Avui parlaré del desordre, intentant analitzar-lo i ordenar-lo. Potser l’article és una mena de consol per als desorganitzats i un intent que els altres els puguin entendre. O potser no, potser només serà una manera que els ordenats odiïn els que no ho són en algun compartiment de la seva agenda mental programada en colors.

Jo estic convençuda que  el desordre s’intueix de petit i a l’adolescència esclata com un volcà

Jo estic convençuda que  el desordre s’intueix de petit i a l’adolescència esclata com un volcà. Tinc alumnes amb calaix postapocalíptic: fulls arrugats, l’entrepà de fa quatre dies i boles immenses fetes amb les tires de plàstic del típex automàtic (les guarden perquè a vegades serveixen per fer teranyines entre taules i cadires a l’estil Catherine Zeta-Jones a La Trampa). Altres tenen calaixos mil·limètricament estructurats: llibres arrenglerats a l’esquerra, lloms per fora, espai exacte a mà dreta per estoig i calculadora.

Ser desorganitzat vol dir que al cul de la motxilla hi ha bolis sense tap. Ser ordenat vol dir tenir calendaris digitals compartits amb esdeveniments del cap de setmana

Ser desorganitzat vol dir que al cul de la motxilla hi ha bolis sense tap, fruits secs i monedes de cèntim rovellades. Ser ordenat vol dir tenir calendaris digitals compartits amb esdeveniments del cap de setmana i llistes amb tot el que toca fer al llarg del dia. No ser-ho vol dir quedar per error amb dues persones a la vegada i això no ho llenço perquè potser algun dia ho utilitzaré. La visa al caixer. Les ulleres de sol al capó del cotxe quan ja has arrencat. El cotxe sense benzina (i no pots pagar-la perquè tens la visa anul·lada perquè te la vas deixar al caixer). Ser ordenat i previsor és saber quin dia t’ha de venir la regla i portar sempre tampons i kleenex. 

L’organització porta certesa. I la certesa, tranquil·litat

L’ordre és un valor positiu. A les classes ho expliquem: per resoldre un problema matemàtic, per estructurar un text, per analitzar una frase. Pas a pas per no equivocar-te, per no repetir idees, per no perdre’t en el garbuix de paraules (troba el verb, aïlla la x, fes-te un esquema de què vols dir). L’organització porta certesa. I la certesa, tranquil·litat. L’ordre és, també, efectivitat, estalviar-te temps, no haver de tornar a fer allò que ja has fet una vegada. El món digital ens permet l’ordre en carpetes i subcarpetes i més carpetes, però a la vegada, el desori de moltes pantalles obertes, de link en link, de tema en tema.  Un click i d’aquí a allà: la pestanya de l’article, el gmail, l’spotify, el diccionari, una pàgina de sandàlies, una recepta de musaka a youtube, una crema infal·lible pels granets.

El món digital ens permet l’ordre en carpetes i subcarpetes i més carpetes, però a la vegada, el desori de moltes pantalles obertes, de link en link, de tema en tema

Dispersió i caos, dificultat de centrar-me, aquí i ara, en una sola cosa una estona seguida. I quan ho tanques, tot queda dissolt i desaparegut.  La meva muntanya de correccions pendents abans era física: textos i treballs amunt i avall i patint per si en perdia cap, amb el pes a la motxilla que em recordava la feina que tenia per fer. Ara és digital i, per tant, invisible (en forma de tres-centes tasques enviades al Classroom, però amb data exacta d’entrega i per ordre alfabètic). 

Si em deixeu posar poètica, a mi el desordre em fa pensar en Borges i en el seu Aleph, aquell punt sota un esglaó de l’escala on es veuen tots els actes i tots els temps

El desordre és una mena d’espiral, una nebulosa mental que impedeix un ordre material. I de sobte, com un moment de clarividència, una ràfega d’imatges, però de les que només duren els segons d’obrir-les i després desapareixen (la brossa per baixar, el llum del rebedor encès). Si em deixeu posar poètica, a mi el desordre em fa pensar en Borges i en el seu Aleph, aquell punt sota un esglaó de l’escala on es veuen tots els actes i tots els temps : “vi racimos, nieve, tabaco, vetas de metal, vapor de agua, vi convexos desiertos ecuatoriales y cada uno de sus granos de arena”, “vi un astrolabio persa, vi en un cajón del escritorio (y la letra me hizo temblar) cartas obscenas, increíbles, precisas, que Beatriz había dirigido a Carlos Argentino”, “vi el engranaje del amor y la modificación de la muerte, vi el Aleph, desde todos los puntos, vi en el Aleph la tierra, vi mi cara y mis vísceras, vi tu cara, y sentí vértigo y lloré, porque mis ojos habían visto ese objeto secreto y conjetural, cuyo nombre usurpan los hombres, pero que ningún hombre ha mirado: el inconcebible universo”.

Sabent que l’ordre et facilita la vida, s’entén que aquells que ho són actuïn amb una mena de superioritat moral, la del domini del Calendar i l’Excel, la del lloc idoni per a totes les coses, objectes, pensaments i actes

Sabent que l’ordre et facilita la vida, s’entén que aquells que ho són actuïn amb una mena de superioritat moral, la del domini del Calendar i l’Excel, la del lloc idoni per a totes les coses, objectes, pensaments i actes. Que potser el desordre és una manera de configurar el cap, de relacionar-te amb el món i de viure. He llegit que estimula la creativitat i que molts genis han viscut entre una desorganització monumental. Per força s’ha hagut de romantitzar, que el caos, ja ho sabem, és un ordre per desxifrar.  

Per força s’ha hagut de romantitzar, que el caos, ja ho sabem, és un ordre per desxifrar

Acabo l’article, tanco totes les pestanyes que tinc obertes i que són com l’inconcebible univers de Borges. Si tingués llista de coses per fer ara sentiria el plaer de ratllar “escriure l’article”. Però jo no en tinc, de llistes.