Aquesta passada nit de dimecres Josep Carreras celebrava el seu 75è aniversari, i el Festival Castell de Peralada, un dels seus escenaris predilectes, li ha rendit homenatge concedint-li la seva Medalla d'Honor. Ha estat una vetllada en què el tenor català ha protagonitzat un concert marcat per les emocions i la nostàlgia. L'intèrpret barceloní ha estat acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció David Giménez, amb qui Carreras ha treballat en nombroses ocasions i ostenta una gran complicitat, i per la soprano croata Martina Zadro com a solista convidada. El concert, d’una durada total d’una hora i mitja, s’ha dividit en dues parts i ha estat marcat per un programa líric de cançons de Tosti, Martínez Valls, Gardel i Cardillo, entre d’altres.
Un inici exuberant
L’espectacle ha començat amb la interpretació per part de l’orquestra de l’exuberant 'Navarraise' del ballet de l'òpera 'Le Cid', de Jules Massenet, que ha donat pas a la primera interpretació de Josep Carreras de la nit, amb la reconeguda 'L’última canzone' de Tosti. Martina Zadro, una de les principals sopranos croatoeslovenes de l’actualitat, ha pres el relleu de l’espectacle obrint la seva actuació amb el difícil i espectacular Il vespri siciliani ‘Bolero’ de Verdi. Després d’aquest primer bloc de cançons, el tenor català ha agafat el protagonisme i ha interpretat l’apassionada romança 'Les neus de les muntanyes' de l’emblemàtica sarsuela 'Cançó d’amor i de guerra', i la preciosa cançó d’Edvard Greig 'T’estimo', que el tenor ha popularitzat en els seus recitals i que s’ha convertit en un clàssic del seu repertori que aquesta nit no podia faltar.
En un intent de donar repòs als solistes, l’orquestra ha tocat una de les peces orquestrals més conegudes de la història de la música, l’encantadora 'Waltz 2' de la 'Jazz Suite' de Shostakóvich. A continuació, Zadro i Carreras han enllaçat les veus en una interpretació excepcional del sentimental i eròtic vals de Satie titulat 'Je te veux'. La soprano s’ha lluït en els aguts de la cèlebre 'Ah! Je ris de me voir si belle en ce miroir' de Faust de Gounod, per donar pas a 'The Impossible Dream', cançó del musical de Mitch Leigh 'The Man of la Mancha' interpretat per Josep Carreras i que ha tancat la primera part del programa.
Medalla d'Honor del festival
Després d’un breu recés, el Festival ha fet entrega de la Medalla d’Honor al reconegut artista líric català, que se suma d’aquesta manera a una llarga llista de noms de cantants, ballarins i músics que ostenten aquesta distinció del festival empordanès. Durant l’entrega, a mans de la presidenta de la Fundació Castell de Peralada, Isabel Suqué Mateu, a l’escenari s’ha projectat un vídeo que ha repassat el pas del tenor per Peralada, on va debutar amb Vicenzo Scalera el 16 de juliol de 1985, quan encara no havia nascut el Festival.
Des d’aleshores, Carreras ha estat en set ocasions a Peralada –sumant aquesta nit, vuit–. El 1988 va protagonitzar un dels concerts més màgics que es recorden en la història del Festival pel fet de representar el retorn del tenor als escenaris després de superar una lluita personal contra la leucèmia. El 1989 va portar-hi Medea i el mateix any un recital a l’església del Carme amb Montserrat Caballé i el Cor i orquestra de l’òpera Nacional de Sofia. A Peralada també va debutar amb el paper de Samson a 'Samson et Dalia' de Saint-Saëns el 1990, el mateix any que va oferir un concert a la plaça de la vila de Peralada amb Montserrat Caballé. El 2000 va actuar amb Jaume Aragall, Isabel Rey i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de David Giménez.
Una sorpresa amb Eufòria
Després d’un moment d’emocions i agraïments, l’artista ha reprès el programa que ha preparat per aquesta nit amb la reconeguda 'Serenata Sincera' de Derevitsky i 'Passione de Valente', que han donat lloc a 'Les filles de Cadix' de Déliberes interpretada per la soprano Martina Zadro, i 'El dia que me quieras' de Carlos Gardel, cantada pel tenor català.
En acabar aquesta arrancada de la segona part el cantant ha sorprès amb una convidada especial pel concert a Peralada. Josep Carreras ha optat per acompanyar-se de Mariona Escoda, la recent guanyadora del popular programa musical Eufòria. Els dos han interpretat la reconeguda cançó de Lluís Llach, 'Un núvol blanc', cançó influenciada per la mort de la seva mare i inclosa dins el disc Maremar (1985) que al públic ha premiat amb molts aplaudiments. L’orquestra del Liceu ha reprès el concert amb el sublim Adagio del ballet Spartacus de Khachaturian. 'Non ti scordar di me' de Curtis ha estat cantada a duo entre el tenor i la soprano que han fet gran l’escenari del Parc del Castell, la lírica i evocadora 'Meine Lippen sie küssen so Heiss' de l’opereta 'Giuditta' de Lehár l’ha entomat Zadro i ha posat punt final al programa Josep Carreras amb 'Core’n grato' de Cardillo.
Un final amb propina
La nit ha acabat, com tothom esperava, amb diversos temes de propina pel públic que ha demostrat, una vegada més, una devoció i estima molt sincera per l’artista català. Carreras ha estrenat els bisos amb 'Chitarra Romana', la cançó popular italiana composta per Eldo Di Lazzaro, Zadro ha cantat la segona cançó de propina, 'I could have danced all night', del musical My Fair Lady, i Mariona ha tornat a pujar a l’escenari amb 'La mare', la cançó de Dyango que la vallenca també va interpretar en la final del concurs que va acabar guanyant.
Carreras ha continuat regalant cançons amb 'O sole mío', la reconeguda peça italiana d’Eduardo di Capua o 'Paraules d’amor' de Joan Manuel Serrat, la cançó que ha arrencat aplaudiments en sonar les primeres notes i que el tenor ha cantat al costat de Mariona Escoda. Amb el públic de peu, grans ovacions i aplaudiments, l’artista ha prosseguit amb 'My way', una de les cançons més emblemàtiques i versionades de Frank Sinatra, que el tenor ha interpretat amb solvència, i ha posat punt final a uns bisos que han durat més de mitja hora amb 'El brindis' de 'La Traviata' de Verdi.