La còpia més antiga que es conserva en català de les memòries de Jaume I, Llibre dels fets, s'exposarà al Museu d'Història de Catalunya del 17 al 22 de novembre en el marc de l'exposició Jo, Jaume. El 'Llibre dels feyts' i la memòria d'un rei. L'obra es coneix també com a Crònica de Jaume I. Aquestes memòries recullen el periple vital del rei des del seu naixement, l'any 1208, fins a la data de la seva mort, que es va produir l'any 1276. L'obra representa un testimoni viu i molt personal de la biografia de l'autor, que escriu el llibre en primera persona. Aquesta característica fa particularment especial l'obra que, a més a més, s'atribueix al mateix protagonista, tot i que va ser un text dictat amb tota probabilitat als seus amanuenses (persona que té per ofici escriure a mà, copiant o posant en net escrits aliens, o escrivint allò que se li dicta. A l'edat mitjana els llibres eren copiats per amanuenses, la majoria monjos) o secretaris. La voluntat de l'obra era deixar testimoni dels principals episodis del seu regnat i llegar el record a les generacions futures.
L'exemplar que es podrà veure al museu va ser realitzat al monestir de Poblet pel copista Celestí Destorrents i, segons consta al colofó del manuscrit, es va completar el 17 de setembre de 1343, informa el museu. El manuscrit està format per 201 folis de pergamí i presenta una acurada escriptura gòtica, i també una rica decoració, que el converteixen en una mostra destacada de la producció manuscrita medieval i en una peça de gran valor patrimonial. L'exhibició al Museu d'Història de Catalunya s'organitza en col·laboració amb la UB i s'emmarca en els actes de commemoració dels 750 anys de la mort del monarca i en els actes de cloenda del 30è aniversari del museu. Es tracta d'un document que es conserva en condicions excepcionals al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona (UB) i que constitueix un dels testimonis més rellevants de la cultura escrita medieval catalana.
Un rei guiat per Déu
El Llibre dels fets es va escriure com un record exemplar de la vida de Jaume I, a qui es presenta com un rei guiat per Déu. En un principi, el text estava pensat sobretot per als seus fills i descendents, i gairebé no va sortir de l'entorn íntim de la família reial de la Corona d'Aragó. Això va canviar durant el regnat del seu net, Jaume II (1291-1327). Com que volia donar a conèixer les gestes del seu avi a tot el món cristià, va encarregar al frare dominic Pere Marsili que traduís l'obra al llatí. Marsili va organitzar les gestes de Jaume I —que fins llavors estaven escrites en llengua vulgar (català) i guardades als arxius reials— en quatre llibres, i va enllestir la traducció el 2 d'abril de 1313. Tot i que no era una traducció paraula per paraula, era força fidel a l'original, però el frare hi va afegir detalls nous, sobretot sobre Mallorca, València i el seu propi orde religiós, els dominics. El 1314, Marsili va entregar en mà la còpia al rei al convent de Sant Domènec de València. Al final del manuscrit, el mateix traductor va deixar escrit que el llibre havia estat passat de la llengua vulgar al llatí.