Des de fa ja algun temps les llibreries de l’Estat espanyol s’han omplert de llibres d’història que legitimen el colonialisme espanyol o glorifiquen l’expansió espanyola per Flandes. Alguns d’aquests llibres s’han convertit en grans èxits de vendes. Per aquest motiu s'ha volgut preguntar a alguns especialistes en història colonial espanyola quina valoració fan d’aquest tipus de llibres i del seu èxit editorial.
Desembarcament de Colón. Dióscoro Puebla. Museu del Prado.
Pervivència del franquisme
Gonzalo Álvarez-Chillida, professor d’Història de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en el colonialisme espanyol a Guinea Equatorial, apunta que les arrels directes d'aquest fenomen es troba en la bibliografia franquista. Afirma que la tesi sobre les bondats del colonialisme espanyol: “No suposa cap novetat, sobretot per als que ens vam educar en temps de Franco. El nacionalisme espanyol, no només amb Franco, sinó des de molt abans, sempre va intentar combatre la llegenda negre, a vegades amb el curiós argument que els anglosaxons i francesos van ser més brutals i racistes, com si 'el llibre negre del colonialisme francès o britànic' servís per a blanquejar l’espanyol". Per a Antonio Espino, catedràtic d’història moderna de la UAB i especialista en història d’Amèrica, aquests llibres només mostrarien "un desconeixement profund d'allò que parlen” i en algun cas es podrien titllar “d'indigència intel·lectual” (en canvi Pilar García Jordán, catedràtica d’Història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona, creu que aquestes teories reflecteixen, simplement, diferents visions de la societat).
Teófilo Castillo (1857-1922). El saqueo de Coricancha. Pinacoteca Ignacio Merino, Municipalidad Metropolitana de Lima (Perú).
Temps per a elogiar el colonialisme
José Antonio Piqueras, professor d’Història a la Universitat d’Alacant, creu que el context mundial no és aliè a aquesta producció bibliogràfica: “La revisió del paper del colonialisme cotitza a l’alça en una Europa dretitzada”, afirma, i posa com a exemple allò que passa a França. Piqueras explica que això encara és més greu a l'Estat espanyol, perquè "el nacionalisme espanyol conservador, hegemònic, es va construir al segle XIX amb la reivindicació de l’imperi (civilització i religió)”. Aquesta reivindicació d'imperi va ser la base del franquisme i “l’ha sobreviscut i continua impregnant cultura, educació i valors...” (recorda, en aquest sentit, que la "festa nacional" continua celebrant-se el 12 d’octubre). Per la seva banda Marta Sofía López, professora de Filologia Moderna de la Universidad de León, especialitzada en estudis postcolonials, apunta que el ressorgir de la nostàlgia dels imperis perduts està relacionada amb “les moltes incerteses que genera el món contemporani, en el que només hi ha un imperi global: el capitalisme sense fronteres”.
Monument a Juan Vásquez de Coronado a Costa Rica.
Res de positiu
Les suposades bondats de la colonització espanyola desperten molt d'escepticisme entre els historiadors consultats. Álvarez-Chillida afirma que com a historiador, més que valorar fets i personatges, ell intenta comprendre'ls i explicar-los, però afirma que això no treu que "com a ciutadà, em sembla clar que una societat com la colonial, basada en l’explotació del treball, esclau i forçat en la majoria dels casos, per produir riqueses en benefici dels colonitzadors i de la metròpoli, en la segregació i la discriminació racial, i en la destrucció de les cultures de les societats colonitzades, no em sembla que presenti un balanç positiu". I aclareix que això és extensiu a qualsevol colonització europea. Espino i Piqueras coincideixen completament amb González-Chillida en què cap colonialisme va ser positiu per als colonitzats: "Només una ideologia conservadora, nacionalcatòlica, espanyolista… ens permet dir que un colonialisme com l’espanyol va tenir aspectes positius”, argumenta Espino; Piqueras, a més a més, apunta que el colonialisme va construir “estats autoritaris i violents” i no “estats de dret”. Lisa Surwillo, professora de Cultures Ibèriques i Llatinoamericanes a la Universitat d’Stanford, recorda que l'empresa colonial espanyola ja va ser qüestionada pels espanyols al llarg dels segles. I Marta Sofía López apunta que els qui realment haurien de valorar avui en dia l'experiència colonial són els descendents dels colonitzats. En canvi, Pilar García Jordán prefereix interpretar el fenomen sense entrar en valoracions, i argumenta que les societats excedentàries tendeixen sempre a l'expansió, un fenomen que acaba donant lloc al colonialisme i a la subjecció dels colonitzats als colonitzadors.
Juan B. Lepiani, La captura de Atahualpa. Museo de Arte de Lima.
Llibres per sentir-se superiors
Lisa Surwillo considera que no és estrany que aquests tipus de llibres esdevinguin grans èxits de vendes: “Hi ha una recepció positiva de qualsevol llibre o producte cultural que suggereixi que el passat de l’imperi espanyol va ser correcte”. Piqueras afirma que això no passa tan sols a l'Estat espanyol i apunta que aquesta bibliografia reforça el “sentiment de superioritat occidental” i fins i tot podria relacionar-se amb les “actituds xenòfobes actuals”. Espino considera que el fet que aquest tipus d'obres, que ell considera de baixa qualitat, tingui tant d'èxit es deu a que en els nostres temps no podem “formar-nos críticament”. Espino reflexiona sobre això i afirma que és un signe dels temps: “Ningú no llegeix aquests llibres per aprendre alguna cosa, sinó per reafirmar-se en allò que creu”. Marta Sofía López no troba gens estrany aquest èxit de vendes, i ho valora amb molta ironia: “També el Cinquanta ombres de Grey és un best-seller i no deixa de ser una apologia de les relacions d epoder més insanes i tòxiques, però fascina a milions de persones (tristament, dones en la seva majoria)".
Il·lustració per a la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, de Bartolomé de las Casas. Theodor de Bry, 1590.
Indis i catalans
Els experts tenen opinions divergents sobre si el boom de la historiografia colonialista té a veure o no amb el procés sobiranista català. Lisa Surwillo ho nega, mentre que Marta Sofía López ho afirma clarament. José Antonio Piqueras argumenta que aquest tipus de legitimació del colonialisme espanyol seria "anterior a la reivindicació sobiranista catalana". Però també apunta que "es veu impulsada pel nacionalisme català que qüestiona no només el present, sinó el passat d’Espanya i la funció, autoatribuïda pel nacionalisme tradicional espanyol, de justificar-se a través de l’imperi". També Pilar García Jordán explica que si aquests llibres han arribat a ser best-sellers es deu a l'actual context polític: "un nacionalisme sempre en necessita un altre". Espino creu que a desgrat de que l'enaltiment del colonialisme espanyol ha existit des de fa molt temps, la situació actual "ajuda a vendre més llibres", tot i que també critica que "des de certs sectors independentistes i/o catalanistes han escoltat els darrers anys totes les tonteries que s’han dit sobre la catalanitat de Colón, etc.”. Álvarez-Chillida també apunta que el "moment d'eufòria nacionalista per totes bandes" explica l'èxit dels llibres d'història "del més ranci nacionalisme espanyol". I apunta que a Catalunya i a Espanya s'organitzen els que volen que es difongui (o s'imposi) "la seva visió nacionalista de la Història". I recorda que en la "negra història de l'imperialisme espanyol" van participar-hi tots els pobles de l'Espanya actual.
Foto de portada: Prisión de Guatimocín, último emperador de Méjico. Carlos Esquivel Ribas. Museo de Zaragoza / Museo del Prado.