Sant Sadurní d’Anoia és la seu d’un festival de petites dimensions però molt de contingut, que aquest dissabte ha entregat els seus premis. El Festival Internacional de Cinema Solidari i KO Digital és una trobada en què hi participa el bo i millor del cinema solidari, pel·lícules que no pretenen només distreure sinó conscienciar sobre diferents temes: el medi ambient, l’ajuda als més desfavorits, la cooperació al desenvolupament. En aquesta edició s’han rebut a concurs 770 pel·lícules, entre produccions locals i estrangeres. Pel·lícules realitzades amb pocs mitjans i de forma amateur competeixen amb peu d’igualtat amb cintes realitzades amb molts més recursos: aquí només conten els resultats. Hi participen obres realitzades per ONGs, per particulars i per productores professionals.
El secreto del bosque, d'Antonio Grunfeld, premi a la millor fotografia.
Més enllà de l’entreteniment
El mercat audiovisual està orientat, bàsicament, cap a l’entreteniment i, per tant, és difícil que produccions que no pensen prioritàriament en distreure tinguin sortida. Amb aquest festival s’intenta pal·liar aquest problema. En primer lloc, en el mes de juny i en el mes de novembre, en una vintena de sessions, es van projectant, amb entrada gratuïta, els audiovisuals que han quedat finalistes en el Festival, fent arribar al públic algunes produccions de gran qualitat que no tenen gaire sortida en circuits comercials. Alguns audiovisuals també es projecten en escoles, associacions... I, per altra banda, premia determinades cintes, que gràcies a aquests guardons, aconsegueixen un cert ressò, que els pot ajudar a accedir a canals comercials, com la televisió.
Tres categories
El concurs premia les pel·lícules en tres categories: Tema solidari, Tema social i Tema mediambiental, cadascuna dividida en subcategories, com documental, ficció, animació... En total reparteix una quinzena de premis entre les 770 produccions presentades al concurs. I entre les obres premiades incorporen materials de temàtiques, estils i sensibilitats molt diferents. A vegades el cinema solidari té tendència a presentar pel·lícules o terriblement lacrimògenes, o excessivament naïf. El jurat del KO Digital intenta defugir aquestes visions simplistes del cinema solidari, i premia a obres que combinen el seu missatge solidari, amb una gran qualitat estètica i un anàlisi en profunditat.
Temàtiques destacades
En un any com aquest, inevitablement, aquest Festival havia d’enfrontar-se al tema de la guerra i els refugiats. Moltes de les 770 pel·lícules rebudes giraven, justament, entorn a la crisi siriana. I diverses de les obres premiades parlaven del tema: Alto el juego de Walter Tournier; Soury, de Christophe Switzer... No han faltat les pel·lícules dedicades a temàtiques de gènere, com La ciudad de las mujeres, de Vicky Calavia, o Sheroes, de Carlos Cano. El maltractament animal, a partir d’una història real, és el protagonista de Cuándo Lucas encontró a Eva. Vivir la democracia, más allá de Mujica d'Arpad Pou i Clara Romaguera explora les relacions entre els uruguaians i la democràcia amb motiu de les eleccions de 2014 en què es va retirar el president Mujica...
El més destacat
Entre les pel·lícules més destacades cal destacar, sens dubte, Alto el juego, de Walter Tournier, un magnífic curt d’animació que denúncia les infàncies robades per les guerres, però que també constitueix una crítica a la banalització de la guerra que impliquen les joguines bèl·liques. El secreto del bosque, d'Antonio Grunfeld, és una obra carregada de poesia, en què l'animació es barreja amb la història d'un personatge real, un caçador equatoguineà; una obra de gran bellesa, amb una magnífica fotografia, pensada per a difondre la importància de preservar el medi ambient a Guinea Equatorial. I remarcar també dos curts d’una factura excel·lent que parlen del problema dels refugiats i de l’emigració. Soury, de Christophe Switzer, intenta visualitzar els problemes dels refugiats mitjançant una història molt francesa, una mena de faula, en part duríssima, en part idíl·lica; un curt amb el millor encant de les més fines pel·lícules de Louis Malle. Molt més realista, i extremadament dura, la pel·lícula d'animació Inmigration, de Jan Beyen, que relata, de forma irònica i contundent, els problemes de qualsevol immigrant del Sud per aconseguir un permís de residència al Nord (el director sap bé de què parla: és casat amb una colombiana i va passar un calvari burocràtic per aconseguir els seus papers).
En vuelo, de Jhon Maria Angulo. Premi a la pel·lícula d'animació de tema solidari.