L’espera s’ha fet llarga, i alguns diran que fins i tot s’ha fet eterna, però Els Catarres han tornat! Després d’un any i mig de pausa, que ha servit per carregar piles a nivell personal, els d’Aiguafreda tornen i ho fan disposats a “compensar l’espera”.

Tots els meus principis promet seguir la tònica positiva i canyera dels altres treballs del grup però amb uns tocs més elèctrics que s'allunyen de l'acústica vista fins ara. Els Catarres expliquen que necessitaven respirar però que aquest temps ha fet que “tornin més units que mai”. Tots els meus principis fa girar el cap i mirar enrere, al passat, però sense nostàlgia perquè “S’ha d’estar orgullós del que has fet en el passat”. L’Èric Vergés, la Roser Cruells i el Jan Riera Prats ens expliquen tots els secrets del seu últim treball:

Tots els meus principis ens parla de principis d’inicis o de conviccions?

Èric Vergés: Jo diria que hi ha una mica de principis d’inicis i una mica de principis de conviccions. Els principis, és a dir els començaments, tal com els tries viure o amb qui viure'ls, et marquen molt. Aquests començaments i la forma com els has viscut t'acaben definint com a persona i defineixen els teus valors. El que fas i el que tries fer acaba definint el que seràs després.

I quins són els principis d’Els Catarres?

Jan Riera: Cadascú té els seus principis individuals, però si parlem dels principis d’Els Catarres és ser positius i lluitar per l’alegria. El nostre principi és no deixar-nos portar pel pessimisme.

Un any i mig d’aturada, necessitava respirar el grup?

EV: No necessitava respirar el grup, qui necessitava respirar érem nosaltres com a persones!. Hauríem pogut seguir perfectament però crec que se n’hauria acabat ressentint el projecte. No ens agrada repetir-nos i per això havíem  de parar i fer altres coses.

La idea era fer el que el cos ens demanés: no fer res, fer fotos, pintar, viatjar... Això és una teràpia per omplir-te de ganes i fer un altre disc. No fer un disc perquè s’ha de fer, fer-lo perquè en tens ganes. Amb aquestes noves experiències també hem extret idees pel nou treball.

els catarres fundacio caixa

Roser Cruells: Per escriure i composar és imprescindible enriquir-se d'experiències i veure altres llocs.

I tres anys després de l’últim disc, ha canviat la formació?

EV: El grup ha canviat en la mesura que hem canviat nosaltres. Ens hem fet més grans i tenim més experiència.

RC: Aquesta parada i els tres anys sense disc han anat bé per oxigenar-nos els tres. Ens vèiem 24 hores al dia 7 dies a la setmana i durant 6 anys. Ens portem molt bé però si que feia falta descomprimir-se. Durant l’aturada ens hem retrobat poques vegades, no per res, però teníem ganes de viure coses on no hi fóssim els tres junts. Ara quan hem tornat estem més units que mai, tenim més força.

"La pausa ens ha unit més que mai, ens sentim més forts"

Quan vau decidir parar, ja teniu idees cap a on aniria el proper disc?

JR: L’únic que teníem clar és que volíem fer un disc elèctric i ser menys acústics. Ara quan hem tornat ens hem posat amb això; a buscar sonoritats noves.

Un tema que ens preocupa com a grup és que cada disc soni diferent a l’anterior, i el fet d’aparcar una mica l’estil acústic ens dona moltes més possibilitats de sonoritat, textures, potència...

Però si fins ara us ha funcionat aquest so acústic que us caracteritza, perquè arriscar-se i canviar?

EV: També és veritat, i hi ha grups que ho fan, cosa que ens sembla molt legítima. A nosaltres el que ens ha anat bé és precisament canviar i no ser repetitius. Vam començar amb la Jennifer i teníem claríssim que no faríem una altra Jennifer. Quan vam fer Vull estar amb tu també teníem clar que no havíem de fer una altra cançó així. La nostra forma de ser ens fa provar coses noves. Però qui sap, que potser d’aquí 10 anys tornem a fer una altra Jennifer!.

JR: Canviar motiva. És motivador veure fins on podem arribar Els Catarres a nivell de sonoritat i poder veure quins elements reconeix com a familiars el púbic, que probablement seran les veus de la Roser i l’Èric. Si es manté això, amb la música podem fer el que vulguem. Tot i això, a vegades la gent et sorprèn; fa poc algú em va dir que el disc li semblava molt semblant als anteriors...

Tornant a Tots els meus principis, què s’explica en aquest disc? 

EV: El fil conductor és que es parla de principis. És un disc que té nostàlgia, que mira enrere, que recorda relacions passades i sentiments que has viscut. El disc tracta sobre tirar enrere sense nostàlgia. D’estar orgullós del que has fet, de les persones que has conegut i de les experiències que has tingut.

RC: És innegable que les experiències et fan ser qui ets. Jo diria que és un disc de nostàlgia bonica.

Heu parlat molt d'experiències, són totes bones?

EV: Són bones i dolentes. Les experiències dolentes també et marquen i et defineixen, i si no les vius et perds un aprenentatge que t’ajuda a millorar. Per exemple el primer cop que trobes l’amor i s’acaba; en un primer moment sembla la fi del món i amb els anys aprecies tot el que t’ha aportat.

Big Bang és un disc molt explosiu, aquesta tònica canvia a Tots els meus principis?

JR: A l'escenari seguirem sent els mateixos, encara intentarem ser més explosius!.

EV: Tots els meus principis segueix sent canyer però potser sí que és menys patxanguer. Jo diria que potser té menys mestissatge però la canya la manté. Els directes encara seran més explosius perquè hi haurà les cançons amb més canya d’aquest disc juntament amb les dels altres. No tenim cap intenció d’afluixar.

I la sonoritat canvia? Hem vist que en treballs anteriors heu incorporat una secció de vents, un banjo...

EV: Tots els meus principis és més elèctric i a més a més incorporem sintetitzadors.

JR: El fet d’incorporar sintetitzadors és la gran novetat pel que fa a la sonoritat.

EV: No ho temíem pensat des del principi això d’incloure sintetitzadors, va sortir orgànicament, mentre composàvem. Al Jan se li gira feina que és qui haurà de tocar-ho als directes. També afegim un músic, un guitarrista nou que farà que ara siguem set al grup i la Roser tocarà el baix elèctric.

RC: La formació canvia perquè hi ha nous components. Alguns dels antics membres han tingut fills i han iniciat altres projectes. Si més no, tenim moltes ganes de treballar amb l’equip nou que també és molt bonic.

El tema que vau avançar, Fins que arribi l’alba, ja supera el milió de visites, els vostres seguidors us trobaven a faltar?

EV: Vull pensar que algú sí que ens esperava. Estem molt contents amb la rebuda que ha tingut el single i el disc i rebem comentaris molt positius. Ens imaginàvem que hi havia gent que ens esperava, però fins que no treus les cançons no saps si agradaran. Nosaltres podem pensar que estem fent una feina correcta però fins que no arriba a la gent no tens la resposta real. Sempre hi ha aquests nervis de no saber que passarà.

Quan vau dir que paràveu durant un any i mig com s’ho va prendre el públic?

JR: No ho sabíem ni nosaltres que pararíem durant un any i mig. Vam dir que faríem una pausa i que quan tinguéssim idees noves ens tornaríem a trobar. Nosaltres vam estar un any sense veure'ns!, però segur que als seguidors més fidels s’ho van prendre fatal això de l’aturada. Que no pateixin que ara els ho compensarem.

"Compensarem l'espera d'un any i mig d'aquells seguidors més fidels"

Cada disc que heu posat a la venda de Tots els meus principis té una portada diferent, per què?

EV: Això ve des del principi i es remunta a la nostra filosofia de distribuir la música per internet. Creiem que el format del disc està una mica obsolet, la gent ja quasi no escolta discos. Se’ns va acudir la idea de personalitzar cada portada, d’aquesta manera li afegim un valor extra i és com tenir una peça de col·leccionisme. Ens hem anat emocionant i amb cada treball hem fet coses més complicades. Amb Tots els meus principis hem anat a la idea de la foto instantània, que va molt bé amb el concepte del disc. La caràtula de Tots els meus principis porta una foto instantània que és irrepetible.

JR: És com qualsevol principi no? Fas una cosa que no es repeteix perquè un principi és un moment únic. El mateix passa amb les fotos, són irrepetibles, no hi ha un negatiu.

EV: De moment hem fet 10.000 fotos i esperem que se n’hagin de fer més perquè voldrà dir que s’han venut tots els discos.

Sobre aquesta filosofia de distribuir la música de forma gratuïta, surt a compte?

EV: Crec que sí que surt a compte, sempre he sigut un ferm defensor de la música lliure perquè cadascú en faci el que vulgui. Avui en dia és inevitable posar barreres a aquest tema, no té sentit perquè la gent escolta la música per Spotify o la compra a Itunes. A nosaltres ens agrada que la gent se la pugui descarregar per si algú no té la possibilitat de comprar-la en aquestes plataformes. El més important és que la música arribi a la gent. El que passa després és que algú se l’ha descarregat, li ha agradat molt i posteriorment ha comprat el disc o ha vingut a un concert. Però això ens és igual, la música s’ha de moure. Amb el disseny del disc intentem afegir més valor al producte perquè hi ha moltes hores de feina al darrera. Quan el compres t’emportes una peça única.

fotos els Catarres 3

La gira de presentació comença oficialment el 6 d’abril al Cruïlla de Primavera, per on més girareu?

JR: Els concerts de presentació són el 5 de maig a Burjassot, el 9 de juny a Inca, el 15 de juny a Bilbao i el 16 de juny a Madrid. Volíem cobrir totes les zones on més arriba la nostra música, a partir d’aquí ja començarem la gira d’estiu. Fa uns anys vam estar a la Xina i a Corea, això és més anecdòtic i ho acostumem a fer el segon any de gira. A l’estranger reben molt bé la nostra música, no entenen la lletra però ho reben bé.

I per acabar, Tots els meus principis serà el vostre últim treball? Quin futur li espera a Els Catarres?

RC: No és pas la idea que sigui l’últim! Ara aquesta formula de descansar ens funciona molt bé, hem pogut parar i hem fet un disc amb calma. Potser ens tornem a plantejar fer el mateix però no ho puc assegurar.

EV: El que podem dir bastant clar és que no acabarem un disc i ens tornarem a tancar a l’estudi per fer-ne un altre.

JR: No ens cal i ens agrada fer les coses ben fetes. Ara hem tornat amb moltes ganes i això potser s’havia perdut un xic.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat