia, al Nord d'Àfrica... De totes les situacions compromeses, Curial se n'escaparà gràcies al seu atractiu i al seu valor. A la fi, després d'anys de complicacions, torna a Montferrat, la seva terra natal, i es casa amb Güelfa.

Autoria discutida

Tan sols es conserva un manuscrit del Curial, del segle XV. És a la Biblioteca Nacional de Espanya, a Madrid, però li falten les primeres pàgines, pel que no hi figura l'autor. Hi ha fins i tot qui va assegurar que era una falsificació de Manuel Milà i Fontanals, el seu descobridor, però tot sembla confirmar que es tracta realment d'un document del segle XV, escrit amb lletra del segle XV i sobre paper del segle XV. El que no està gens clar és qui és el seu autor. Hi ha diversos estudiosos que apunten que seria d'origen valencià. Abel Soler l'identifica amb Enyego d'Àvalos, un cavaller castellà, valencià d'adopció, instal·lat a Nàpols, però altres especialistes no accepten la seva hipòtesi. Barcino ha decidit continuar publicant el Curial com a obra anònima, ja que des de l'editorial es considera que no és concloent que el seu autor fos Àvalos. Joan Santanach afirma que si bé es té clar que l'autor va ser algun cavaller de la cort, com Àvalos, pensen que podria haver-ne estat algun altre. Pel moment, es manté l'enigma.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat