Cantant, poeta, compositor d'òpera... tothom està d'acord: Rufus Wainwright és un artista total; un geni que sempre brilla. La nit d'ahir ho ha tornat a fer enlluernant el públic del Festival de Peralada amb un concert en què ha repassat els millors moments de la seva carrera.
Pop, musicals i òpera
Fill dels cantautors Loudon Wainwright III i Kate McGarrigle (dos noms imprescindibles del folk del segle XX), germà gran de la també cantautora (i també molt interessant) Martha Wainwright; Rufus va iniciar la seva trajectòria afiliat a les formes del pop. D'aquella època són treballs Rufus Wainwright (debut homònim que amagava l'emotiva oda a la capital catalana 'Barcelona'), l'excepcional Poses (2001) i els bessons Want One (2003) i Want Two (2004), un catàleg de melodies radiants sempre maquillades amb detalls i arranjaments cada vegada més preciosistes i pomposos.
Més enllà del pop, Rufus Wainwright mai ha amagat la seva passió pels musicals: la seva devoció per Judy Garland és total i incondicional, tal com va evidenciar al treball en directe Rufus Does Judy at Carnegie Hall.
Tampoc per la música clàssica. En aquest territori sonor que ha explorat a les òperes 'Prima Donna' i 'Hadrian' i a l'àlbum Take All My Loves: 9 Shakespeare Sonnets, on versiona sonets del gran clàssic de la literatura universal acompanyant de col·laboracions tan especials com Helena Bonham Carter, Fiora Cutler, Peter Eyre, Carrie Fisher, Inge Keller, Siân Phillips, Anna Prohaska, William Shatner, o Florence Welch.
Rufus Wainwright ha actuat aquest dissabte al Festival de Peralada on ha repassat els millors moments de la seva carrera. Foto: Miquel González
El cel és seu
Aquest dissabte al vespre a Peralada, Rufus Wainwright, tot carisma, tot glamur, tot atracció, ha sortit a l'escenari sabent que tenia el públic, auditori ple amb totes les entrades exhaurides, mesmeritzat només amb la seva presència.
La nit prometia un Rufus Wainwright intimista i introspectiu després que hagués d'aparcar la seva gira de presentació d'Unfollow the Rules a causa de la pandèmia.
La vetllada ha començat amb el cantant i compositor nord-americà revisant el seu tema 'The Art Teacher' del seu àlbum Want Two. Primeres notes que han tingut relleu amb l'emotiva 'La Complainte de la Butte', la lectura que Wainwright va fer d'aquesta creació de Jean Renoir per a la banda sonora de la pel·lícula Moulin Rouge!.
'Early Morning Madness', un dels temes més destacats del seu darrer treball, Unfollow the Rules, cançó escrita, ha confessat, en un insofrible matí de ressaca, ha estat el pròleg de 'Jericho', que ja ha decodificat amb la guitarra.
La bellesa de la proposta de Wainwright ha seguit brollant a la nit empordanesa amb composicions com 'Only the People that Love', 'My Little You' dedicada a la seva filla, la compromesa i reivindicativa 'Gay Messiah', el seu primer èxit, aquella llaminadura pop que és 'Cigarettes and Chocolate Milk', entre altres. La vetllada ha acabat amb 'Hallelujah', la seva extraordinària versió del tema de Leonard Cohen. Amén.