Conxita Àvila és biòloga marina, adscrita a la Facultat de Biologia i a l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). Una de les seves especialitats és l’estudi dels animals dels fons marins de l’Antàrtida; per a fer les seves recerques hi ha viatjat nou vegades. Durant dos mesos, del gener al març, tot aprofitant l’estiu austral, ha estat a l’Antàrtida en una campanya amb experts de les facultats de Biologia i de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, i de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC). Han estat treballant a la base antàrtica Gabriel de Castilla, instal·lada a l’illa Decepció, a l’arxipèlag de les Shetland del Sud. Ara, de retorn, explica la seva experiència a El Nacional.

 

No és molt habitual que un biòleg treballi a l’Antàrtida. Va arribar a l’Antàrtida perquè les seves recerques van dur-la allà o va triar fer recerques a l’Antàrtida perquè aquest territori la cridava?

Hi ha de tot una mica. Per a mi va ser una gran oportunitat... Vaig tenir una ocasió per anar-hi, el 1998, a fer una cosa que no havia fet ningú. Jo havia treballat el tema dels fons marins al Mediterrani i als tròpics (a Guam i a d'altres indrets)... Però per a mi era molt interessant de treballar a l’Antàrtida, perquè allà estava tot per fer. I me n'hi vaig anar. I em vaig quedar encantada.

Com és l’Antàrtida?

L’Antàrtida és espectacular. Sempre és més espectacular del que un es pot imaginar abans d’arribar-hi. Quan hi arribes, t’impressiona tot: el silenci, la llum, els colors... I té el problema afegit que t’enganxa: sempre vols tornar-hi... És el que anomenem l’esperit antàrtic. I ara encara és pitjor, perquè no arribes a desconnectar mai, perquè amb les xarxes sempre t’arriben notícies. Mai no arribes a anar-te’n del tot, de l'Antàrtida.

Molta gent diu que vol venir amb nosaltres a l’Antàrtida, però molts no sap la duresa de la feina que fem allà

Com és conviure amb un equip científic en un marc com aquest?

És una experiència molt especial, no sempre còmoda. Tothom s’aixeca a la mateixa hora. Et lleves i comences a treballar, fins a la nit. Pares només per menjar, fins que caus rodó, rendit, a l’hora d’anar a dormir. Perquè el temps que tens allà és molt curt i vols fer-hi moltes coses. Cada dia que aconsegueixes tenir allà per fer recerca és molt difícil i té molt de valor, i per això sempre volem aprofitar-lo al màxim. No tens ni festes ni diumenges, només treballem. És una feina molt intensa. Ens agrada molt la feina, però és molt dur. Molta gent diu que vol venir amb nosaltres a l’Antàrtida, però no sap la duresa de la feina que fem allà.

Perquè és tan difícil?

Cada dia quan t’aixeques téns uns plans per a fer una sèrie de coses, però a la nit és possible que els hagis fet o no. Potser no has pogut fer res del que preveies, perquè hi ha molts factors que et fan canviar de projectes: el vent, l’estat del mar... A vegades has d’anar canviant de plans sobre la marxa.

A l'Antàrtida hi has d'anar amb molt de compte

És perillós treballar a l’Antàrtida?

Cada cop que fem una campanya ens trobem amb alguna tempesta amb vents molt forts. Sempre hi ha experiments que fracassen, coses que surten volant... Nosaltres vigilem molt de no sortir a fer immersió si la previsió meteorològica no és molt bona... El temps et pot canviar en mitja hora: pots sortir amb molt bon temps i al cap de poc et trobes amb un torb fortíssim i onades d’un metre i mig. Has d’anar amb molta precaució. A part, quan fas immersions, hi ha el risc de les foques lleopard que són molt perilloses. Quan fas una immersió has d’anar amb molt de compte.

Vostè estudia els fons marins de l’Antàrtida. Un podria pensar que, amb aquell fred no hi ha gaire per estudiar...

Hi ha moltíssima més diversitat del que un podria pensar. La gent s'imagina que al fons marí no hi ha res, perquè fa fred, perquè hi ha gel, perquè hi ha molt poca llum... Molts pensen que el fons marí és com un desert. Però no és així: el bentos, el conjunt dels animals que creixen en contacte amb el fons, està composat per molts éssers diferents, de tipus i colors molt diversos. El fons del mar té una gran diversitat, que alguns ecòlegs alemanys comparen a la de la selva tropical. Tot i això hem de tenir en compte que parlem d’un continent enorme... No és tot uniforme. Hi ha zones molt riques, i d’altres que no ho són tant. Depèn de si els fons són de roca o de sorres... I també depèn de si per la zona hi passen icebergs. Quan passa un iceberg, llisca sobre el fons, llaurant-lo i destrossa totes les comunitats que viuen al fons: triguen molt de temps en recuperar-se.

fons marí Antàrtida Conxita Avila

Quines investigacions fa el seu equip a l’Antàrtida?

Nosaltres estudiem algues i invertebrats, sobretot. Des de cargols fins a eriçons, estrelles, cucs... És una zona amb poc peix, en relació a d’altres ecosistemes marins, però hi ha moltíssims invertebrats. En la darrera estada hem fet moltes immersions i molts experiments. Ara hem acabat un projecte i hem desmuntat tot el material que teníem allà i l’hem dut a una altra base, a l’illa de Livingstone, on realitzarem les properes campanyes. Hem fet moltes immersions i molts experiments.

Abans no ens carreguem els fons de l'Antàrtida seria interessant conèixer-los i intentar preservar-los

Perquè estudiar aquestes espècies d'invertebrats antàrtics?

En primer lloc diria que cal estudiar-les perquè no en sabem res d’elles. Moltes no tenen ni nom. D’algunes espècies no sabem ni com viuen ni com es reprodueixen. A més a més, hi ha el perill que amb el canvi climàtic tot això desaparegui. Abans no ens ho carreguem seria interessant conèixer-ho i intentar preservar-ho, si encara hi som a temps.

I aquests estudis tenen una vessant pràctica?

Nosaltres estudiem com els organismes usen les molècules que tenen, molt especials, en les seves interaccions. Uns tenen molècules que són tòxiques, que usen per a espantar els depredadors, d’altres tenen compostos antibacterians, que empren perquè no els creixin bacteris a sobre... A nosaltres allò que ens interessa és la funció biològica, però alguns d’aquests organismes poden tenir molècules úniques que podrien ser beneficioses per a l’ésser humà. Podrien ser útils per a l’home com a antifúngics, antibiòtics...

Des de fa temps hi ha lobbys que pressionen per emprar els recursos naturals de l’Antàrtida, una pràctica avui en dia il·legal. Què en pensa vostè?

Ara ve el moment en què s’ha de renovar el Tractat Antàrtic, un acord internacional que reserva el continent per a usos científics i n’impedeix l’explotació. És bàsic que es renovi, i que l’Antàrtida es mantingui com un continent només dedicat  a la recerca. Cal evitar que sigui explotat per les grans companyies i que hi facin destrosses que siguin irreparables.

És bastant lamentable que cada cop hi hagi més turistes a l'Antàrtida

Hi ha d’altres amenaces sobre aquest territori?

No només cal evitar l’explotació dels recursos antàrtics, sinó que també cal frenar el turisme. Cada cop és més important: cada any hi arriba més gent, en grans iots o en vaixells petits. I el turisme també és molt agressiu: posa en perill els ecosistemes, espanta els animals... És bastant lamentable. Hi ha gent que va allà i a vegades els han d’anar a rescatar, perquè la climatologia allà és molt adversa. No es un lloc on s’hi pugui anar alegrement.

Suposo que en ser a l’Antàrtida, en un entorn completament natural, la sensibilitat respecte al medi ambient deu canviar...

Quan veus aquell territori, et quedes impressionat. I quan enmig d’aquell paratge natural hi trobes un tros de plàstic, això t’afecta molt... A més a més, te n’adones de la llàstima que és que el canvi climàtic posi tot això en perill.

Està comprovat que moltes glaceres estan en perill de fondre's, que hi ha més espècies invasores, que els pingüins cada cop tenen més paràsits...

El canvi climàtic va de debò? Es percep?

No es veu físicament, perquè no porto prou temps sobre el terreny per a percibir-lo, però està comprovat que moltes glaceres estan en perill de fondre's, que hi ha més espècies invasores, que els pingüins cada cop tenen més paràsits... Això es veu molt clar... Els números no enganyen. Ara bé: no és que tot el planeta s’escalfi homogèniament. Hi ha zones de l’Antàrtida on les glaceres es desfan a gran velocitat, on l’escalfament és molt evident, però a l’Antàrtida també hi ha zones on hi ha refredament, perquè han canviat els corrents marítims i ara hi arriben corrents freds.

Quins projectes acadèmics té en perspectiva?

El projecte que ara començarem vol analitzar com el canvi climàtic afecta a les molècules que estableixen les relacions entre invertebrats. Volem veure si els ecosistemes de l’Antàrtic són més fràgils i més vulnerables que la resta. Per a això farem experiments en tres mitjans diferents, al tròpic, a la Mediterrània i a l’Antàrtida, per comprovar si ho són. Jo, a priori, crec que sí, però hauríem de poder verificar-ho amb dades.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat