La Universitat de Barcelona (UB) acull, des d'aquest dilluns, 2 de setembre, i fins al divendres 6, el XVIII Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, que enguany ha estat organitzat per l'IRCVM, l'Institut de Recerca en Cultures Medievals de la UB. Meritxell Simó, presidenta del comitè organitzador, apunta que s'han pres l'organització de l'esdeveniment, que es celebra per primera vegada a Barcelona, molt seriosament, ja que volen que serveixi per visualitzar el bon moment que viuen els estudis medievals a la Universitat de Barcelona. El programa complet de l'acte acadèmic es pot despenjar d'internet.

Simó: "Quan parlem de l'edat mitjana, parlem dels nostres orígens. I quan hi ha debats identitaris, es recorre molt sovint a l'època medieval. Per això és difícil parlar d'aquest període"

king arthur 1719275 1920 pixabay

Feina per fer

Meritxell Simó està satisfeta de fer aquest congrés en un moment en què l'edat mitjana desperta molt d'interés a nivell popular, mitjançant les sèries, les novel·les històriques, les pel·lícules... Els especialistes se senten satisfets per aquest "neomedievalisme", però alhora estan preocupats perquè "la divulgació no sempre ha estat ben feta". El congrés dedicarà justament una taula rodona a debatre el tema, i de ben segur no hi faltarà l'autocrítica. Meritxell Simó assegura que els experts tenen "molta feina a fer" perquè "hem estat molt de temps a la torre d'ivori, fent alta recerca i escrivint només per als acadèmics, desconnectats de l'imaginari popular. Això hauria donat peu a errors i a "mistificacions romàntiques". Com a exemple, assegura que quan Ridley Scott va gravar El regne del cel, una pel·lícula sobre les croades, va instrumentalitzar el passat per parlar del present: "Era una pel·lícula més en clau del segle XXI, en termes de xoc de civilitzacions, que realment un film que reflectís l'edat mitjana". La medievalista de la UB apunta que moltes de les interpretacions errònies del període són interessades: "quan parlem de l'Edat Mitjana, parlem dels nostres orígens. I quan hi ha debats identitaris, com ara, es recorre molt sovint a l'època medieval. Per això és difícil parlar d'aquest període", explica Simó.

En clau ibèrica

Simó explica que a l'edat mitjana no hi havia fronteres lingüístiques, i que els autors sovint triaven la llengua més en funció del gènere que anaven a abordar que no pas depenent del seu lloc d'origen. "Els catalans feien poesia en occità. Els castellans feien poesia lírica en portuguès...", documenta. Per això els especialistes en literatura medieval col·laboren estretament a nivell peninsular i organitzen un congrés conjunt. "No es pot entendre una literatura sense l'altra" conclou Simó, que es mostra orgullosa de la seva formació com a romanista i critica la superespecialització. De fet, si alguna cosa lamenta és que els estudis medievals, generalment, hagin tingut un imaginari molt etnocèntric. I afirma que l'IRCVM ja ha apostat per l'estudi de l'Edad Mitjana nòrdica, germànica, que aquí era molt desconeguda, i que estan obrint la porta als estudis orientals.

Simó: "La literatura amorosa condemna la dona al silenci. La sublima, però no li dona veu

king arthur 1719268 1920 pixabay

La dona medieval, a descobrir

El Congrés posa molt d'èmfasi a l'estudi de la dona medieval a partir de la literatura, però Simó reconeix que això és una tasca difícil. Els homes són els autors de la majoria d'escrits conservats (que no se sap si reflecteixen el total d'allò que es va escriure en aquell període). I recorda que si bé les dones són les protagonistes de la literatura cortés, en realitat són més un pretext que un subjecte. "La literatura amorosa condemna la dona al silenci", explica Simó, i afegeix "la sublima, però no li dona veu".

Un congrés amb música pròpia

Entre les sessions del Congrés n'hi ha de dedicades a la música i a la dansa, perquè es parteix de la base que no es pot entendre la literatura medieval sense passar per la seva relació amb la música. Simó recorda que els trobadors no feien poesies, sinó cançons, amb lletra i música indissociables, i reclama que cal pensar en aquests termes per analitzar-la correctament. Els assistents al congrés també podran gaudir d'una visita guiada a un magnífic espai medieval: la Biblioteca de Catalunya i l'Hospital de la Santa Creu. El sopar de clausura, malgrat tot, no tindrà àpats medievals, perquè l'organització no ha volgut arriscar-se tant, però entre els ponents hi figurarà algun especialista en alimentació medieval.

970px Cantiga bowed plucked lutes Wikipedia

Els medievalistes de la UB a l'ofensiva

La Universitat de Barcelona té una tradició molt llarga en estudis medievals i trobadorescos, des de temps de Milà i Fontanals. A les seves aules hi han ensenyat personatges tan destacats com Martí de Riquer o José Manuel Blecua. Per posar al dia el seu llegat, el 2008 es va crear l'IRCVM, en el que s'integren més de 100 investigadors, medievalistes de diferents facultats: Filologia, Historia, Dret, Economia, Belles Arts... Així es va crear el que avui en dia és un dels centres medievalistes interdisciplinars més grans d'Europa, amb la ferma voluntat de connectar-se als més actuals corrents de la ciència.

Simó: "El món canvia tan ràpid que ja no és tan important el tenir moltes dades com la capacitat d’entendre el món que ens envolta, i això ens ho dona el pensament humanístic

Mals temps per a la lírica

Meritxell Simó, malgrat tot, explica que els especialistes en estudis medievals es troben amb problemes de relleu, perquè els manquen alumnes que arribin a la universitat, des del batxillerat, amb una formació humanística sòlida. Assegura que el problema es deriva dels plans d'estudi que han substituït assignatures humanístiques per matèries de caràcter científic i tècnic "amb la complaença de mestres i famílies". Apunta que tot i que molts creguin que així es prepara millor als nois per al món laboral, això és una fal·làcia: "El món canvia tan ràpid que ja no és tan important el tenir moltes dades com la capacitat d’entendre el món que ens envolta, i això ens ho dona el pensament humanístic, la filosofia, la literatura, el pensament crític...".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat