El 1908 es va posar en marxa el gran pla urbanístic que portaria a la destrucció d'una part important del nucli antic de Barcelona per tal de construir la Via A, la futura Via Laietana. I abans de procedir a l'enderroc d'un bon nombre de cases, l'Ajuntament, a instàncies de l'Unió d'Artistes, va convocar un concurs de fotografies i pintures, per tal de documentar el barri que anava a desaparèixer. Les fotografies recollides van ser conservades a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, i una bona part d'elles s'exposen ara a aquest arxiu en l'exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana, que es podrà veure fins el 31 d'octubre. A l'exposició s'hi mostren 66 originals presentats al concurs, 35 còpies digitals d'aquells originals i altres materials relacionats amb el concurs (mapes, publicacions, alguns dels dibuixos presentats...). Les fotografies són d'Adolf Mas, de Narcís Cuyàs, de Miquel Matarrodona i de Josep Pons (i, probablement, però sense confirmació, de Carles Passos i de Joan F. Rovira). També hi ha fotografies dels enderrocs realitzades pel funcionari municipal Timoteu Colomines, a qui es va encarregar documentar gràficament el procés.
Carrer del Sant Crist de l’Argenteria, 1908. Foto: Adolf Mas, AFB.
La Via A
Les fotografies exposades a l'Arxiu Fotogràfic mostren una ciutat plena de cavalls i carros (i també, no ho oblidem, de nombrosos carretons estirats per persones). Però, alhora, en una d'elles es veu una botiga on s'anuncia lloguer de vehicles "de tota mena" (com a contacte, un telèfon de quatre xifres). El temps dels cotxes començava a consolidar-se, i el nucli antic no se'n lliuraria. De fet, el 1908 l'Ajuntament es va limitar a posar en marxa el Pla de reforma interior de Barcelona, elaborat trenta anys abans per l'urbanista Àngel Baixeras. Baixeras, per modernitzar Ciutat Vella, després de la construcció de l'Eixample, va apostar per esponjar-la amb tres grans vies: la Via A (que seria la futura Via Laietana); la Via B (que es correspondria aproximadament a la Rambla del Raval i a l'Avinguda Drassanes i que hauria d'haver empalmat amb el carrer Muntaner); i la Via C (que se situaria on hi ha l'Avinguda de la Catedral i que tan sols es va construir després que els bombareigs de l'aviació italiana destruïssin moltes de les cases de l'antic barri de la Catedral). La nova avinguda, la Via Laietana, estaria pensada per acollir un alt nombre de vehicles, i estaria flanquejada d'edificis noucentistes, pensats per a ser ocupats per un veïnat senyorial, molt diferent al que hi havia anteriorment al barri. Així, la Via Laietana es convertiria en un mur que, en certa mesura, ocultaria el que li quedava al darrera. El finançament del projecte va anar a càrrec del Banc Hispano-Colonial, una entitat fundada amb capitals procedents del colonialisme (i també del tràfic d'esclaus).
Carrer de l'Argenteria. Foto: Adolf Mas. AFB.
La vida d'un barri
A través de les fotografies exposades es pot veure com era el nucli antic de Barcelona a principis de segle XX. Són fotografies excepcionals, perquè en aquells anys la fotografia es feia en casos comptats i sovint era reservada per a ambients burgesos (i les classes populars, quan sortien en una foto, tendien a arreglar-se per sortir amb una aparença més senyorial a l'habitual). Els fotògrafs que van documentar la desaparició del barri van circular pels carrers i van retratar nens i camàlics, badocs i treballadors... Van fotografiar els tallers i van deixar unes imatges magnífiques de ferrers, de fleques... Van documentar les condicions infectes d'algunes vivendes que pràcticament eren en runes. I fins i tot van oferir una nova perspectiva del barri enfilant-se als terrats (uns terrats plens de colomars i superutilitzats). Una visió tremendament completa de l'arquitectura i l'urbanisme de la vella Barcelona, però també dels seus aspectes més humans.
Carrer de l'Oli. Hostal de Girona. Foto: Nicolàs Cuyàs. AFB.
El nou lumpen de la ciutat antiga
Realment, algunes de les fotografies deixen la imatge d'un barri molt degradat. La brutícia és molt present als carrers. Els habitatges són sovint miserables, fins i tot amb grans esvorancs al sostre. El que més sobta és que algunes de les cases eren realment senyorials: les fotografies d'alguns patis i d'algunes façanes deixen entreveure mansions amb escuts nobiliaris i àmplies escalinates. Però el 1908 aquestes grans cases majoritàriament ja no eren habitades per aristòcrates ni burgesos: aquests s'havien desplaçat majoritàriament cap a l'Eixample, i la Ciutat Vella havia quedat cada cop més en mans de treballadors. Les cases de luxe havien estat dividides en habitacles miserables, o fins i tot van ser reconvertides en instal·lacions industrials. A les fotos dels carrers s'hi veuen moltes més gorres que barrets de palla, i els nens que juguen entre les llambordes no semblen en absolut nens burgesos.
Carrer d'en Malla, 1908. Foto: M. Matarrodona, AFB.
Allò que es va conservar
Conscient del valor arquitectònic d'algunes de les cases de la zona a enderrocar, l'Ajuntament va organitzar una comissió que va vetllar per salvaguardar el patrimoni arquitectònic del barri. Algunes de les cases més luxoses van ser traslladades pedra a pedra fins a d'altres emplaçaments. La Casa Padellàs, actual seu del Museu d'Història de Barcelona, situada ara a tocar de la plaça del Rei, era a la zona afectada pels enderrocs. Però a desgrat de les protestes també van desaparèixer alguns edificis històrics de valor, com els convents de Sant Joan de Jerusalem i de Sant Sebastià o el palau del Marquès de Monistrol. En d'altres casos, es van salvar elements arquitectònics de més valor que serien incorporats, de forma aïllada, a diferents cases. Per altra banda, l'enderroc va permetre donar visibilitat a les muralles romanes, que fins aquell moment havien quedat ocultes fent de mitgeres per a les cases.
Inauguració de les obres de reforma, 10 de març de 1908. Foto: Adolf Mas, AFB.
La inauguració
El 10 de març de 1908 es va inaugurar, amb gran pompa, l'obra d'obertura de la Via A. Van presidir l'acte el rei Alfons XIII, el president del Consell de Ministres Antoni Maura, l'alcalde Domingo Sanllehy i el cardenal Casañas. Llargues fileres de treballadors es van desplaçar d'immediat a començar els enderrocs d'algunes cases, acompanyades de la banda municipal... Començaven les obres, i començava també l'exili de molta gent que va haver de marxar de la zona. Més de 2.000 edificis, habitats per unes 10.000 persones, es veurien afectats pel projecte. L'Ajuntament temia que hi hagués forts incidents. De fet, a Timoteu Colomines, que documentava gràficament els enderrocs, també se li va encarregar de fotografiar les possibles resistències al proyecto. No va caldre. No estan documentades grans resistències al pla urbanístic. Ara bé, un any després, mentre encara duraven les obres, la ciutat es va encendre en la Setmana Tràgica (uns incidents que van ser fotografiats per alguns dels qui van participar al concurs, com Adolf Mas). El malestar de les classes populars era evident.
Enderrocs de la plaça de Sant Sebastià, cap al 1909. Foto: Timoteu Colominas, AFB.
Fins als darrers racons
L'exposició de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona no és molt llarga, però permet un bon repàs al barri desaparegut amb fotografies de gran qualitat que ens permeten reviure un univers urbà ja desaparegut. Un quiosc interactiu amplia el nombre d'imatges visibles, tot permetent consultar algunes fotografies més que no estan exposades a les parets. A la fi, el visitant té la possibilitat de veure les millors de les 600 fotografies que es conserven a l'arxiu municipal d'aquell concurs. Una col·lecció única que ara es posa en valor oferint-se al públic. I que es complementa amb alguns materials curiosos, com la pintura guanyadora del concurs de dibuixos sobre l'obertura de la Via Laietana, obra, ni més ni menys, que del pintor Modest Urgell. Aquestes fotografies ja van ser molt valorades en el seu moment: de fet, el propi Ajuntament les va exposar quan es va culminar el projecte urbanístic, com a visió nostàlgica del que havia estat la "Barcelona antiga". Ara, amb aquesta exposició, surt a la llum un important patrimoni fotogràfic conservat per l'Ajuntament que ens pot permetre visitar una Barcelona insospitada. És molt recomanable, després de passar per l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona,visitar la Casa dels Entremesos per veure 1938. El barri de la Catedral sota les bombes, una altra exposició (aquesta de menor format) que ens permet veure l'impacte de la guerra en la culminació d'un altre dels projectes de Baixeras: la via C (l'Avinguda de la Catedral). I el que no pugui passar-hi, o el que després de passar-s'hi vulgui saber-ne més, l'Ajuntament ha editat una interessant publicació digital per acabar d'explicar aquesta exposició.
Foto de portada: Plaça de l'Oli, 1908. Atribuïda a Joan F. Rovida, AFB.