La Filmoteca de Catalunya dedica una retrospectiva al cineasta Agustí Villaronga. Integral Agustí Villaronga oferirà del 8 de maig al 15 de juny un exhaustiu repàs de la filmografia del cineasta mallorquí poc més d’un any després de la seva mort. El cicle s’obre amb la digitalització del seu film de debut, Tras el cristal (1985), amb la presència de l’actriu protagonista Marisa Paredes, i inclou curts també digitalitzats per la Filmoteca, treballs per a la televisió i la presentació dels fons documentals dipositats per familiars i col·laboradors a la Biblioteca del Cinema.

Integral Agustí Villaronga repassa una obra personal i amb una visió de la vida que conjugava les passions i la mort

Cinema, passions i mort

La mort de Villaronga el gener de 2023 va colpir tot el sector cinematogràfic del país, i un any després la Filmoteca li dedica aquest reconeixement, que repassa “una obra personal i amb una visió de la vida que conjugava les passions i la mort”, han explicat des de l’equipmanet. El cicle també inclou alguns dels seus curts, alguns treballs per a la televisió i la presentació dels fons documentals dipositats per familiars i col·laboradors a la Biblioteca de la Filmoteca. La retrospectiva estarà acompanyada per alguns dels seus col·laboradors més propers com Marisa Paredes, Jaume Peracaula, Isona Passola o Josep Maria Civit.

agusti villaronga portada
La Filmoteca de Catalunya dedica una retrospectiva al cineasta Agustí Villaronga

Agustí Villaronga va morir el gener del 2023. El cineasta mallorquí va deixar una pel·lícula pòstuma, Loli Tormenta, molts projectes per desenvolupar i una consistent trajectòria iniciada el 1985 amb la impactant Tras el cristal. El mateix cineasta considerava aquest retrat de la violència del nazisme com l’únic film que havia pogut desenvolupar d’una manera absolutament lliure i personal. Tot el que rodaria després, fossin encàrrecs o adaptacions de textos aliens, responia, tanmateix, a la coherència d’una visió de la vida que conjugava les passions i la mort. Va obtenir un gran èxit amb Pa negre i va rodar Born a King amb els mitjans d’una superproducció, però també va recórrer a altres formats i pressupostos.