El 27 de maig de 1977, un divendres, sortia al carrer el primer número de la revista El Jueves. Ara, 42 anys després, l'editorial RBA ha llançat la Crónica sentimental de España, amb la que es fa un repàs de la revista humorística més emblemàtica de l'Estat espanyol. En aquesta obra es fa un repàs a portades, caricatures i vinyetes emblemàtiques d'aquesta revista. I, així, aquest volum esdevé un repàs a la història més recent d'Espanya, però no només des del punt de vista de la política, sinó també des d'un punt de vista sociològic i cultural. Crónica sentimental de España ens fa reviure quatre dècades de la societat espanyola, i ho fa de la mà dels millors analistes: Quim, Perich, Óscar, Fer, Forges, Gin, Ferreres, Kap, Tharrats, Guille... Uns homes que amb una sola vinyeta sovint són capaços de descriure un canvi social, una crisi política, un esdeveniment cultural o una catàstrofe. I, a més a més, de fer-ho amb humor.
© Kim.
Fites polítiques d'un temps
El repàs a les vinyetes d'El Jueves ens permet fer un repàs per les grans fites que han marcat la història recent d'aquest país. A partir de l'aprovació de la Constitució, es fa un repàs als temes essencials de la política espanyola: el 23-F, el Referèndum de l'OTAN, la guerra bruta contra ETA, la gran vaga general de 1988 (on fins i tot es va aturar la TV); la llei "de la patada a la porta"; la crisi de l'illa de Perejil amb el Marroc; l'entrada de l'euro; l'augment de la població immigrada; la crisi... I, una i altra vegada, els problemes per l'encaix de Catalunya a Espanya. Però alhora que reviu les grans fites polítiques, ens obliga a repensar fets del passat que no han tingut més transcendència, i ens duu a preguntar-nos pels individus que van tenir un gran protagonisme polític i que van acabar en posició marginal: Jesús Gil, Ruiz-Mateos...
El món en vinyetes
La Crónica sentimental també es recull el pols del món en les darreres dècades: recorda el paper destacat que van jugar alguns Papes; es fixa en personatges criminals que no solien acaparar les primeres portades dels diaris (com Bokassa o Teodoro Obiang); ens obliga a repensar personatges que van ser molt coneguts, com Gaddafi, i que ja s'han oblidat; ens fa recordar episodis que van causar greus crisis, com la de les "vaques boges"; ens fa repassar les grans crisis mundials, de la caiguda del mur de Berlin al drama de la Mediterrània.. I no esquiva temes tan incòmodes i difícils com el terrorisme, sigui basc o islamista.
Més enllà de la política
El destape va marcar profundament de l'Espanya del postfranquisme, tot i que no se sap del cert si va ser un alliberament sexual o simplement una vàlvula d'escapament per distreure les tensions... Però el cert és que El Jueves va estar molt atent al fenomen i a molts d'altres que la gent vivia amb intensitat... Com era el món sense la sida? L'aparició d'aquesta malaltia va canviar els comportaments sexuals a tot el Planeta. A molts llibres d'història, ni ho mencionen, però la Crónica sentimental d'El Jueves no podia obviar-ho... Què podríem dir de la revolució de les comunicacions que va suposar l'arribada del mòbil? O del paper de Google Street View gràcies als seus cotxes carregats de càmeres? O de l'aparició de les videoconsoles als domicilis? Ben aviat, a El Jueves, els dibuixants van dedicar-se a explorar com podria ser el món amb la difusió d'aquests revolucionaris aparells i a plantejar els problemes que podien estar-hi associats. En algunes coses no s'equivocaven. Com tampoc s'equivocaven en ridiculitzar el debat sobre l'efecte 2000 als ordinadors: alguns especialistes van pronosticar, pràcticament, la fi del món. Res no va canviar. I, en canvi, El Jueves va dedicar incnumerables portades a analitzar l'augment de preus dels lloguers i hipoteques. Era un dels greus problemes de la gent, i van voler deixar-ho clar. El temps els donaria la raó.
No som els mateixos
Rellegir El Jueves amb aquest llibre ens fa adonar-nos de com canvia la societat. Avui en dia és sorprenent que el divorci pogués despertar tantes polèmiques a l'Espanya de la transició. També sorprèn una pràctica com les caravanes de dones que van proliferar per zones rurals als anys 80 i que El Jueves va disseccionar despiatadament. I hi ha esdeveniments que ens xoquen, vists des d'ara, com que hi hagués una vaga de futbolistes.
© Toni Batllori.
Allò que sembla que mai canvia
Però algunes problemàtiques que El Jueves ha denunciat durant 40 anys no han experimentat les millores que eren d'esperar. El llibre recorda que un jutjat va multar J.L. Martín per La Biblia contada a los pasotas. Va ser condemnat per "Befa y escarnio de distintos pasajes del Génesis". Sembla que avui en dia això hauria de ser absolutament anacrònic, però sembla que aquest tipus de persecucions judicials tornen a estar d'actualitat (i el llibre no fa mencions a la persecució de la revista en els darrers temps, com la que es va practicar des de la propietat amb l'abdicació de Joan Carles I). De la mateixa forma, durant dècades El Jueves ha denunciat la poca fermesa de la justícia envers les agressions sexuals: el cas de la Manada no va ser una novetat.
© Kim.
Personatges que van fer època
Els superherois mai no han deixat d'estar de moda. Des dels primers números d'El Jueves aquest ja es feia ressò de l'èxit d'alguns personatges de ficció (des dels d'Star Wars a Mazinger Z). La paròdia d'aquests personatges (i d'altres com Superlópez, Spiderman o Torrente) són omnipresents a les vinyetes de la revista. En canvi els cuiners no han estat sempre de moda, i El Jueves comença a fer-se ressò de la moda "cuinetes" als anys 1990, amb aparicions esporàdiques de Carlos Arguiñano. El Jueves també ens va permetre viure l'aparició a les revistes del cor de Lady Di, la seva mort, la veneració al seu personatge i la posterior desaparició progressiva de les primeres planes... Els emblemes de les revistes del cor de l'època ocupen un lloc destacat a la Crónica sentimental on són durament satiritzats: des d'Isabel Pantoja a Jesulín d'Ubrique, passant, òbviament, per la reina Letícia.
© Ivanper.